Reunió Pujol-Fainé
La passada setmana, Jordi Pujol, l'expresident de la Generalitat, i Isidro Fainé, president de La Caixa, van mantenir una llarga conversa al despatx del segon en la planta 11 de la torre negra on té la seva seu la Fundació, la més petita de les dues de la Diagonal barcelonina. Dos veterans de la política i l'economía.
La reunió es va produir a instàncies del financer i va provar d'embastar un balanç de la trajectòria de l'entitat financera durant el llarg període en què Fainé ha portat les seves regnes. En essència, els últims vint-i-cinc anys, des de l'arrencada del segle. Una part crucial, la del seu accés a la cúspide del poder, amb Pujol com a declinant líder a Catalunya i amb Artur Mas com a home fort del seu últim Govern i factor clau en els canvis a La Caixa.
El polític nacionalista li va recordar a l'exitós financer que en aquell moment inicial li havia demanat que creés el banc més gran d'Espanya, una secular aspiració frustrada de la burgesia catalana. Fainé presumeix d'haver abastat l'objectiu: CaixaBank és el primer banc del mercat español.
Los ecos d'aquelles idees van embolicar la compareixença de Fainé, el febrer del 2020, en la comissió d'investigació sobre la intervenció de la Generalitat pel Govern de Mariano Rajoy l'octubre del 2017. Els diputats volien que Fainé expliqués per què va traslladar les seus de la Fundació, Criteria i CaixaBank fora de Catalunya. Una citació carregada de retrets implícits a aquella decisió presa en dies tempestuosos.“A
mi diversos presidents de la Generalitat m'han demanat que tinguéssim una presència a Espanya (...) hem conquerit Espanya (...) hem aconseguit l'antiga ambició. Ara resulta que això és dolent (...) Som el primer banc d'Espanya”, va retreure Fainé als diputats de la comissió. Amb enuig contingut i satisfacció manifesta. Quan Carles Puigdemont, sent president de la Generalitat, va conèixer a Fainé se li va presentar com a netament independentista i li va preguntar què era ell, el financer li va respondre que Jaume I el conqueridor: “Vull conquerir el mercat espanyol”. La conversa amb Pujol de fa uns dies ha estat menys combativa i més nostàlgica.
Relleu als marmessors d'Andic
Els fills d'Isak Andic, Jonathan, Sarah i Judith, han formalitzat l'acceptació de l'herència i rellevat de les seves funcions als tres marmessors testamentaris nomenats pel seu pare. El fundador de Mango no havia deixat res a l'atzar. Va designar tres marmessors testamentaris mancomunats, que gestionen el patrimoni llegat prenent les decisions per majoria, fins que aquest es lliura als hereus. Aquests prenen plena possessió una vegada hagin abonat el corresponent impost de sucesiones.
La elecció d'Andic permet intuir quin era la seva visió sobre el futur de la companyia, nucli dur d'una herència que segons algunes fonts s'aproxima als 8.000 milions, un dels més elevats de Catalunya.
Dos marmessors procedeixen directament de l'empresa fundada el 1984. Es tracta de Toni Ruiz, conseller delegat en vida d'Andic i actual president. L'altre és Daniel López, veterà en la companyia, vicepresident i director d'expansión.
El tercer, amb estreta relació personal amb Andic, però sense vincles professionals amb Mango, és José Crehueras. President de Planeta i d'Atresmedia, el grup propietari d'Antena3, La Sexta, Ona Zero i La Razón, entre otros.
Toni Ruiz ja era, abans de morir Andic, conseller delegat i propietari del 5% del capital, per decisió del primer, que a més el presentava com el seu soci. Per això, asseguren les fonts consultades, al nomenar-lo marmessor el seu desig era que fos el substitut. En qualsevol cas, el patrimoni s'ha repartit a parts iguals entre els tres fills i Jonathan ocupa la vicepresidència de la companyia. Qualsevol d'ells podria assumir la presidència, encara que sembla que el model de gestió s'orienta cap a una propietat que controla des del consell d'administración.
Por una altra part, Crehueras ha nomenat Estefanía Knuth, parella d'Isak Andic, consellera d'Atresmedia. Knuth ha estat golfista professional d'alt nivell.
