La visió crítica sobre les generacions joves per part de les més veteranes és una constant des de l’antiguitat clàssica. “Els joves d’avui estimen el luxe. Són maleducats, menyspreen l’autoritat i no respecten la gent gran, i xafardegen quan haurien de treballar. Contradiuen els seus pares, fanfarronegen, s’abalancen a taula sobre les postres i tiranitzen els seus mestres”, diu una cèlebre sentència atribuïda a Sòcrates (per bé que podria ser apòcrifa). Només li faltava al filòsof dir que els joves del seu temps no llegien.
I aquest és un tòpic de l’època actual: els joves pel que sembla no llegeixen, més enllà del mòbil que els té hipnotitzats tot el dia, segons sostenen amb expressió acerba molts pares i alguns educadors.
Tot i això, resulta que en aquests moments a Espanya el sector de la població que més llegeix (ens referim a llibres) és el juvenil: es tracta dels ciutadans d’entre 15 i 24 anys, amb un percentatge del 75,3% d’aquest col·lectiu. Segons va posar de manifest el president dels editors espanyols, Daniel Fernández, en la presentació del Baròmetre d’ Hàbits de Lectura 2024, aquesta dada “reflecteix un progrés significatiu en els últims 15 anys”. L’altre sector que incrementa la dedicació lectora és el dels més grans de 65 anys. Així doncs, aquests dos pivots de l’arc cronològic serien els més bolcats en la pàgina impresa.
Altres dades rellevants: les dones llegeixen més que els homes (això ja se sabia); Catalunya és la tercera comunitat lectora d’ Espanya, després de Madrid i el País Basc (aquí hi ha marge de millora).
⁄ “Aquesta festa és la més bonica d’Espanya. La de més color i gràcia, l’espectacle més civilitzat que he tingut la sort de veure”, va escriure Mario Vargas Llosa
En aquesta enquesta que la Federació de Gremis d’ Editors elabora cada any amb suport de Cedro i del Ministeri de Cultura, a la pregunta als no lectors sobre per què eviten un hàbit tan estimulant, la resposta és, en un 46,8%, “per falta de temps” . Argument respectable. Però el temps no forma una unitat estàtica, sinó que s’adapta a les prioritats de cada persona. Potser convindria convèncer/seduir els integrants del grup qualificat com a no lector del fet que surt rendible, humanament i espiritualment, convertir la lectura en una prioritat diària.
L’assistència a les biblioteques públiques també manté un ritme ascendent. La nota més alta dels usuaris és, aquí sí, a les catalanes: un 8,6. I, és molt important constatar-ho en aquestes dates, les llibreries es mantenen com a primer canal de venda de llibres (el 57%, si hi incloem les grans cadenes). Amb aquestes bones dades ens acostem al dia de Sant Jordi del 2025.
Serà una gran jornada, amb molta afluència de públic a les parades (els professionals del sector prefereixen que el 23 d’abril sigui feiner), temps magnífic –confiem– i una variada i gran oferta d’obres per adquirir i, en la mesura possible, portar a casa ben firmades pels seus autors. Una oferta que aquest suplement, com cada any, aspira, encara que sigui parcialment, a reflectir.
/A més de la eficaç reordenació d’espais, és constatable una ampliació d’actes culturals
A Barcelona, a més de la reordenació d’àrees de venda i parades que ja ha demostrat la seva eficàcia en anys anteriors, és constatable una ampliació d’actes culturals i de celebració de la literatura. No sempre ha estat així. Tot i que en els anys de la República, i durant el franquisme i primera etapa de la democràcia, a les tradicionals firmes s’hi afegien algunes conferències i tertúlies llibreteres, va ser a partir de l’ any del Llibre i la Lectura 2005 que les institucions van engegar programes que embolcallessin i donessin pes a la gran celebració. En aquest suplement trobaran també diferents textos que analitzen la relació històrica i conceptual de Barcelona amb el món del llibre.
Un gegant de la literatura recentment traspassat, i molt vinculat a la ciutat en diferents etapes de la seva vida, va definir a la perfecció la importància del dia del Llibre: “Per mi, aquesta festa és la més bonica d’ Espanya. La de més color i gràcia, l’espectacle més civilitzat que he tingut la sort de veure. Aquell dia Barcelona esdevé una immensa llibreria. (...) I no hi ha res més estimulant que veure la munió de gent jove i gran amb els braços carregats de llibres i roses vermelles a les mans”
Descansi en pau, amb la nostra admiració i reconeixement , l’extraordinari Mario Vargas Llosa, que tanta vida va donar al món del llibre.
Irene Pérez
