Per què Manuel de Pedrolo (1918-1990) gairebé renegava de la seva obra més popular, el Mecanoscrit del segon origen? Segons l’escriptora i filòloga Núria Perpinyà (Lleida, 1961), més enllà de la voluntat de ser reconegut per la resta dels seus llibres per a adults –igual que Josep Vallverdú o Hans Christian Andersen, de fet–, perquè creia que el focus en aquella obra feia menystenir la resta, és possible que no se’n sentís totalment l’autor. Perpinyà planteja una hipòtesi trencadora: Pedrolo es va inspirar directament en la novel·la de M.P. de Ladebat El pueblo olvidado (Molino, 1966), com explica en un article publicat a la revista literària Els Marges.
Manuel de Pedrolo ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, sinó el que més, però, a desgrat seu, és sobretot conegut com a autor del Mecanoscrit del segon origen, una novel·la apocalíptica publicada fa més de cinquanta anys de la qual se n’han venut més d’un milió d’exemplars, i traduïda a una desena de llengües i que ha estat adaptada a la ràdio, a la televisió, al cinema i al còmic.
Lee también
L’article, de caràcter acadèmic, insereix la novel·la de Pedrolo, i això també és una novetat, en el corpus d’obres derivades de Robinson Crusoe de Daniel Defoe, fet que li fa preguntar-se si les similituds entre les dues obres poden ser només degudes al seu aspecte robinsonià, de manera que serien més aviat germanes, tot i que l’autora no n’extreu cap conclusió tancada.
És difícil que algú més que Perpinyà hagi pogut arribat a aquesta conclusió, perquè la novel·la de Ladebat no va tenir una gran repercussió, però en canvi per a ella va ser molt important: “És el meu llibre preferit de la infantesa i de l’adolescència. Jo devia tenir uns dotze anys quan el vaig llegir per primer cop, el dec haver rellegit mil vegades i potser fins i tot m’he dedicat a la literatura gràcies a aquest llibre”. La va enamorar la història dels dos nois, en Frank i la Lydia, que sobreviuen a un accident aeri en una zona perduda al mig dels Alps, durant dos anys, i refan la civilització. “Quan més grandeta, cap als 18 o 20 anys, vaig llegir el Mecanoscrit... el primer que vaig pensar és que era el mateix llibre, d’una altra manera. Fins ara no m’havia pogut dedicar a descobrir si realment hi ha similitud entre els dos llibres”.
L’estudiosa inscriu el llibre entre els descendents de ‘Robinson Crusoe’
Al seu article, “ Uns Robinsons desconeguts com a possible origen del Mecanoscrit del segon origen ”, l’escriptora assenyala alguns dels elements comuns exclusius que només apareixen en aquestes dues obres d’entre les altres novel·les robinsonianes –com un parell de llibres de Jules Verne, El llac blau de Vere Stacpoole o El senyor de les mosques de William Golding, a més de l’original de Defoe–, començant pel fet que siguin una parella de noi i noia: en el cas de Pedrolo són una noia blanca, l’Alba, i un nen negre, el Dídac; en el llibre de Ladebat, ella és francesa i ell alemany, fet que subratlla també el fet multicultural: la novel·la original, Le village aux yeux fermés, es va publicar a França el 1962, així que quan la va escriure havia de tenir ben present la Segona Guerra Mundial.
Per Perpinyà, tots dos llibres retraten de manera semblant els pobles destruïts: “La desolació és similar [...] El campanar es manté intacte tot i l’església en runes [...] La sensació de solitud i desemparament”, escriu, és comparable. A més, a diferència de la major part dels robinsons, que comencen amb un naufragi, aquí quasi tota l’acció passa terra endins. Altres elements anàlegs i exclusius serien la importància que tenen els llibres com a font de coneixement per la supervivència –“i per refer la civilització”, diu Perpinyà–, l’inici del llibre amb una resplendor al cel –l’atac extraterrestre en el cas de Pedrolo, l’accident aeri en Ladebat– i fins i tot l’aparició d’un bebè: en un cas al principi amb un nadó xinès –la multiculturalitat reforçada– rescatat entre les restes de l’avió; al Mecanoscrit..., el fill de l’Alba i el Dídac, que apareix com a colofó. D’alguna manera, al seu article Perpinyà fa que fins i tot aquestes maternitats, una més sentimental i l’altra més èpica, dialoguin.
