L’any del centenari d’El gran Gatsby acaben de publicar-se dos llibres breus que contextualitzen i interpreten aquesta fita literària: Los papeles del Gran Gatsby (Athenaica), amb edició a cura de Juan Ignacio Guijarro, recull relats previs de l’autor, cartes al seu editor i crítiques de l’època, mentre que El pequeño Gatsby (Debate) de Rodrigo Fresán és un breu i substanciós assaig sobre la novel·la. Una altra figura imprescindible de les lletres nord-americanes és Allen Ginsberg, el viatge iniciàtic del qual a l’Índia juntament amb altres beats es reconstruït per Deborah Baker a La generación beat en la India (Fórcola), indagant en l’interès d’aquesta generació per l’espiritualitat oriental.
En el terreny de l’assaig literari cal celebrar la nova edició de La edad de plata (Taurus) de José-Carlos Mainer, una obra imprescindible sobre un dels moments més estimulants de la literatura espanyola, des de principis de segle XX fins al 1939. Un altre clàssic recuperat: La literatura del pueblo español (Renacimiento) de l’hispanista Gerald Brenan, que proposa un recorregut per diversos segles de creació literària. També té vocació panoràmica Notícia de la poesia catalana (Empúries) d’Enric Casasses, que repassa els corrents de la poesia en català des de l’edat mitjana fins a les portes del segle XX. I un altre recorregut panoràmic, en aquest cas per la literatura alemanya, des del segle XVIII fins a l’actualitat, és el que planteja Toni Montesinos a El amor por la muerte en la cultura germana (Almuzara), centrant-se en la fascinació que senten els literats germànics per la mort, des de Goethe fins a Günter Grass
També és ampli l’enfocament sobre la historieta que proposa Jordi Canyissà a El canon franco-belga del cómic (ACT Ediciones), un repàs de la més destacada escola europea, la de la línia clara que representen Hergé i les revistes Spirou i Puntal, els continuadors del qual són els mestres moderns com Moebius i Tardi. També recorre el segle XX, des d’una perspectiva molt diferent, Un duelo interminable (Taurus) de José Enrique Ruiz-Domènec, que comença en l’últim terç del segle XIX i arriba fins als nostres dies per explorar l’anomenada batalla cultural i el debat de les idees que marquen l’esdevenir històric i la seva interpretació.
En l’àmbit filosòfic, La llum de les llums (Angle Editorial), amb edició de Martí Domínguez, recull una antologia del pensament il·lustrat del segle XVIII, amb textos d’imprescindibles com Voltaire, Rousseau i Montesquieu, i destacades figures femenines com Olympia de Gouges, Madame de Châtelet, Madame du Deffand i d’altres. Per la seva part, Wolfram Eilenberger presenta el tercer lliurament del seu recorregut pels grans pensadors del segle XX. A Espíritus del presente (Taurus) sap combinar, com en els anteriors lliuraments, rigor en l’anàlisi de les idees amb abundant anecdotari. En aquesta ocasió aborda Adorno, Feyerabend, Foucault i Susan Sontag, que considera les figures que marquen el debat filosòfic de la postguerra fins ara.
⁄ La poesia catalana, el clàssic sobre literatura espanyola de Gerald Brenan i el centenari d’‘El gran Gatsby’
Potser qui més l’ha marcat –i no sempre per bé– ha estat Foucault, d’on sorgeix el pensament de Judith Butler, que a El clamor de Antígona (Antonio Machado Libros) estudia el personatge, icona feminista de la rebel·lia, que en realitat està ple de conflictes, circumstància que porta l’autora a la seva reiterada crítica a l’heteropatriarcat i la normativitat que, segons la seva visió, obstrueixen la llibertat sexual i política.
Per la seva part, Víctor Gómez Pin explora a l’ambiciós El ser que cuenta (Acantilado) el qüestionament de la singularitat de l’ésser humà en vista de la genètica i la intel·ligència artificial, i reivindica l’excepcionalitat de l’animal humà, amb la seva fràgil intel·ligència i el seu afany per donar compte de les coses. Basilio Baltasar, a Crítica de la razón maquinal (KRK), planteja una filosofia que tracta de pensar el que no pot ser pensat: la incontenible eternitat de l’infinit. I Norbert Bilbeny indaga en la relació de l’ésser humà amb el vast univers a Universo y sentido (Anagrama), a través de l’obra de filòsofs com Lucreci, sant Agustí, Kant o Heidegger i d’alguns artistes i científics. Una altra reflexió molt diferent és la que proposa Edwidge Danticat a El arte de la muerte (Pre-Textos), en què, a partir de la mort de la seva mare, recorre la nostra relació amb la mort prenent exemples literaris i explorant les seves pròpies vivències.
En un to molt més divulgatiu, José Carlos Ruiz utilitza el gènere novel·lístic a Una mujer educada (Destino) per explorar les ensenyances de la filosofia per viure de forma més harmònica i entendre millor el sentit de l’existència. Hi ha també un impuls narratiu, barrejat amb la memòria personal, a El rellotge verd (Anagrama) de Julià Guillamon, que evoca la seva joventut i reflexiona sobre el pas del temps.
Finalment, dos petits llibres plens de saviesa. A Devoció / Devoción (Galaxia Gutenberg) Pablo d’Ors ens proposa un viatge espiritual a través de l’autoconeixement i la meditació. Per la seva banda, el pensador francès Jacques Brosse presenta a La alegría del momento (Periférica) un diari al llarg d’un any en què anota reflexions i observacions sobre la bellesa del món natural que ens envolta. Inclou apunts com aquest: “El nostre destí és l’execució d’una partitura que no descobrim fins que la interpretem . Som l’instrument i l’intèrpret. Però, qui és el compositor?”. O aquest altre: “Acostar-se el màxim al misteri, però sense tocar-lo: crema”.