Entre rituals solemnes i maniobres silencioses, el Vaticà ha començat a acomiadar el Papa i a preparar-ne la successió.
Tots els ingredients ja són presents en aquest menys de mig quilòmetre quadrat, vestigi del que va ser en un altre temps un Estat poderós. Els cardenals són gairebé tots a Roma i ahir es van reunir per primera vegada d’una manera oficial; els turistes cedeixen el pas als pelegrins del jubileu i a fidels d’arreu de l món que porten a la mà un exemplar de l’ Osservatore Romano endolat, mentre els líders mundials anuncien la seva presència al funeral de dissabte.
Zelenski i Meloni busquen una trobada amb Trump a Roma després de les exèquies de Francesc
Aquell mateix dia el fèretre obert del Pontífex va ser exposat en una capella de Santa Marta, la senzilla residència triada per Bergoglio en lloc del Palau Apostòlic. Hi apareixia vestit de vermell, amb la mitra papal al cap i un rosari entre les mans. El van anar a acomiadar treballadors del Vaticà, els seus col·laboradors i algunes personalitats, com ara el president de la República Italiana, Sergio Mattarella. Va ser llavors quan Massimiliano Strappetti, l’infermer personal del Papa, va explicar als mitjans vaticans alguns detalls de les últimes hores de vida del seu pacient. Després de tornar del seu llarg recorregut al papamòbil descobert, Francesc va dir al seu col·laborador: “Gràcies per fer-me tornar a la plaça”, en senyal de la necessitat que tenia de sentir la proximitat del poble després de tants dies de malaltia. L’endemà, abans d’entrar en coma, va saludar amb la mà Strappetti: va ser un comiat.
Aquest matí el cos serà traslladat des de la casa Santa Marta a dins de la basílica de Sant
Pere, passant per la porta principal. La processó serà breu, però tindrà tota la solemnitat del cas. A l’altar de la Confessió, el camarlenc, el cardenal Kevin Farrell, presidirà la litúrgia de la paraula. A partir d’aquell moment, a les onze o potser una mica abans, la basílica s’obrirà als
fidels per retre-hi homenatge. Preveient una gran afluència
de públic, es mantindrà oberta fins a la mitjanit, tant avui com demà, mentre que divendres tancarà a les 19 hores per preparar l’esdeveniment de l’endemà.
Israel retira el missatge de condol: “Vam reaccionar en vida, no parlarem després de la seva mort”
Al funeral, previst per a dissabte a les deu del matí, hi assistiran, segons les previsions de les autoritats italianes, com a
mínim dues-centes mil persones. Algunes presències criden l’atenció: Donald Trump, que s’ha mostrat entusiasmat amb la idea d’assistir a les exèquies d’un dels seus crítics més durs –“ estic desitjant d’arribar a Roma”, va escriure a la seva xarxa social–, partirà divendres al matí des de Washington. El president dels Estats Units serà poc temps a la capital italiana. Tot i així, la primera ministra Giorgia Meloni podria intentar organitzar una trobada breu amb Ursula von der Leyen, que també hi assistirà. No serà la cimera entre Itàlia i els Estats Units que vol el Govern de Roma, però ja una foto podria ser un bon senyal de desglaç entre les dues bandes de l’ Atlàntic.
A la plaça també hi haurà
Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, que ja ha manifestat la seva intenció de reunir-se amb Trump després del desastre diplomàtic de la seva visita a la
Casa Blanca al febrer. El cerimonial està analitzant acuradament com ubicar els nombrosos assistents, per evitar malentesos o trobades incòmodes. Tot i que els dos líders més incòmodes
–Vladímir Putin i Benjamín Netanyahu–, sobre els quals pesen ordres de detenció internacional, no haurien de ser presents. En el cas del primer ministre israelià, el seu silenci després de la mort del Papa ha cridat l’atenció. Segons el mitjà israelià Ynet , el Ministeri d’Exteriors va ordenar, poques hores després de publicar-se, l’eliminació dels missatges oficials de condol difosos per les seves ambaixades a tot el món, que incloïen la frase: “Descansa en pau, papa Francesc. Que la seva memòria sigui una benedicció”. La decisió es va comunicar sense explicacions a les legacions diplomàtiques, cosa que va provocar la ira de diversos ambaixadors. “ Vam reaccionar a les paraules del Papa contra Israel durant la seva vida, no parlarem després de la seva mort”, va afirmar una font del ministeri.
Esclata un cas abans del conclave: el cardenal Becciu insisteix en el seu dret a votar malgrat la destitució
Però hi ha una audiència encara més interessant en aquestes hores: la dels cardenals. Els primers 80 arribats a la capital italiana es van reunir en les anomenades congregacions, trobades informals que preparen el conclave, en les quals participen tots els cardenals, incloent-hi els més grans de 80 anys, que no formen part del col·legi elector. Tot i això, els dies decisius encara són lluny: el conclave no començarà abans del 5 de maig; la data més probable, segons els rumors vaticans, és el 6. Ara per ara el debat entre els alts prelats no entra en el fons, i es limita a qüestions organitzatives. A les sessions a la Capella Sixtina no hi assistirà, segons es va anunciar, l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, “per problemes de salut”. Així doncs, Espanya perd un dels seus grans electors.
Quants cardenals podran votar el pròxim papa? Segons la sala de premsa del Vaticà, els electors són 135. Tot i això, hi ha qui posa en dubte aquesta xifra: “No, en són 136”. L’objecció ve del cardenal sard Angelo Becciu, de 76 anys: “No em poden negar aquest dret”. L’alt prelat ha participat en la primera reunió de les congregacions.
Sant Pere estarà oberta fins a mitjanit per permetre l’homenatge dels fidels
La disputa és complexa i corre el risc de marcar l’agenda dels pròxims dies. Becciu, que va ser substitut per als Afers Generals de la Secretaria d’ Estat, va ser destituït del seu càrrec pel papa Francesc el 2020 i privat dels seus “drets” com a cardenal, incloent-hi el de participar en un conclave. Va ser acusat de malversació i abús de poder en una investigació sobre els fons de la Secretaria d’ Estat i suposades operacions financeres opaques, com ara la compra d’un immoble de luxe a Londres. El desembre del 2023 va ser condemnat en primera instància a cinc anys i mig de presó, de manera que es va convertir en el prelat de més rang jutjat per un tribunal del Vaticà. Sempre ha proclamat la seva innocència, i els últims dies una sèrie d’escoltes publicades pel diari italià Domani han posat en dubte, segons la defensa del prelat, la imparcialitat del tribunal que el va condemnar.
Més enllà de la seva situació judicial, Becciu afirma que la seva exclusió del conclave se li va comunicar únicament mitjançant una nota de la sala de premsa, i no per mitjà d’un acte formal. Segons ell, en l’últim consistori el Papa va reconèixer
que les seves prerrogatives cardenalícies continuaven intactes, ja que no hi va haver una voluntat expressa d’excloure’l del conclave, ni se li va demanar una renúncia formal per escrit. “La llista publicada per la sala de premsa no té cap valor jurídic i s’ha de prendre com el que és”, afirma.
Fonts vaticanes consultades ahir insisteixen, però, que l’exclusió de Becciu “va ser clara i coneguda dins del col·legi”. Un conflicte que, lluny de tancar-se, acaba de començar.