Un llibre desconegut ple de sorpreses
Quan va posar fil a l’agulla, el primer que va sorprendre a Núria Perpinyà va ser l’autoria d’El pueblo olvidado, mig amagada rere unes inicials i un cognom: Monique Peyrouton de Ladebat. “La primera descoberta va ser que el meu llibre favorit és d’una escriptora, cosa que demostra la invisibilitat de les dones d’escriptores”.
Però per què l’autora oculta també el cognom? “Perquè és la filla de Marcel Peyrouton, ex-governador general d’Algèria, empresonat per feixista i antisemita”. Degut a les circumstàncies, Marcel Peyrouton va anar encadenant breus alts càrrecs –resident general a Tunísia i al Marroc– i va ser ministre de l’Interior del Govern francès de Vichy durant cinc mesos, de setembre del 1940 al febrer del 1941, quan el nomenen ambaixador a l’Argentina durant poc més d’un any, d’on torna per ser governador d’Algèria, sí, però dura poc més de quatre mesos, ja que el denuncien per antisemita i el detenen el desembre del 1943: estarà en presó preventiva fins al 1948, quan l’absolen.
“Tota França deuria saber qui havia estat el seu pare, i més en els anys de la guerra d’Algèria, encara que a nosaltres els seu nom no ens digui res. Però a més, la filla no té cap culpa dels pecats dels pares. Passats els anys, em sembla com una broma ideològica, perquè aquí el llibre de Ladebat tindrà un traductor i un il·lustrador que segur que com a mínim eren comunistes”.
Ara bé, serveix tot això per assegurar que Pedrolo va prendre el llibre de Ladebat com a referent directe per al seu Mecanoscrit...? Encara que no en tingui proves concloents, Perpinyà ho té clar: “N’estic convençuda al 90%, hi ha moltes peces que encaixen en aquest trencaclosques, i per mi la definitiva és la qüestió del traductor: perquè estic gairebé segura, al 90%, que la va traduir ell”.
El traductor és un altre dels misteris. Al llibre de Ladebat que ella conserva, i també als arxius de l’editorial Molino, que Perpinyà ha consultat, hi consta un tal Luis Álvarez del Vayo. Els sona el cognom? Efectivament, Julio Álvarez del Vayo va ser ministre de Negrín durant la Guerra Civil. “És evident que és un pseudònim, perquè és el nom d’un dirigent socialista, germà del ministre. Llavors tindria uns 78 anys i només surt referenciat com a traductor d’un altre llibre sobre el moviment ecumènic. Qui podia haver-lo emprat? Només algú molt d’esquerres, i no sabem si va ser Pedrolo, però és possible, perquè sabem que va traduir molt, també al castellà, i que va fer servir pseudònims. A més, comparant original i traducció es veu que el traductor té prou confiança com per esmenar-li la plana amb canvis, com treure adverbis i fer frases més curtes”, assegura Perpinyà, que recorda que, a més a més, Pedrolo era aficionat a “reescriure i refer textos que no eren seus, com un colage”.
Núria Perpinyà amb les dues obres
L’obra d’M.P. de Ladebat es va publicar en francès el 1962, i el 1966 arriba aquí amb un traductor misteriós que apunta a Pedrolo
La conclusió, per l’escriptora, és que si hi ha un traductor amb pseudònim d’esquerres, i anys més tard un escriptor molt d’esquerres que a més és traductor i publica un llibre amb moltes semblances, i malgrat el gran èxit que té el llibre no se n’acaba de sentir orgullós... les peces encaixen: “Pedrolo va millorar l’obra i la va modernitzar, i ara fem justícia a Ladebat, que ja li toca”.
