Friedrich Merz va ser elegit ahir pel Bundestag nou canceller d’ Alemanya. Però, inesperadament, van caldre dues votacions, després d’haver patit en el primer escrutini un revés humiliant i històric en no obtenir els vots necessaris. La sorpresa va ser majúscula i la desfeta, imprevista.
Merz necessitava la majoria absoluta en una votació considerada un simple tràmit parlamentari, després que el bloc conservador CDU/CSU i el socialdemòcrata SPD segellessin la vigília un acord per formar un govern de coalició.
Merz havia d’aconseguir 316 vots favorables dels 630 del Bundestag. Però només en va tenir 310, malgrat que democristians i socialdemòcrates sumen 328 escons. Hi va haver 307 vots en contra, un vot nul i tres abstencions entre els 621 diputats assistents. Atès que eren presents tots els diputats dels tres partits de la coalició (CDU/CSU i SPD), la conclusió era que almenys sis diputats havien traït el vot pactat.
Al cap d’unes hores de gran tensió, de reunions d’urgència dels grups parlamentaris i per evitar una greu crisi política, el Bundestag va acordar celebrar una segona votació poques hores més tard, en què Merz va aconseguir 325 vots a favor –una majoria de nou– per 289 en contra.
El democristià Merz és investit en segona volta després d’un humiliant revés en primera votació
Com que el vot és secret, és impossible saber quants diputats que van negar el seu vot a Merz pertanyen al bloc conservador i quants al socialdemòcrata, però la humiliació il·lustra la fragilitat de la coalició pactada. És la primera vegada en els 79 anys d’història de la República Federal d’Alemanya que un candidat a la cancelleria no és investit pel Parlament en la primera votació.
El fracàs inicial de Merz, a més d’històric, té òbviament també un elevat component polític. Suposa que en la primera votació li van donar l’esquena 18 diputats que teòricament li havien d’atorgar el seu vot afirmatiu. Setanta-dos dies després de les eleccions generals anticipades –un temps rècord per als paràmetres alemanys–, Merz havia aconseguit tancar una aliança de govern amb l’SPD, un pacte forjat sense indiscrecions ni filtracions i que també és fruit de la voluntat de les dues parts de continuar mantenint aïllada la ultradretana Alternativa per a Alemanya ( AfD), la segona força parlamentària del país després dels comicis del febrer.
Després de la sorpresa generada per la primera votació, ahir democristians i socialdemòcrates es preguntaven què havia passat i, sobretot, per què. Per què diputats dissidents d’última hora s’havien fet enrere. El nou líder socialdemòcrata i nou vicecanceller, Lars Klingbeil, va assegurar que no hi havia hagut fugues de vot a les seves files. Però altres veus atribuïen el fracàs a una rebel·lió a les files de l’SPD, de diputats descontents amb la direcció del partit i amb els nomenaments per als ministeris. Per contra, altres fonts parlaven de diferències entre diversos corrents interns de la CDU, entre diputats afins a Merz i altres a l’excancellera Merkel, així com d’un càstig per com ha negociat amb l’SPD el tema migratori i per la suavització de l’anomenat “fre del deute”.
Merz va aconseguir la majoria absoluta en la segona votació, però la desfeta del matí posa en dubte la credibilitat del nou govern abans que comenci a caminar. A la ultradreta d’AfD li va faltar temps per exigir la dimissió de Merz i noves eleccions, mentre que la Borsa de Frankfurt va patir una caiguda brusca. La situació viscuda ahir obre una bretxa entre els socis de coalició i planteja interrogants sobre l’estabilitat política futura de la principal economia europea, una economia en recessió des de fa dos anys el rellançament de la qual, per fer front a la guerra comercial mundial, és el punt més important del programa de govern pactat entre democristians i socialdemòcrates.
El fracàs deixa la imatge d’un canceller feble en un moment crític per a Alemanya i Europa
Tant Alemanya com Europa necessitaven que aquesta crisi imprevista es resolgués com més aviat millor. El país ha de tornar a tenir un lideratge estable i fort que li garanteixi un paper decisiu respecte als nous reptes domèstics i internacionals generats per la crisi econòmica, el rearmament europeu, les polítiques de Trump i el desig de Berlín de tornar a tenir un paper preponderant en l’escena internacional.
El revés d’ahir de Friedrich Merz és un cop dur per a les seves esperances d’esdevenir l’antídot contra la feblesa i divisió de l’anterior govern tripartit de Scholz. Difícilment podrà Merz retornar a Alemanya un paper potent en l’escenari mundial, com ha promès, si comença la seva governança sense ser capaç de donar una imatge de lideratge sòlid al seu propi país. El que va passar ahir al Parlament és un signe de les dificultats que l’esperen en un moment crític per al seu país i per a Europa.