Llamps i trons per a Musk al cel de Sud-àfrica. L’agre pols que Elon Musk, propietari de Tesla, SpaceX i X (antic Twitter), manté des de fa mesos amb el Govern sud-africà per aconseguir que el seu servei d’internet per satèl·lit, Starlink, pugui establir-se al país ha obert un cisma en la fràgil coalició entre el Congrés Nacional Africà ( CNA) i el partit “blanc”, Aliança Democràtica (AD), que lidera l’Estat africà des de les eleccions de l’any passat.
Musk, que va néixer el 1971 a Sud-àfrica i després va emigrar al Canadà i els Estats Units, va acusar fins i tot de racista l’Executiu sud-africà per no haver concedit la llicència perquè la seva empresa pugui operar al seu país natal. Des del seu compte d’ X, amb 219,1 milions de seguidors, l’home més ric del món va ser tan escarit com directe. “A Starlink no se li permet operar a Sud-àfrica perquè jo no soc negre”, va escriure. Segons la llei sud-africana, aprovada després del final del règim racista blanc de l’apartheid per compensar dècades de discriminació i distribució desigual de la riquesa, les empreses estrangeres com Starlink han de tenir un 30% de la propietat en mans de grups històricament desfavorits (negres, principalment, tot i que també mestissos i indis) per poder donar servei al seu territori. Musk comentava al seu polèmic tuit una entrevista en què el multimilionari sud-africà Robert Hersov denunciava que al seu país hi ha “140 lleis basades en la raça, totes antiblanques” i acusava els polítics d’aprovar “una infinitat de lleis antiblanques, que ens estan deixant com una granota nedant en una olla bullint”.
Musk veu racista l’exigència que el 30% de la propietat de la seva empresa de satèl·lits hagi de ser de grups desfavorits
La pressió de Musk ha obert una bretxa al Govern sud-africà des de la qual ha sorgit un inesperat aliat per als interessos de l’amic i conseller del president dels EUA, Donald Trump. Solly Malatsi, ministre de comunicacions i tecnologies digitals i un dels membres de Govern del partit opositor AD, contrari a les lleis de discriminació positiva del CNA, treballa en una nova directiva perquè Starlink, i altres proveïdors semblants, puguin esquivar els requeriments de propietat negra i obtenir llicències si inverteixen, a canvi, en comunitats desfavorides. La norma, que abans d’entrar en vigor hauria de passar per un procés de consulta pública amb l’ Autoritat Independent de Comunicacions de Sud-àfrica, que regula la indústria de les telecomunicacions, ha obert la capsa de Pandora.
Aquesta setmana, Khusela Sangoni Diko, del CNA i presidenta del comitè de comunicacions del Parlament, davant el qual Malatsi ha de retre comptes, va subratllar que la “transformació” de la llei no és negociable. És el sentir general del principal partit en democràcia. “El ministre està buscant dreceres i erosionar èxits transformadors que van costar molt d’aconseguir”, va assenyalar en un comunicat. Diko va destacar, a més, que altres operadors de satèl·lit estan interessats a invertir en el país i estan disposats a complir les normes. “No hi ha necessitat de dependre excessivament ni obsessionar-se amb un únic proveïdor de satèl·lit”, va concloure.
Malatsi insisteix que per atreure companyies estrangeres, altres sectors industrials clau en l’economia sud-africana ja permeten “equivalents d’equitat” com a alternativa a les exigències de propietat. Per al ministre, aquests equivalents “han estat instrumentals a l’hora d’atreure inversions molt necessàries en àrees com la indústria de l’automòbil” i que aquesta flexibilitat ha “donat oportunitats i impulsat el desenvolupament” de comunitats desfavorides.
La polèmica és un nou capítol de la tensió entre Sud-àfrica i Musk, i per extensió, amb els Estats Units. El magnat de la tecnologia espacial, molt influent en el president Trump, ha estat molt crític amb la nova llei de propietat de terres aprovada al gener i que va portar el líder republicà a oferir asil als EUA als grangers afrikàners o bòers perquè, segons ell, estan discriminats a Sud-àfrica.
Al març, Musk va publicar també a X un vídeo de Julius Malema, un polític sud-africà d’extrema esquerra, en què cantava una cançó contra els bòers i va denunciar que els polítics locals estaven “promovent activament el genocidi blanc”.
