Vivim en un món de prejudicis. En el cas de l’obra A.K.A. (Also known as), de Daniel J. Meyer, el prejudici, com el seu nom indica, precedeix el judici. Perquè en Carlos, un jovencell que s’enamora de la Clàudia, “té pinta de moro”. De fet és un nano adoptat de petit, però ves-ho a explicar a la policia i a l’opinió pública.
El cas és que en Carlos s’ha enamorat de la Clàudia, però la Clàudia és menor d’edat. Potser com ell mateix. Què ha de prevaldre, el judici o el prejudici?
En primera persona
“I tu, d’on ets?”, que és la pregunta que es formula a una persona no nascuda al lloc on viu, denota molts prejudicis
A.K.A. és el monòleg d’un jove desubicat, que no és ni del lloc on viu ni del país d’on prové. D'origen magribí i adoptat, és una història que s’acosta molt a la biografia de Meyer, qui amb menys de 20 anys va venir a Barcelona des de la seva Argentina natal, d’una família jueva argentina amb ascendència alemanya, polonesa i russa.
“I tu, d’on ets?”, que és la pregunta que es formula a una persona no nascuda al lloc on viu, denota molts prejudicis, que Meyer ha viscut en primera persona i que, en conseqüència, han marcat la seva obra. A A.K.A. El protagonista es mou en aquest no-lloc, i no pas per voluntat pròpia,
Lee también
Amb direcció de Montse Rodríguez Clusella, amb qui Meyer fa tàndem, ara al teatre Gaudí, i només amb funcions fins al diumenge, Guillem Villarroya Armengol es posa a la pell d’en Carlos per interpretar aquest monòleg d’èxit, que ja suma unes quantes temporades des que es va estrenar el 2018 a la sala Flyhard.
