Loading...

La mirada compromesa que traspassa l’objectiu d’una càmera

Fundació Setba

Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania, la Fundació Setba diu a terme una activitat dirigida a empreses, destinada a generar empatia i informar sobre la realitat que viuen les dones privades de llibertat

Naty Sanjurjo conversant amb Glòria Pladell orensen un balcó de la Fundació Setba

Ana Jiménez

Què sabem sobre la vida a la presó? Com és ser dona dins del sistema penitenciari? Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania, la Fundació Setba duu a terme una activitat dirigida a empreses, destinada a generar empatia i informar sobre la realitat que viuen les dones privades de llibertat. “T’adones
que no en tens ni idea, que desconeixes quantes presons hi ha i que no estan fetes per a les dones”, diu Glòria Pladellorens, una participant recent del Parc Científic de Barcelona.

L’activitat s’inspira en el projecte fotogràfic de transformació social Traspassant l’objectiu , que l’entitat fa amb dones preses dels diferents centres penitenciaris de Catalunya des del 2020. La Fundació Setba treballa per contribuir a transformar la societat a través de la cultura, impulsant projectes que empoderin col·lectius que estan en risc d’exclusió.

Davant la falta d’oferta cultural a les presons de dones, Cristina
Sampere, directora de la Fundació Setba, va decidir posar fil a l’agulla i parlar amb la fotògrafa Marta Fàbregas, que s’acabaria convertint en la directora artística d’un projecte que aspira a “empoderar, millorar l’autoestima i generar vincles”.

Al llarg de deu sessions – dues per setmana–, “ provem d’empoderar-les, d’una banda, a través de l’aprenentatge de coneixements fotogràfics, i de l’altra, mitjançant el treball amb la seva pròpia imatge. Treballem la fotografia de retrat en parelles, i cada participant té l’oportunitat de ser fotògrafa durant un temps i model durant un altre”, assegura Fàbregas.

L’activitat s’inspira en un projecte fotogràfic dirigit a dones de presons catalanes

El gran repte és evitar que es desvinculin del taller i hi deixin d’anar. Per això, cada dia afegeixen una cosa nova que desperti el seu interès, ja siguin elements d’attrezzo, vestuari o les fotos impreses que s’han disparat durant la setmana anterior.

Naty Sanjurjo va participar en el projecte el 2022, quan encara era interna a Brians 1. Actualment, continua vinculada a l’entitat assistint a les activitats de sensibilització per a empreses, dins del mateix projecte fotogràfic en què va participar i del qual només té paraules boniques. “Vaig aprendre molt, el temps em passava volant. No hi havia cap funcionari, ningú vigilava què fèiem o deixàvem de fer, només ens preocupàvem d’aprendre i connectar amb les nostres companyes. Es van crear vincles molt sans”, reconeix.

La Fundació Setba continua apostant per aquest taller fotogràfic, que s’ha dut a terme no només en el mòdul de dones de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, sinó també a Wad-Ras (Barcelona) i al centre Ponent (Lleida), organitzat per fotògrafes professionals. Un total de 12 edicions en què han participat desenes de dones: “És molt bonic que pugueu transmetre, fora, que som dones supernormals”, diu una de les participants del taller. El pròxim objectiu de la fundació és oferir el projecte a la presó de Mas d’Enric, a Tarragona, i a Puig de les Basses, a Figueres.

Les internes no disposen de miralls. S’han de conformar amb una espècie d’“objectes de plàstic, ratllats i desenfocats”. “Tornar a ser davant d’una càmera i poder dir-te ‘tampoc no estic tan malament’ és brutal”, diu la Naty mentre somriu. I afegeix: “El dia que ens vam maquillar va anar molt més enllà; va ser una manera de recordar-nos que tot allò era transitori i que mereixíem una segona oportunitat”.

“Vaig aprendre molt i es van crear vincles molt sans”, diu Naty Santurjo, participant a Brians 1

Cristina Sampere creu que “si aconseguim que les dones internes reforcin els seus vincles, millorin la convivència i disminueixin els conflictes, també podem aconseguir un impacte semblant en grups d’empreses on de vegades hi ha problemes de comunicació o falta de cohesió”. Alhora, la intenció és trencar certs esquemes preconcebuts i, sobretot, generar empatia. “Qualsevol pot acabar a la presó, cometre un error... La societat n’ha de ser conscient”.