Sense saber-se encara les causes de l’apagada elèctrica que va deixar a les fosques la península Ibèrica el 28 d’abril, tant aquest fet com la gestió del Govern de la Generalitat davant tal emergència van recalar ahir al Parlament, on el president, Salvador Illa, va plantar cara per la resposta “ràpida i eficaç” que va donar el seu Executiu. Sobretot, va dir, si es compara amb la “delegació” de funcions en què van incórrer vuit comunitats autònomes, la majoria del PP. L’oposició va arremetre contra la “nefasta” comunicació del Govern, cosa que van atribuir a una “falta de lideratge”.
Illa es va servir de la declaració d’emergència nacional que van sol·licitar Madrid, Extremadura, Andalusia, La Rioja, Madrid, Múrcia, Castella-la Manxa, Galícia i la Comunitat Valenciana, decisió que va dir que respecta però que no comparteix, per reivindicar la utilitat de l’autogovern que branda Catalunya, i les eines del qual van ser suficients per actuar contra l’emergència sorgida del tall elèctric.
Pel president la decisió “inèdita” i “sense precedents” de les autonomies esmentades, que ni tan sols es va produir amb la dana de València, contrasta amb l’actitud del seu govern: “És la manera d’exercir l’autogovern: quan hi ha problemes, fer-hi front”, va remarcar. En tots els àmbits, també davant emergències, “en aquest Govern volem totes les competències, volem l’autogovern per exercir-lo, no per queixar-nos o per traspassar-lo quan hi hagi dificultats”, va remarcar.
Pel president, la gestió del seu gabinet, centrada a protegir les persones, ajudar a recuperar el servei, col·laborar amb el Govern d’ Espanya i informar “de manera veraç” la ciutadania, va ser plenament exitosa. Si bé va admetre àmbits de millora per als quals va plantejar una bateria de mesures concretes.
El cap de l’Executiu vol garantir una autonomia de 48 hores sense electricitat en els serveis essencials
La primera passa per garantir 48 hores d’autonomia energètica en tots els serveis essencials, com per exemple hospitals, bombers, residències, comissaries o instal·lacions crítiques com les de subministrament d’aigua.
La segona, construir un edifici central per al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya per a la gestió de les emergències al conjunt del país, especialment a l’àmbit metropolità, i amb la voluntat d’integrar tots els operadors. En aquest emplaçament s’integrarien tots els cossos d’emergències i agències com per exemple la de ciberseguretat, el CTTI, emergències socials, etcètera.
I, en tercer lloc, Illa pretén reforçar Rescat, la xarxa de radiocomunicacions d’emergències de la Generalitat, dissenyada per donar cobertura als qui estan implicats en la gestió d’emergències, incloent-hi els presidents dels grups parlamentaris.
L’oposició va posar el focus en l’“apagada informativa” i va retreure al Govern que la seva primera compareixença fos quatre hores després del zero energètic. Des de Junts, Albert Batet va destacar que “si no es comunica, es genera alarmisme”, fet que va causar que la gent estigués “desconcertada i desorientada”. I Josep Maria Jové (ERC) va clamar contra “un Govern a les fosques” que va atribuir a una política comunicativa que considera remolc de la Moncloa.
La dreta qüestiona el model energètic, però el Govern reafirma el compromís amb les renovables
Els partits de la dreta van aprofitar per qüestionar el model energètic català. PP, Vox i Aliança van coincidir a reclamar que s’allargui la vida útil de les nuclears. En cas contrari, Catalunya aniria “al col·lapse”, segons Alejandro Fernández, mentre que els ultranacionalistes van apuntar contra el “fanatisme climàtic” i el “bonisme verd”.
Precisament, els Comuns i la CUP van demanar a Salvador Illa que mantingui el pla de tancament de les plantes de Vandellòs i Ascó per avançar en la transició energètica i van criticar que la dreta hagi aprofitat l’apagada per obrir un debat farcit de fake news . El president va subratllar el compromís amb les renovables.
