La matinada del 15 d’abril del 2023 l’odi de dos generals va desencadenar el desastre. Aquella nit, la capital del Sudan, Khartum, es va despertar envoltada en el fum de les explosions de la primera batalla descarnada entre Abdel Fattah al- Burhan, cap de les forces armades del Sudan, i Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti , líder del grup paramilitar Forces de Suport Ràpid ( FAR), l’origen del qual són les terribles milícies janjawid, responsables de més de 300.000 morts a Darfur. Dos anys després, la guerra ha partit el Sudan: la violència ha desencadenat una catàstrofe humanitària de proporcions bíbliques que envolta tot el país i s’ha estès a la regió on ja és la crisi humanitària més greu del món. En un context d’atrocitats i mort perpetrades pels dos bàndols, amb desenes de milers d’assassinats i violacions massives, la població es debat entre fugir (13 milions de persones han abandonat casa seva, una de les crisis de desplaçament més importants des de la Segona Guerra Mundial) o morir de gana. Tres de cada cinc sudanesos necessiten assistència humanitària amb més de 600.000 persones que viuen en fam i vuit milions més al caire de l’abisme. Per als nens no hi ha ni tan sols futur: fa dos anys que gairebé el 90% dels nens no van a l’escola.
Els Emirats Àrabs Units són el gran aliat dels rebels; Egipte i l’Aràbia Saudita donen suport a l’exèrcit
A l’arrel de la guerra hi ha l’ambició pel poder. Després d’unir forces durant el cop d’ Estat del 2021 per posar fi a la transició democràtica després de la caiguda del dictador Omar Al-Baixir després de mesos de manifesta cions massives, Al-Burhan i Hemedti es van enfrontar pel lideratge de les forces armades i la incorporació dels 100.000 soldats de les FAR a l’exèrcit. Des d’aleshores, la lluita entre les dues faccions militars s’està transformant en un conflicte més ampli i fragmentat, amb l’aparició de nous grups civils armats que prenen part en la contesa.
La lluita pel poder dels generals Al-Burhan i Hemedti causa milers de morts i violacions massives
Més enllà del poder, els interessos geopolítics internacionals, la batalla pels beneficis econòmics, especialment per les terceres reserves d’or més grans de l’ Àfrica, i l’oblit internacional, amb un planeta més atent a les ocurrències de Trump o els conflictes de Gaza o Ucraïna abonen el desastre. Avui, el Regne Unit organitza una conferència sobre el Sudan a Londres, amb la participació de més de 20 països i organitzacions, per respondre a l’emergència i buscar una condemna sense embuts als Emirats Àrabs Units pel suport a les FAR, a qui els EUA i Europa acusen d’estar cometent un genocidi a Darfur. No és l’únic actor a la taula: mentre el Txad permet l’arribada d’armes al bàndol de les FAR des de les seves fronteres, l’Aràbia Saudita, Turquia i especialment Egipte, donen suport a l’exèrcit d’Al- Burhan per guanyar influència en la regió i tenir accés a l’or i terres fèrtils del país.
“Hi ha una violència que no s’havia vist mai al Sudan: a la capital hi degollen gent”, diu l’activista Gurashi
Per a l’activista sudanès Gurashi Mirghani, que va formar part dels comitès de resistència populars que van enderrocar el 2019 el dictador Omar al-Baixir, queda poca esperança. “És un desastre. No veig la possibilitat d’una solució pròxima, és terrible”, explica a aquest diari. La recuperació el mes passat de Khartum per part de l’exèrcit va obrir una escletxa perquè el conflicte pogués solucionar-se, però l’ onada de revenja de les milícies islamistes que donen suport a l’exèrcit sudanès ha desencadenat el caos. “Les milícies gihadistes que lluiten amb l’exèrcit estan actuant amb un nivell de violència que no s’havia vist mai al Sudan. A la capital degollen gent. Van matar un nebot meu, el van acusar de col·laborar amb l’enemic perquè havia participat en les manifestacions i no va sobreviure a les terribles tortures. Estan en mode de revenja, no hi ha solució”.
La violència desfermada a tot el país s’ha acarnissat especialment amb elles. L’informe d’ Amnistia Internacional Ens van violar a totes denuncia les violacions sistemàtiques, individuals o en grup, per part de membres de les FAR. Entre els casos documentats de 36 dones i nenes víctimes, algunes de 15 anys, es narren la violació d’una mare després d’arrabassar-li el seu nadó lactant i l’esclavitud sexual durant 30 dies d’una dona a Khartum, així com brutals pallisses, tortura amb líquid calent o fulles afilades i assassinats. Deprose Muchena, portaveu d’AI a la regió, parla de “crueltat inimaginable” i d’agressions “repulsives, depravades i que tenen per objectiu infligir la màxima humiliació”.
Per Carla Calvo, cap de relacions externes de l’Acnur al Sudan del Sud, la frontera sud sudanesa és la imatge d’un país en caiguda lliure. “Cada setmana arriben milers de persones que fugen de la guerra. Arriben a peu, amb els seus fills i el poc que poden carregar. Molts pateixen severes conseqüències mentals”. En conversa telefònica des de Juba, Calvo dissimula malament la desesperança. “La crisi humanitària a què ens enfrontem va de bracet amb la crisi de donants; ja no tenim capacitat de reacció. La vulnerabilitat d’aquestes persones és més greu que mai”.
