El papa Francesc era conscient de la crisi de l’Església catòlica. A Europa per l’agnosticisme i les pràctiques secularitzades de la majoria dels fidels. A l’Amèrica Llatina va denunciar repetidament que l’Església de Jesucrist, l’Església dels pobres i els humils, s’havia transformat en l’Església dels rics i els poderosos. Mentre que els cristians anomenats evangèlics, enganxats al terreny dels barris, creixien molt de pressa, especialment al Brasil, el país catòlic més gran. Un tema recurrent en les trobades de reflexió que va organitzar, en algunes de les quals vaig participar.
Per això va decidir donar un cop de timó i reformar una institució bimil·lenària, enfrontant-se a la cúria romana i a la trama d’interessos teixida entorn del corrupte Banc Vaticà. Un objectiu en què, encara que ho va intentar, Benet XVI va fracassar , fins que va prendre la inèdita decisió de jubilar-se per donar pas a un papa amb més energia per a la tasca.
Francesc va començar amb una obertura doctrinal en els temes als quals la nostra època s’enfronta. En particular el desafiament climàtic i, més àmpliament, ecològic, que va abordar en una encíclica de gran importància, ‘Laudato si’. La cura de la Casa Comuna (2015), que continua sent una guia moral pràctica més enllà dels confins de l’ Església. També va reconèixer cristianament els drets dels homosexuals (“qui soc jo per jutjar?”) i va preconitzar una Església inclusiva i participativa (“sodalícia”) entreobrint la porta a diaconesses i atorgant a algunes càrrecs significatius en la burocràcia vaticana. Es va pronunciar clarament en defensa de la pau, sense prendre partit (“L’OTAN va bordar massa alt”) i en plena solidaritat amb els immigrants, com quan va acompanyar la Comunitat de Sant Egidi a rescatar immigrants a l’illa de Lesbos i en va portar un grup a Itàlia a l’avió papal.
I sens dubte, va perseguir i va castigar el flagell de la pederàstia a l’Església enfrontant-se als encobridors. Per exemple, fent dimitir en ple la Conferència Episcopal xilena o dissolent la Congregació Sodalícia de Vida Cristiana al Perú. Però ell sabia que el poder dels tradicionalistes en la jerarquia episcopal podria revertir fàcilment qualsevol avenç quan ell morís. Per això va aguantar fins a l’últim moment. I per això, bon estrateg polític, va dilatar la seva successió i la va preparar, fins i tot sabent que en darrer terme depèn de l’Esperit Sant. De manera que va intentar ajudar la divinitat amb mesures concretes encaminades a una Església que continués la reforma, encara que temperant-ne el ritme per evitar ruptures. Per això va nomenar més cardenals que ningú altre (164) i en va diversificar l’origen. El 81% de l’electorat papal va ser nomenat per Francesc, del qual 23 eren de l’Amèrica Llatina, 14 de l’Amèrica del Nord, 23 d’ Àsia, 18 d’ Àfrica, 4 d’ Oceania i 53 d’Europa.
Al capdavant del Dicasteri per als Bisbes, Prevost els recomanava al Papa: així es fa una clientela política
I va explorar possibles candidats a qui donar suport indirectament. En van ser diversos. Un d’ells va ser Prevost, que va conèixer com a prior dels agustins en els viatges que va fer a Buenos Aires, i de qui va apreciar el caràcter missioner. Per això el 2013 el va nomenar bisbe de Chiclayo, on va fer la seva tasca molt de temps. I el 2023 el va posar al capdavant del Dicasteri per als Bisbes, de manera que va ser Prevost qui els recomanava al Papa i proposava el seu ascens: així es fa una clientela política. El 2023 el va nomenar arquebisbe ad personam i al febrer del 2025, just a temps, bisbe del Col·legi Cardenalici.
Lee tambiénPer a què serveix l’Església
Va veure en ell un home culte i discret, moderat en temes doctrinals (avortament, accés de les dones, homosexualitat), però defensor d’immigrants i apòstol de la pau. I excepcional per ser nord-americà (el quart país en nombre de catòlics) i profundament peruà. Potser l’estratègia va sortir bé. I Lleó XIV es va declarar successor de Lleó XIII volent ser en l’era de la intel·ligència artificial (les seves paraules) el que l’anterior Lleó ( Rerum novarum ) va ser en la revolució industrial.