Els comerciants de Barcelona volen que les fonts ornamentals de la ciutat llueixin molt més, que gaudeixin d’un protagonisme més gran, que estiguin en funcionament unes quantes hores més cada dia. Perquè les fonts ornamentals, i sobretot els seus rajos, són com els llums de Nadal. A molts els semblen un accessori innecessari, un dispendi que no serveix de res, però en realitat, al cap i a la fi i d’una manera dissimulada, engalanen els carrers i els enllustren, fan de l’espai públic un lloc molt més amable, conviden al passeig ciutadà.
Després d’un parell de setmanes d’ajustos i reajustaments, d’omplir-les, comprovar-ne les fuites i desinfectar-ne les conduccions, els tècnics de l’Ajuntament van procedir ahir a endollar els rajos d’algunes de les més cèntriques. La posada en marxa d’aquestes instal·lacions serà progressiva. Després d’un parell d’anys i mig d’aturada, resultat de les restriccions que va portar la sequera, les aproximadament 330 fonts ornamentals de Barcelona no acabaran de recuperar la normalitat fins a mitjans de l’any que ve.
Els eixos comercials dels barris volen que les seves fonts siguin tan ben tractadescom les del centre
La primera ahir que va tornar a lluir els seus rajos va ser una de les més vistoses, la del parc de la Ciutadella, poc abans de les nou del matí. Llavors, en molt poc temps, l’esplanada que hi queda just al davant va deixar de ser un altre lloc de simple pas del parc. De sobte, tots els visitants de la Ciutadella s’aturen aquí un moment a fi d’immortalitzar-se amb aquests imponents dolls que dibuixen alegres corbes a la seva esquena. L’aire sembla més festiu.
“Es nota un munt –diuen un parell de joves ucraïnesos que ofereixen als vianants d’imprimir les seves fotos de record en una mena de diari d’una altra època–. Amb els rajos aixecant-se, la gent té moltes més ganes de fer-se fotos”. “A nosaltres sempre ens va superbé, la veritat –diuen a l’altre costat de la barra del xiringuito que hi ha, tot just dues hores després de la posada en marxa dels rajos–, i ara, doncs una mica millor, perquè la gent s’atura una mica més davant de la font, per fer-se les fotos, mentre que abans tendien més prosseguir el passeig. Els rajos són aquella mena de detalls que sempre van bé”.
Més tard, després del migdia, primer uns i després els altres, els tècnics municipals van engegar els brolladors de la plaça Reial, els de les fonts de la Gran Via amb el carrer Roger de Llúria, la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, les tres que hi ha ubicades a la plaça Catalunya i també les dues de la plaça dels Voluntaris Olímpics.
Òbviament, la bona nova va ser molt aplaudida pels comerciants del centre de la ciutat. “Estem encantats que les fonts ornamentals del centre de Barcelona tornin a funcionar –assegura Lluís Sans, de l’associació de comerciants Associació Passeig de Gràcia–, es tracta sens dubte d’una notícia molt bona, perquè durant aquests dos últims anys i mig la ciutat semblava una mica deixada i abandonada”.
“Les fonts ornamentals haurien d’estar en funcionament les 24 hores del dia –prossegueix Sans–. Barcelona ha de ser bonica en tot moment, també de nit, i no només pensant en la gent que va a sopar, al cinema, al teatre... també en les persones que treballen de nit i les que es lleven molt d’hora; per què han de tenir una ciutat deslluïda?”. A totes elles també els poden alegrar els despertars uns rajos bonics. Aquests dispositius acostumen a funcionar de dotze a dues i de cinc a nou, tret dels del centre i alguns espais considerats especials, que funcionen de manera ininterrompuda de dotze del migdia a deu de la nit.
“La qüestió dels horaris de les fonts es tracta d’un debat que Barcelona haurà d’abordar tard o d’hora –apunta Gabriel Jené, de l’associació de comerciants Barcelona Oberta, l’entitat que agrupa els eixos comercials més visitats de la ciutat–. La veritat és que ja feia dies que demanàvem que les tornessin a posar en marxa. No tenia cap sentit mantenir-les desactivades. En realitat, això no suposava cap estalvi destacat. Les fonts ornamentals de Barcelona funcionen principalment amb aigües freàtiques. A més, aquestes fonts tenen circuits tancats i la seva despesa es limita a omplir les aigües evaporades o filtrades”.
“A nosaltres, el que ens agradaria és que la font Màgica de Montjuïc es posés en marxa com més aviat millor –assenyala Mònica Noguera, de l’associació de comerciants del carrer Creu Coberta–, però pel que sembla, a causa de les obres
de modernització, no serà possible fins a les festes de la Mercè. Tantes obres ens estan fent
passar uns moments complicats. Esperem que l’Ajuntament munti una reinauguració a
l’altura de les circumstàncies”. Perquè per als comerciants
de Creu Coberta, la font Màgica és un pol d’atracció de visitants fonamental. “Multiplica el
nostre públic, més enllà del
local. Hem d’aprofitar molt
més les nostres fonts, la Màgica i totes les altres”.
I als barris també volen que les seves fonts ornamentals gaudeixin d’una atenció més gran. Pròsper Puig, la Fundació Barcelona Comerç, l’entitat que agrupa als eixos comercials dels barris, celebra que el centre de Barcelona llueixi ara una mica més. “Tenir un bon centre és una cosa que ens beneficia tots –assegura Puig–. Però no hem de focalitzar-ho tot allà i en els espais emblemàtics. L’Ajuntament hauria de repensar una mica moltes places, placetes i parcs que tenim als barris, per alimentar-ne l’ús veïnal. A veure quan posen en marxa les fonts de la biblioteca de Can Fabra o fan un repàs a les instal·lacions del parc de la Pegaso. Està molt bé pensar en els visitants, però també hem de pensar en els veïns que viuen en aquesta ciutat. També tenen dret a gaudir de les fonts dels seus barris”.
