La primera i principal iniciativa del Govern per abordar la crisi de l’habitatge i avançar cap a l’objectiu d’ampliar a 50.000 els pisos públics el 2030 ofereix una primera fotografia de quin és el mapa real on es pot construir, a curt i mitjà termini, habitatge protegit a Catalunya. De moment, 226 municipis han respost a la primera convocatòria de reserva pública de solars i han aportat un total de 666 terrenys on es podrien construir 21.289 habitatges protegits.
Tot i que lluny dels 50.000 pisos de protecció oficial compromesos pel president Illa, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, es va mostrar ahir “molt satisfeta” per la resposta que han tingut els ajuntaments. “Els solars estan distribuïts arreu del territori i 308, pràcticament la meitat, estan ubicats en zona de demanda tensionada d’habitatge, on viuen més de sis milions de persones; hem aconseguit pràcticament la meitat de l’objectiu marcat”, va dir. Tot i això, la reserva pública de solars és només el primer pas del procés. Queden els tràmits urbanístics i de finançament abans de poder començar les obres i, finalment, lliurar les claus.
El Govern estudiarà ara quines són les condicions concretes de cadascun dels solars cedits. D’entrada, del total dels 666 terrenys, només 176 (amb capacitat per construir 7.814 pisos) tenen promotor, sigui públic o sigui privat o social. En el millor dels escenaris, aquests pisos que ja disposen de promotor podrien estar construïts en dos o tres anys.
Per activar la resta dels solars, 490 en total (13.475 pisos), el Departament haurà de firmar primer convenis amb cadascun dels Ajuntaments per desenvolupar la promo-ció, uns tràmits que la consellera vol materialitzar entre juny i setembre “perquè a
la tardor puguin sortir lots
que siguin atractius i tots els solars tinguin promotor”.
Sílvia Paneque va ratificar ahir a Granollers les xifres que va anunciar dimecres Salvador Illa a la clausura del Cer-
cle d’Economia a Barcelona. Acompanyada per la plana major del Departament de Territori i Habitatge, però sense concretar l’aportació de pisos duta a terme per cada muni-
cipi, Paneque sí que va ubicar els solars cedits sobre el mapa. Així doncs, en l’àmbit metropolità de Barcelona, on la
tensió residencial és més gran, els ajuntaments han cedit 269 solars, amb un potencial per construir 11.552 pisos.
En aquest àmbit, per comarques, el Barcelonès té 76 solars (on es podran construir 4.150 habitatges) i és la que més terrenys ha cedit, en què destaca l’aportació de Barcelona (47 solars). La segueix el Vallès Occidental (69 solars amb potencial per a 2.413 pisos), el Baix Llobregat (63 solars per a 3.171 pisos) i el Vallès Oriental amb 33 solars cedits amb capacitat per construir-hi 1.145 pisos. El Maresme se situa a més distància, amb 28 solars cedits amb capacitat per a 673 pisos de protecció oficial.
A la resta de Catalunya el Tarragonès és, amb 34 solars cedits i un potencial de 1.229 pisos, l’única comarca que supera, ara per ara, el miler
d’habitatges. La segueixen el Gironès (on es podran desenvolupar 813 pisos), la Selva amb 747, el Baix Camp amb 580, el Bages amb 565 i el Segrià amb 535.
En la cessió per municipis, sense tenir en compte el nombre d’habitatges que es poden construir en cada solar, més enllà de Barcelona (amb 47 solars), només set localitats (vegeu el quadre adjunt) han cedit deu o més terrenys. Així doncs, ciutats com ara Badalona, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat n’han cedit tres; Molins de Rei, quatre solars, i Sant Cugat del Vallès i Sant Feliu de Llobregat, cinc.
Una vegada tancada aquesta primera convocatòria, el Departament analitzarà cas per cas la situació i característiques de cadascun dels solars per dur a terme aquest mes i el pròxim els requeriments i consultes necessàries als Ajuntaments i poder iniciar el procés per aconseguir promotors interessats a edificar. Paral·lelament, l’ Institut Català de Finances (ICF) ha activat el finançament perquè els solars que ja tenen promotor puguin demanar els ajuts a partir de juny.
Als 176 terrenys que tenen operador hi cal afegir 36 solars més privats on està previst construir 966 habitatges de protecció oficial que també s’han inclòs en aquesta primera convocatòria, “cosa que demostra la confiança del sector privat”, va destacar Paneque.
Les dades d’aquesta primera reserva pública de solars proporcionen un punt de partida per donar compliment al Pla 50.000. Dibuixa un mapa dels solars on es pot començar la tramitació d’habitatge de protecció oficial i també assenyala la falta de terrenys en municipis on la demanda és molt
tensionada. En aquest sentit, i per fer aflorar més terrenys,
el Departament té previst dur a terme una segona convocatòria al desembre i una altra l’any que ve.
“Hi ha solars que no s’han pogut inscriure perquè no estan disponibles urbanísticament per construir-hi habitatges”, va assenyalar ahir la
secretària d’Habitatge, Lídia Guillén.
A més de fer aflorar el
sòl disponible, el pla també estableix mesures concretes per reduir els terminis de les tramitacions urbanístiques i garantir el finançament dels projectes. En aquest sentit, els promotors privats podran accedir a les línies de crèdit de l’ Institut Català de Finances amb condicions preferents i una garantia de dret de superfície de 75 anys. “Aquesta primera convocatòria és un primer pas cap a un canvi de model que permeti disposar de més sòl urbanitzable i activar més promotors per generar habitatge assequible”, va insistir Paneque.
