Tots coneixem algú, o som aquest algú, que no pot evitar mossegar-se les ungles o les cutícules. Encara que existeixen esmalts amargs i altres productes pensats per frenar aquest hàbit, el cert és que la clau no està només en evitar la conducta, sinó en entendre per què apareix. Ho fas quan estàs nerviosa, avorrida o concentrada? Observar l'origen del problema, identificar els moments i les emocions que el detonen, és el primer pas per deixar de fer-ho. Només quan entenem què hi ha darrere d'aquest gest automàtic i molest podem començar a tractar-lo.
La psiquiatra Tracey Marks engloba aquests comportaments dins del body picking, el seu terme tècnic en anglès, que fa referència a un grup de trastorns coneguts com a conductes repetitives centrades en el cos (Body-Focused Repetitive Behaviors, BFRB). Aquest tipus de conductes compulsives inclou hàbits com mossegar-se les ungles, pessigar-se la pell o arrencar-se el cabell. En els casos més severs, explica la doctora, les persones poden arribar a arrencar-se el cabell des de l’arrel. “Part del plaer que obtenen prové precisament d’arrencar-lo de soca-rel, no només de manipular-lo o separar-lo”, assenyala.
Mossegar-se les ungles pot provocar infeccions a la pell
Aquestes conductes poden arribar a ser molt problemàtiques i tenir un impacte significatiu en diferents aspectes de la vida. En l'àmbit físic, poden provocar infeccions a la pell, els dits o el cuir cabellut, així com ferides obertes, cicatrius i fins i tot alopècia en els casos més greus. En l’aspecte emocional, és comú que apareguin sentiments de culpa, vergonya o frustració per no poder controlar l’hàbit, que al seu torn pot afectar l’autoestima i alimentar una autocrítica constant.
Les persones amb ansietat es mosseguen les ungles per alleujar la tensió, i els qui tenen TDAH, per estimular-se
Segons la psiquiatra, és indispensable conèixer la causa del trastorn per poder tractar-lo. “Mentre que les persones amb ansietat poden fer-ho per alleujar la tensió de manera sobtada, les que tenen TDAH, per exemple, poden fer-ho per estimular-se, ja que el seu cervell necessita més impulsos. Aquest tipus de conductes proporciona una entrada sensorial que estimula el cervell”, explica la doctora.
Encara que no té una cura definitiva, el BFRB pot tractar-se mitjançant diferents tècniques psicològiques i conductuals que permeten modificar el comportament i tornar la normalitat a les persones que el pateixen. “Per exemple, pot afectar algú que està estudiant o veient la televisió, i de sobte entra en una espècie de tràngol en què s'arrenca, toca o manipula certes parts del cos. Això estimula el seu cervell i ho manté actiu, però no poder frenar-ho també resulta frustrant”, descriu Marks.
La psiquiatra recomienda sustituir aquestes conductes per altres de menys nocives, com portar guants o fer-se la manicura a les persones que es mosseguen les ungles
Per solucionar aquest tipus de conductes, el primer pas és prendre consciència del que s’està fent. Després, cal identificar què el detona o què ho intensifica. L’ansietat, per exemple, pot ser un desencadenant clau. A continuació, la psiquiatra recomana treballar en el que es coneix com a reversió de l’hàbit: una teràpia cognitivoconductual que es basa a substituir aquestes conductes per altres de menys nocives. “Algú que es mossega les ungles o manipula les cutícules pot utilitzar guants”, explica. “Si notes que ho fas molt mentre veus la televisió, podries posar-te'ls només durant aquella estona. No necessites portar-los tot el dia, però sí en els moments clau”.
Lee también
La idea, segons la doctora Marks, és trencar el cicle. “Si pensem que és una conducta semiautomàtica que t’atrapa, posar una barrera física o introduir un nou hàbit ajuda a interrompre aquell automatisme i a desenvolupar respostes més intencionals”, conclou.
