Quan som petits, els nostres pares són els nostres referents més grans. No els veiem només com a pares, sinó gairebé com a superherois capaços de tot, disposats a protegir-nos passi el que passi. Amb el temps, al créixer i entrar en l'adolescència, creiem que ho sabem tot i aquella visió es va desdibuixant, però els anys passen, i la vida ens acaba recordant l'importants que van ser i que són. Llavors, és allà quan molts fills ja majors intenten recuperar el temps perdut, però, de vegades, ja és massa tard.
Encara que de vegades s'equivoquin, el cert és que la majoria de pares intenten fer sempre el millor pels seus fills. Però encertar no és fàcil, ja que la criança dels nens és un procés especialment complicat, sobretot per a pares primerencs. Per això, molts busquen a través de llibres o internet els millors consells per poder donar-los als seus fills les millors eines possibles.
En aquest sentit, un dels grans referents per a molts pares és el pediatre Carlos González, els llibres del qual i intervencions tenen sempre molta repercussió. La seva visió sobre la nova criança impacta perquè trenca amb els motllos establerts, i avui ens rep en una entrevista per exposar algunes de les seves idees.
Felicitar-lo algun dia per haver guanyat el partit o dir-li que el seu dibuix és el més bonic no és dolent, el problema és fer-ho sempre i posar-lo per sobre dels altres nens
Encara que no hi ha una veritat absoluta, ja que cada fill és diferent, com el mateix pediatre no deixa d'afirmar, sí que pot ser positiu continuar certes pautes i evitar errors que acostumen a ser comuns. Encara i així, el més important és no obsessionar-se amb l'excés d'informació, i aprendre a mirar al nostre fill per poder identificar què és el que realment necessita.
No és bo passar-te la vida dient-li al teu fill que és millor que els altres
En aquest sentit, González explica que un dels errors que comunament cometen molts pares sense adonar-se'n és comparar als seus fills amb altres nens constantment, una cosa que pot ser molt perjudicial si es fa malament: “Si ho fas en silenci, és a dir, opines que el teu fill és el millor (o el pitjor) però no l'hi dius a ningú, no passa res. El problema és estar transmetent-li aquella opinió constantment”, assegura.
El pediatre està totalment en contra dels dos vessants, és a dir, assegura que igual de negatiu és dir-li constantment al teu fill que és el millor com que és el pitjor, ja que pot fer que desenvolupi certes actituds molt perjudicials: “Felicitar-lo algun dia per haver guanyat el partit o dir-li que el seu dibuix és el més bonic no és dolent, el problema és fer-ho sempre i posar-lo per sobre dels altres nens. En cas contrari, és a dir, per dir-li que és un desastre en tot, és millor callar”.
Les comparacions entre germans tampoc no són bones
A més, en aquest sentit, González assegura que, sobretot, el que no és mai convenient és fer comparacions entre germans, ja que sense adonar-nos-en fem mal als dos: “Els germans normalment s'estimen. Llavors, si jo soc el germà que ha tret bones notes, em faria molta ràbia veure que els meus pares estan renyant el meu germà que estimo, i dient-li: ‘Mira tu hauries d'estudiar com el teu germà’”, explica.
És important no fer comparacions entre germans, la relació ha de fluir de manera natural
A més, fent això es pot contribuir a crear una competència que acabi derivant en baralles entre ells, la qual cosa pot fins i tot arribar a marcar la seva relació en el futur. Per això és important no realitzar aquelles comparacions i intentar tractar a tots dos de la manera més homogènia possible, per deixar que la relació entre tots dos flueixi de la manera més natural possible, com ha de ser entre germans.
