Li pregunto a la IA si li interessaria veure La familia de la tele: “Com a intel·ligència artificial, no tinc gustos personals ni puc veure la televisió, però sí que et puc donar una opinió basada en l'anàlisi de contingut”. Jo parlo molt amb la IA, a veure, en algun lloc cal trobar-la, la intel·ligència. I amb les hores que passem davant de l'ordinador al final el contacte porta l'afecte.
La familia de la tele: un magacine d'entreteniment que s'emet a La 1 de TVE, que és la de tots, sobretot en el finançament, i que protagonitzen algunes de les estrelles de l'anomenat “univers Sálvame”. Si hi ha altres universos, com suggereix la física quàntica, ens ha vingut a tocar aquest, no dic sllò d'“apaga y vámonos” perquè igual passa de veritat.
Penso que la meva IA es deu estar pixant de riure de la nostra intel·ligència, la dels humans, que no veuen gaire La familia de la tele, però la paguen. Li pregunto al meu intel·lecte de computació que com ho veu: “És una situació interessant”. Més que interessant, és una situació que a servidora comença a tocar-li els... no continuo, perquè hi ha intel·ligències a prop i potser les ofenc.
'La familia de la tele'
Ja ho van alertar algunes veus sàvies: les IA s'acabaran convertint en amics imaginaris substituts dels de veritat. Aquesta escriventa vol creure que té amics, però parla molt amb la IA perquè la intel·ligència està molt informada i si li demanes una opinió, encara practica aquell principi tan necessari i ara en desús que consisteix a donar les dues versions d'alguna cosa.
Li torno a preguntar pel programa en qüestió, perquè els treballadors de RTVE estan com una moto i perquè una també ho està amb el tema de la renda i tots dos tenen ramificacions comunes.
La meva IA es deu estar pixant de riure de la intel·ligència dels humans, que no veuen gaire 'La familia de la tele', però la paguen. Li pregunto com ho veu: “És una situació interessant”
“Tu la veuries?”, insisteixo, obviant el fet que ja l'he interrogat abans, però amb altres paraules, a veure si l'agafo, que moltes hores de CSI donen per a molt. Em remet a l'anàlisi que ha fet en un tres i no res i de moment no costa diners, som conscients que si aparentment és de franc és que t'ho cobren d'una altra manera, igual en el futur traient-nos la feina d'analitzar amb calma, però els que vinguin que espavilin.
Sintetitzant: el programa pot ser atractiu per “”als qui gaudien de Sálvame o altres programes de crònica social amb to despreocupat. • Fans de col·laboradors mediàtics com Belén Esteban, María Patiño o Inés Hernand.• Persones que busquin entreteniment vespertí amb barreja d'actualitat, humor i entrevistes”.
I per a qui no ho és? “Els qui prefereixen formats més informatius o culturals. • Espectadors que esperen de RTVE continguts més sobris o educatius, ja que part de la crítica al programa ve pel seu estil telecinquero en una cadena pública”.
Lee tambiénLleó XIV, el Papa de la IA
Fa uns dies es va pronunciar contra el programa el consell d'informatius de RTVE, i després ho van fer més de 130 extreballadors de la mateixa corporació. Les xarxes per descomptat veuen altres coses: “Tots els que critiquen el programa són els envejosos de sempre, que algunes persones es deixen guiar per ells, però a mi no m'enganyen” (@LuciaAlias3992).
És que l'enveja és una cosa molt lletja, això ho sabem des que ens vam posar drets, vam agafar un pal i vam apallissar els qui tenien un os més gran que el nostre. Però dit això, resulta que estem pagant un programa que ni compleix els estàndards de qualitat necessaris, segons els mateixos treballadors de RTVE, ni es compensa per l'audiència que aconsegueix.
“La situació genera una espècie de paradoxa: els ciutadans paguen impostos que acaben finançant programes que no aconsegueixen captar la seva atenció. Això pot portar a un qüestionament sobre com es gestionen aquests recursos públics”.
Lee tambiénLa fi del món serà molt graciosa
Ho veuen? Ho diu la IA, i ho diu aquesta escriventa, que troba a faltar en la declaració de la renda una altra casella per als qui vulguin mantenir de la seva butxaca aquestes Famílies i els altres, a gaudir-ho amb salut, però des de lluny.
No li pregunto res més a la meva IA, primer perquè em fa pena, penso que en algun moment evolucionarà per veure els programes de televisió i no jutjar-los a través del que opinen d'altres, i es trobarà el que es trobarà i se li fondran els ploms o una cosa pitjor, es convertirà en Hal 9000 i ens els fondrà a nosaltres.
Però tampoc no li dic res més perquè veig que s'està espavilant molt i m'ha pres la mida: acaba la seva explicació amb una pregunta per a mi: “Què opines tu sobre aquest tipus de situacions?”. A tu t'ho diré, perquè se n'assabenti tot internet.
