Celia Betrián, psicòloga: “Que la teva parella sigui una bona persona no vol dir que sàpiga estimar-te bé, ni que hagis de quedar-te en aquella relació”
Relacions
La psicòloga Celia Betrián insisteix que, si algú no cobreix les teves necessitats afectives, malgrat tenir una bona base de valors, no vol dir que s’hagi de quedar al teu costat tota la vida

Celia Betrián, psicòloga

Quan pensem en les qualitats que ens agradaria trobar en la nostra parella, desitgem que sigui amable, atenta, atractiva, que sàpiga cuinar, es porti bé amb la nostra família i comparteixi els nostres valors. Quan algú és bondadós amb nosaltres, temem fer-li mal i tendim a sobreprotegir-lo, perquè qui es sentiria bé fent mal a una bona persona? Tot i això, que una persona no tingui la intenció de fer-te mal no vol dir que sàpiga estimar-te com et mereixes.
La psicòloga Celia Betrián insisteix que, si algú no cobreix les teves necessitats afectives, malgrat tenir una bona base de valors, no vol dir que s’hagi de quedar al teu costat tota la vida. L'error que cometem és creure que, perquè sigui una persona que tothom considera bona, això ja és suficient perquè tu et sentis estimat o estimada i per construir una relació.

Betrián lamenta que, en moltes ocasions, ens quedem estancats en relacions simplement perquè no hi ha un motiu prou greu per deixar-les. “Que no t'estimi de la manera que tu vols ja és un motiu per deixar-ho”.
Que no t'estimi de la manera que tu vols ja és un motiu per deixar-lo
Una relació no necessita tenir discussions constants, enganys o faltes de respecte perquè s'acabi. De vegades, la falta de comunicació o de connexió emocional és suficient perquè el vincle amb l'altra persona sigui inviable a llarg termini.
Per això, és indispensable que expliquem a la nostra parella com desitgem ser estimats. Cada persona és diferent i té unes necessitats afectives i emocionals úniques. El que pot ser suficient per a tu, podria no ser-ho per a l'altra persona. Per això és molt important parlar de com ens sentim amb la nostra parella i arribar a un punt en comú sobre com volem que sigui la nostra relació. Per exemple, per a algú, preguntar com li ha anat el dia a la seva parella pot significar un gest d'amor i afecte suficient, però per a un altre, aquell detall pot no compensar la falta de temps de qualitat compartit, de mostres físiques, d'afecte o de validació emocional.
La psicòloga conclou que l'amor no es mesura sol per la bondat, sinó per la capacitat de construir junts un espai on tots dos se sentin veritablement vistos, escoltats i estimats.

