Que un escriptor, en aquest cas Philippe Sands (Londres, 1960), esbrini més coses en nou anys d’investigació pròpia que el que han aconseguit les autoritats d’un país és un clar símptoma que alguna cosa “no interessa que surti a la llum per motius de força major”. Ho lamenta el mateix autor durant una xerrada amb periodistes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Es refereix a un afer tan seriós com demostrar que és fals que l’expresident de Xile Augusto Pinochet estigués malalt de demència quan se’l va detenir a Londres el 1998, després de demanar-ho el jutge espanyol Baltasar Garzón. El “seu únic mal era un dolor d’esquena”, però aquella falsa demència va ser la que el qualificaria com a no apte per a un judici. Sands en té proves i, sobretot, dades, que exposa al seu nou llibre, Carrer Londres 38 , publicat per Anagrama en català i en castellà abans que la versió en anglès. “És de justícia”.
L’autor recorda que, malgrat que el mandatari no es va asseure al banc dels acusats, va acabar en un arrest domiciliari com “un ésser humà trencat” i apunta que “mai abans cap cap d’Estat no havia estat detingut en territori de cap altre Estat per sospites de delictes contra la humanitat”. Apunta, així mateix, que té constància d’un document en què queda clar que el dictador demanava l’“assassinat” de determinades persones. No és difícil entendre que, com a advocat especialitzat en dret internacional que és, l’indignin les injustícies. Per això estudia a fons aquest cas, no només per interès, sinó perquè va estar-hi involucrat de manera directa exercint un paper secundari en el procés judicial de Pinochet.
Pinochet va evitar el judici per falsa demència, “però el seu únic mal era un dolor d’esquena”, revela Sands
Els advocats del dictador li van demanar d’unir-se a l’equip de la defensa. “Però la meva dona em va dir que, si ho feia, es divorciaria de mi”, recorda. “Ella és filla d’un refugiat espanyol que va fugir a la Gran Bretanya el 1940. Sentia que era com si defensés Franco”. Poc després, s’hi va posar en contacte l’organització defensora de drets humans Human Rights Watch perquè s’afegís a l’altre bàndol.
A les seves pàgines, a més d’analitzar aquest mediàtic cas i el desenvolupament posterior, que l’escriptor xilè Roberto Bolaño va qualificar de “terratrèmol”, l’entrellaça amb un altre, el d’un antic dirigent nazi, Walter Rauff
–inventor de les camionetes amb cambra de gas–, que va aconseguir escapar-se d’Europa i posar rumb a Sud-amèrica. En concret, a Punta Arenas, al sud de Xile, on va refer la seva vida i va dirigir una companyia que es dedicava a envasar carn de cranc, cosa que “resulta pertorbador”, en paraules de l’escriptor, que es va assabentar de la seva existència quan es documentava per al seu llibre Ruta d’ escapada (Anagrama, 2021). Va topar amb una carta firmada per Rauff que oferia consell a un camarada per escapar-se del Vell Continent. “No em va passar pel cap que aquest personatge pogués estar relacionat amb Pinochet”, admet l’autor. Va ser a còpia d’avançar en les seves indagacions que descobreix la connexió entre l’un i l’altre. Sense anar més lluny, aquest oficial de les SS va estar “directament implicat” en els delictes de Pinoche t des de l’any 1973 i en altres projectes de desaparició massiva de persones amb furgons refrigerats.
És la primera vegada que es demostra que un nazi va perpetrar delictes a la dictadura xilena. “Davant un tribunal puc demostrar que hi havia un acord entre els governs anglès i xilè sobre Pinochet i també tenim testimonis d’un mínim de cinc persones, de les relacions entre aquest i Rauff”, assegura Sands.
No és la primera vegada que l’autor anglès topa amb una coincidència d’aquest abast. Ja va demostrar la seva habilitat a Carrer Est-Oest (Anagrama, 2017), on va entreteixir la memòria del seu avi amb la peripècia de dos advocats jueus i un acusat alemany en el judici de Nuremberg. Ell, amable, respon que un 10% és intuïció però que la resta és fruit de la feina i de la persistència.
