Una desena de presons o dependències judicials franceses van patir atacs intimidatoris entre diumenge i dimarts, amb la crema de vehicles estacionats als pàrquings i, en el cas de la presó de Toló, al sud del país, trets disparats amb fusell kalàixnikov. També es van veure afectades les presons de Villepinte, Marsella, Nanterre, Valènce i Réau, entre d’altres, així com la seu de l’ Escola Nacional d’ Administració Penitenciària a Agen. Això mostra una campanya coordinada.
La Fiscalia Nacional Antiterrorista va obrir una investigació atès que en alguns casos van aparèixer pintades amb la inscripció “ DDPF” (acrònim de “drets dels presoners francesos”), cosa que podria indicar un vincle amb la ultraesquerra, en concret amb algun grupuscle anarquista. Tot i això, com va donar a entendre amb claredat el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, que es va desplaçar a Toló en solidaritat amb els agents penitenciaris, una de les hipòtesis més plausibles és que es tracti d’accions impulsades per les màfies del narcotràfic, que reaccionarien així a les dures mesures adoptades o previstes pel Govern i el Parlament per fer la vida molt més difícil als narcotraficants empresonats i evitar que, des de les presons, puguin continuar dirigint els seus negocis i decidint venjances.
La pista més creïble és la del narcotràfic, malgrat l’aparició de pintades sobre els drets dels presos
Darmanin, que abans del seu actual càrrec va ser titular d’Interior durant anys, va recordar que França està adoptant una estratègia semblant a la d’ Itàlia, la legislació de la qual és molt severa amb els condemnats per crim organitzat i els sotmet a un règim d’aïllament. El ministre va dir diverses vegades
que els narcotraficants poden estar reaccionant a aquesta
fermesa de l’ Estat, i que ja es van rebre amenaces. Darmanin va esmentar els controls més estrictes perquè els presos
no disposin de mòbil i no arribin drons a les presons. També es va referir a les presons especials d’alta seguretat que es crearan per recloure els criminals més perillosos. “La República no recularà”, va avisar Darmanin. “No es pot atacar impunement un centre penitenciari amb kalàixnikovs”, va afegir.
A França hi ha molta sensibilitat cap al crim organitzat, les contínues venjances –amb víctimes cada vegada més joves– i la pressió a les presons. Va causar consternació nacional l’espectacular evasió de Mohamed Amra, el maig del 2024, en un peatge de l’autopista, mentre era traslladat en un furgó blindat. Un comando va alliberar el perillós delinqüent després de matar dos agents penitenciaris. Al febrer Amra, anomenat la Mosca , va ser capturat a Romania després de nou mesos de fugida i va ser traslladat a França.
La fermesa contra la delinqüència distingeix així mateix el ministre de l’Interior, el conservador Bruno Retailleau, un dels membres més populars del Govern, que aspira a presidir pròximament Els Republicans ( LR) i podria ser candidat d’aquest partit a l’ Elisi a les eleccions del 2027. “La resposta de l’ Estat ha de ser implacable”, va afirmar ahir Retailleau, i va dir que els qui havien atacat les presons i els seus agents “tenen vocació de ser tancats en aquestes presons i ser vigilats per aquests agents”. El ministre va anunciar recentment que s’hauran de construir mòduls prefabricats com a cel·les provisionals per alleujar les atapeïdes presons existents.
Durant anys, una de les preocupacions més grans per als qui gestionen el sistema penitenciari francès ha estat que les presons actuen com a centres de radicalització islàmica per als presos que professen la religió musulmana o els qui s’hi converteixen. Sorprenentment,
el debat sobre l’amenaça islamista ha baixat molt d’intensitat, mentre que la discussió pública s’ha dirigit a la necessitat de rearmament per fer front a l’amenaça que representa la Rússia de Vladímir Putin i el brusc gir que ha dut a terme Donald Trump al paper dels Estats Units com a garant últim de la seguretat europea.
