Moscou va celebrar divendres el dia anual de la Victòria amb una desfilada militar que va incloure 11.500 soldats, desenes de tancs i vehicles blindats, míssils nuclears, avions de guerra, orquestres i un mar de banderes. Els russos fan bé de commemorar en gran el seu paper en la derrota del nazisme el maig del 1945.
Hi van morir 24 milions dels seus compatriotes, molts més que a qualsevol altre país, i la seva aportació militar va ser decisiva en l’única causa digna que han defensat els últims vuitanta anys. A banda d’aquesta gesta gloriosa, no es recorda res que Rússia hagi fet en aquest temps pel bé de la humanitat. Pel mal, força, i el cas més recent és la invasió d’ Ucraïna, molt present en el discurs del president rus, Vladímir Putin.
“Tot el país, tota la societat, tota la gent dona suport als participants de l’operació militar especial”, va declarar des d’una tribuna davant del mausoleu de Lenin. “ Rússia és i serà un mur infranquejable per al nazisme, la russofòbia i l’antisemitisme. La veritat i la justícia estan de part nostra”.
Bé, el que tu diguis, Vladi. El que no expliques és com va l’“operació”. Ho entenc. Va fatal. Ha estat un fiasco, tant en el pla militar com l’econòmic. Rússia és més feble que abans de la invasió del febrer del 2022, el contrast és devastador entre l’ofensiva russa que va acabar amb la presa de Berlín el 1945 i l’estancament catastròfic de les tropes russes a Ucraïna avui. “Catastròfic”, perquè els russos han perdut gairebé un milió de soldats entre morts, ferits, esguerrats i traumatitzats perdudament. “Estancament”, perquè no només van fracassar de manera tragicòmica en l’intent inicial de prendre Kíiv, la capital d’ Ucraïna, sinó que en més de tres anys de guerra només han conquerit una franja minsa de territori enemic al front oriental.
Les forces russes han avançat una mitjana de menys de quatre quilòmetres al dia els últims tres mesos, segons una agència militar finlandesa citada per The New York Times. A aquest pas trigarien anys a capturar només les regions que Putin exigeix com a botí en les suposades negociacions de pau que promouen els Estats Units, i gairebé un segle a conquerir tot Ucraïna. El motiu principal de celebració russa és que en aquests mateixos tres mesos els seus míssils han matat o han ferit 2.600 civils ucraïnesos.
Citaré el que va dir aquesta setmana Adam Kinzinger, un expilot de la força aèria dels Estats Units i excongressista republicà exiliat a Sibèria (diguem) per les forces MAGA que han pres el control del seu partit. “El que veiem és una caricatura horrorosa del poder militar –va dir Kinzinger–. Rússia envia al front soldats que amb prou feines han estat entrenats per al combat. Han hagut de recórrer a tropes nord-coreanes. Fan servir ases a causa del col·lapse de la xarxa logística. Fan servir tancs que pertanyen als museus”.
Tret de Lula, quina coalició de tirans que hi havia a la celebració a Moscou de la victòria contra el nazisme
Tot això recorda més la Primera Guerra Mundial que la Segona. Putin volia conquerir Ucraïna amb la mateixa facilitat amb què l’exèrcit alemany va conquerir França el juny del 1940. L’únic que ha aconseguit 38 mesos després és l’equivalent del que van aconseguir els alemanys entre el 1914 i el 1918: veure la seva invasió reduïda a una guerra de trinxeres en una petita franja de l’est francès. Com diu Kinzinger, “això no és el que en diem una victòria”.
Tampoc no hi ha gaire a celebrar en el terreny econòmic. Aquí Rússia està a la defensiva en tres fronts: la caiguda global dels preus del petroli, les taxes d’interès astronòmiques i les sancions internacionals. El petroli –de les seves vendes Rússia obté més de la tercera part del pressupost estatal– ha caigut un 15% l’últim mes. Taxes d’interès del 21% frenen el creixement de l’economia russa, i l’alta inflació condueix a un augment mensual del preu del menjar. Això últim potser no preocupa gaire Putin ja que si alguna cosa caracteritza els russos és la resignació ancestral davant les desgràcies que els plouen des del Kremlin. El que sí que li farà perdre el son és la possibilitat que no pugui continuar alimentant com avui el voraç aparell militar.
Lee tambiénIdiotes versus persones normals
La desfilada de divendres va donar una altra imatge. Potser se la van creure els gairebé trenta dirigents estrangers eminents que la van presenciar. Bé, el líder xinès, Xi Jinping, segur que no. Ell observa el món amb una fredor calculadora i, arribat el moment en què l’aliança sino-russa deixi de servir als seus interessos, no dubtarà a abandonar el seu amic Vladímir. Els altres, qui ho sap?
Allà hi havia, per triar mitja dotzena de joietes, els presidents de Bielorússia, Cuba, Veneçuela, Egipte, Zimbàbue i Birmània. Quina coalició de tirans. Potser l’únic convidat a la festa que no podem anomenar tirà és Luiz Inácio Lula da Silva, el president del Brasil. Lula, què caralho hi feies? Es tracta d’un cas més d’aquesta esquerra troglodita que continua pensant que Rússia no és el país més feixista del món, sinó el gran defensor del proletariat? Lula creu, com alguns dels seus correligionaris, units en criteri (oh, magnífica perversitat) amb el president dels Estats Units, que Ucraïna va instigar la guerra amb Rússia i que el líder ucraïnès és un dictador?
El país és més feble que abans d’envair Ucraïna, i tampoc no hi ha gaire a celebrar en l’economia
Què li passava pel cap a Lula sentint el discurs del dictador rus? No es va quedar atònit quan va dir allò que “la veritat i la justícia” estaven de part seva, i que “ Rússia lluitarà contra les atrocitats dels seguidors del nazisme”, és a dir, els que van votar per Volodímir Zelenski?
Es va creure allò de “la justícia”, quan Putin és un assassí descarat dels seus rivals polítics, quan hi ha més de 20.000 russos a la presó per declarar-se en contra de la invasió d’ Ucraïna? ? O allò de “la veritat”, quan és irrefutable, cert com una catedral, que ningú al món menteix com Putin? I pel que fa a allò del nazisme, Lula i companyia no saben que Zelenski és jueu, que va perdre familiars a l’ Holocaust, que el seu avi va lluitar amb les tropes de les quals justament Putin commemorava el sacrifici el divendres amb la gloriosa desfilada militar?
Una de dues, o es tracta del súmmum del súmmum del cinisme, o aquesta gent està boja i viu, com el mateix Putin, en un món paral·lel, aliè a la realitat. Amb l’excepció de Xi Jinping, jo m’inclino per la segona explicació.