Regna el caos. Wall Street desconfia de la parcial marxa enrere de Donald Trump sobre els aranzels. Després d’haver registrat dimecres una de les piruetes més grans que es recorden, amb una de les sessions més eufòriques que han tingut lloc a la borsa novaiorquesa des del 1940, dijous va tornar a la realitat, amb caigudes pronunciades que van oscil·lar entre el 3,5% de l’S&P 500 i el 4,3% del Nasdaq al tancament. El Dow Jones d’industrials, per la seva banda, es va deixar un 2,5% en una jornada en vermell.
A Europa la tònica al matí havia estat diferent. L’Ibex es va revaloritzar fins a un 5%, també gràcies al fet que Brussel·les havia congelat les seves represàlies contra els Estats Units durant 90 dies. Tot i això, la tònica pessimista de les borses nord-americanes indica diverses coses.
Primer, els inversors destaquen que en l’actualitat, malgrat que Trump va retrocedir parcialment en els seus plans proteccionistes, estem pitjor que fa unes setmanes. Hi ha un aranzel global del 10% de base sobre els béns que arriben als EUA que abans no hi era. I les relacions comercials entre la Xina i els EUA estan completament trencades. La Casa Blanca va precisar ahir que els drets de duana contra Pequín arriben a un 145% (un 20% més del que es creia). De mitjana, els aranzels nord-americans continuen sent molt elevats en termes històrics: dels del 1909 hem passat als del 1932. Tampoc no és una tornada al món globalitzat de les últimes dècades.
Segon, els mercats retrocedeixen perquè assumeixen que parteix que el mal (no només reputacional, que també) està fet. Les cadenes de producció s’estan reorganitzant. Ningú no sap què passarà d’aquí tres mesos, quan s’acabi la moratòria de Trump. S’estan donant fenòmens curiosos que serien una anècdota si no fóssim enmig d’un conflicte entre dues superpotències que arrossega la resta del món.
Europa es va despertar amb un fort rebot després de la reducció de les taxes en béns europeus
Per exemple, el gegant tecnològic Apple va contractar vols de càrrega per transportar 600 tones d’iPhones, o fins a 1,5 milions d’unitats, als EUA des de l’ Índia, després d’haver augmentat allà la producció en un esforç per esquivar els aranzels, informava Reuters.
Així mateix, segons una enquesta setmanal de vendes de l’associació industrial Distribuïdors i Detallistes de Calçat dels EUA, durant les onze setmanes transcorregudes des de la investidura de Trump, les vendes de calçat en botigues físiques han disminuït un 9,5% respecte al mateix període de l’any passat per efecte dels aranzels. Entre les marques, Nike, Adidas, Skechers i Walmart (totes amb producció a Àsia). Pel que fa a la Xina, va revelar ahir que reduirà el nombre de pel·lícules nord-americanes que s’exhibeixen al país asiàtic com a represàlia. La guerra també és cultural.
El tercer motiu d’escepticisme és el mateix Donald Trump. Són moltes les sospites que el president va poder aprofitar-se d’informació privilegiada per manipular el mercat, ja que dimecres va suggerir de comprar accions just abans d’anunciar la seva baixada de tarifes.
Les dades indiquen que el volum de negociacions es va intensificar abans que transcendís el seu gir sobre els aranzels. Les persones més riques del món van afegir 304.000 milions al seu patrimoni net combinat dimecres, el guany més alt en un dia en la història de l’índex de multimilionaris de Bloomberg. Quina credibilitat té el president davant la resta d’inversors?
El dòlar es devalua i el bo del Tresor dels Estats Units a deu anys ja rendeix més que el grec
Quart factor que explica la incertesa que persisteix als mercats: la fragilitat de l’economia dels EUA no s’ha esvaït. Entre els inversors circulava ahir una broma. Qui va fer canviar d’idea a Donald Trump? Va ser Bond. No James Bond, sinó Government Bond. El bo a deu anys dels EUA. Des del “dia de l’alliberament” (2 d’abril) el seu rendiment ha augmentat, quan hauria d’haver fet el contrari, vista la caiguda de les borses. Per al mercat, avui el bo grec a deu anys té menys risc (3,49%) que el nord-americà (un 4,4%).
Unes dades inquietants per a una economia fortament endeutada. Dirigida per un mandatari que presumeix de jugades mestres i de petons al cul.
