El dejuni intermitent ha guanyat popularitat en els últims anys i, combinat amb exercici, ha estat considerat per molts com una de les millors opcions per perdre pes. En fer esport després d'hores sense haver dinat, el cos tendeix a recórrer a les reserves de greix com a font primària d'energia, en lloc de dependre dels carbohidrats. Malgrat que això pot portar a una crema de greix més gran durant l'entrenament, hi ha experts que afirmen que també pot derivar en la pèrdua de massa muscular.
La doctora Stacy T. Sims és considerada una de les principals especialistes en l'àmbit mundial en el rendiment esportiu femení. Després d'anys d'investigació sobre la fisiologia de la dona i de liderar nombrosos estudis com a professora associada a la Universitat de Stanford, s'ha proposat desmuntar la idea que les dones són simplement una versió reduïda del cos masculí. “Les dones no són homes petits”, afirma. L'experta ha visitat recentment el pòdcast de la reconeguda coach de creixement personal Mel Robbins per parlar sobre temes que afecten la salut femenina, relacionats amb l'alimentació i l'esport.
L'augment del cortisol, l'hormona de l'estrès, és més pronunciat en les dones quan entrenen en dejú
Segons Sims, un dels errors més freqüents que cometen les dones al planificar els seus entrenaments, dissenyats generalment per a homes, és pensar que el seu cos respondrà de la mateixa manera. El cervell de les dones, especialment l'hipotàlem, és molt més sensible als nivells de sucre en sang i a la falta d'aliment. Quan les dones entrenen en dejú, explica la doctora, el seu cos no interpreta l'estrès de la mateixa manera que el dels homes. Segons Sims, quan una dona s'enfronta a un dejuni, el seu cervell envia senyals d'alerta que pregunten: “On és el menjar que necessito per reduir els meus nivells d'estrès i començar el dia?”
Com a dones, biològicament i fisiològicament parlant, necessitem dinar en aixecar-nos
Aquest augment del cortisol, l'hormona de l'estrès, és més pronunciat en les dones, el que pot interferir amb la recuperació muscular i afavorir la pèrdua de massa muscular, especialment si l'entrenament no s'adapta a la seva fisiologia. En canvi, els homes, a causa de les seves diferències biològiques, tenen una resposta diferent: segons la doctora, el seu cervell no és tan sensible als nivells baixos de sucre en sang, per la qual cosa poden activar reserves d'energia com aminoàcids i glucosa per enfrontar-se a l'entrenament sense causar tant estrès en l'organisme. Això fa que el dejuni no tingui el mateix impacte negatiu en la pèrdua de múscul en ells que en les dones.
“Cada dona en la teva vida necessita saber que un dels pitjors errors que estem cometent és seguir consells de fitness dissenyats per a homes. Com a dones, biològicament i fisiològicament parlant, necessitem menjar alguna cosa tan bon punt ens aixequem”, recomana. Però, recolza la ciència aquestes afirmacions? Mentre alguns estudis recents coincideixen amb la seva visió, d'altres semblen no estar d'acord.
Un dels pitjors errors que estem cometent és seguir consells de fitness dissenyats per a homes
Una revisió publicada a Nutrients (2020), realitzada per la Facultat de Cinesiologia i Educació Física de la Universitat de Toronto, al Canadà, va assenyalar que el dejuni intermitent pot afectar de forma diferent les dones i els homes a causa de les diferències hormonals, i que en les dones pot reduir la síntesi proteica muscular si no es compensa amb una ingesta suficient de proteïnes.
És important destacar que la resposta a l'entrenament en dejú pot variar segons factors individuals
Tot i això, no tots els estudis arriben a la mateixa conclusió. Una revisió del 2022, publicada a Obesity Reviews, va concloure que el dejuni intermitent, combinat amb entrenament de força i una dieta adequada en proteïnes, no produeix pèrdua significativa de massa muscular, ni en homes ni en dones.
És important destacar que la resposta a l'entrenament en dejú pot variar segons factors individuals, com el tipus d'exercici, la durada del dejuni, l'estat d'entrenament i la nutrició general. Per tant, es recomana personalitzar els enfocaments d'entrenament i nutrició, i consultar amb professionals de la salut o de l'esport abans de realitzar canvis significatius en les rutines d'exercici o en les dietes.


