La informació de servei respecte a l’afectació de l’apagada en l’àmbit sanitari va brillar per la seva absència. A Catalunya, després d’un tuit de Protecció Civil a les 12.56 h demanant a la gent que no truqués al telèfon d’emergències 112 si no era estrictament necessari, només va venir un desert informatiu. Quina era la situació als hospitals? Es cancel·laven les visites en les especialitats? Els ambulatoris mantenien l’activitat ordinària? Ni una paraula. La primera comunicació oficial es va difondre des del Ministeri de Sanitat a les 15.53 h: “La majoria dels hospitals mantenen ara per ara les seves activitats essencials gràcies a sistemes electrògens, han posat en marxa plans de contingència i han ajornat de manera preventiva l’activitat ordinària per tal de mantenir l’assistència urgent”. “De moment, no hi ha constància de cap incidència greu derivada de l’apagada en el subministrament elèctric”.
A aquella hora el dubte era quant combustible tenien els hospitals per mantenir en funcionament els grups electrògens, tenint en compte la dificultat de subministrar gasoil a les estacions de servei. Un dels centres notificava a La Vanguardia que disposava de prou autonomia per afrontar una llarga apagada. A la tarda, a les 18.05 h, el president del Govern, Pedro Sánchez, confirmava que els hospitals no havien registrat incidències remarcables gràcies a l’activació dels grups electrògens alternatius que, a més a més, va precisar, disposaven d’una “llarga autonomia”. Tot i això, a Huelva, Moeve va enviar al Juan Ramón Jiménez 1.000 litres de gasoil a petició de les autoritats per proveir els generadors.
Els centres van ajornar de manera preventiva l’activitat ordinària per tal de mantenir l’assistència urgent
El Sistema d’Emergències Mèdiques ( SEM) de la Generalitat va recomanar a les persones amb problemes respiratoris que depenen de màquines d’oxigen trucar de manera prioritària al 061 si veien compromesa l’administració d’aire. Mitjançant X, va demanar que només anessin a hospitals o ambulatoris en cas d’urgència a fi d’evitar-ne el col·lapse. En canvi, Endesa va suggerir als seus clients electrodependents que anessin cap a l’ hospital més proper davant una falta de subministrament.
Segons testimonis consultats, als CAP es va prioritzar l’atenció a les urgències; una atenció manual, a causa que els ordinadors dels administratius van quedar fora de servei.
Mentre els centres de salut feien front a la contingència, el conflicte es produïa en els desplaçaments dels pacients. Per exemple, a l’estació de metro d’Hospital Clínic (L5), a Barcelona, que va tancar deixant sense servei els pacients que havien d’anar o tornaven d’alguna consulta.
“Estem en una situació realment conflictiva respecte a la part operativa”, va resumir a La Vanguardia el president de la Federació de Farmàcies de Catalunya ( Fefac), Antoni Torres. La dependència de les oficines de farmàcia del subministrament elèctric va ocasionar greus distorsions en la distribució de medicaments.
Segons Torres, els establiments es van trobar amb tres grans obstacles. En primer lloc, el sistema d’identificació de receptes, que està automatitzat, va quedar inservible. Malgrat que hi ha un sistema de contingència per poder accedir a la recepta electrònica, aquest tampoc no va funcionar perquè requereix ordinadors. D’altra banda, la conservació de medicaments que han d’ estar refrigerats. Les farmàcies també solen tenir una reserva de fred a les neveres d’unes cinc hores, en alguns casos encara més, en prevenció de fallades de subministrament de curta durada. Preocupava, en aquest sentit, el pas de les hores per la quantitat de fàrmacs que es podrien fer malbé.
El tercer gran problema de les farmàcies va ser la dificultat, o impossibilitat, d’identificar els preus dels productes. En aquest context, els farmacèutics van optar per subministrar receptes només a clients habituals dels qui saben que les necessiten, i cobrant en metàl·lic. Això durant el matí. La patronal farmacèutica sospitava que un indeterminat nombre d’establiments podria optar no per obrir a la tarda davant les dificultats per al subministrament i la necessitat d’evitar l’obertura dels refrigeradors.
Les patronals Fefac i Pimec van recomanar a les farmàcies mantenir les portes de les neveres tancades per preservar-ne el fred. “Per a aquelles farmàcies que disposin de grups electrògens, que els preservin per a serveis essencials com comunicacions i seguretat”, van afegir en un comunicat. D’altra banda, van aconsellar “desendollar de la xarxa elèctrica tots els aparells possibles per prevenir avaries en el retorn del corrent per pics o noves caigudes fins a verificar que el subministrament és correcte”.
