“Per nosaltres que no quedi”. Aquest és l’esperit que s’ha instal·lat entre les empreses propietàries de la central nuclear d’ Almaraz ( Iberdrola, Endesa i Naturgy) respecte a la possible modificació del calendari de tancament nuclear a Espanya. Les energètiques estan a punt de tancar un acord amb què donar al Govern espanyol un senyal del seu interès per endarrerir, com a mínim tres anys, el calendari de tancament nuclear.
La fórmula no serà per escrit, com ha sol·licitat la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ni com ho va demanar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, davant el Congrés dels Diputats. El moviment empresarial, de què és coneixedor l’ Executiu tot i que només de manera oficiosa, ve donat per la pressió que imposen els terminis que suposa una infraestructura tan complicada com una central nuclear. “És imperatiu que, perquè Almaraz pugui ampliar la seva activitat, si així es decideix finalment, s’abordin de seguida les decisions perquè aconsegueixi total seguretat. Si no, suposaria donar per tancades les nuclears a Espanya i això és una temeritat”, asseguren fonts al cas d’aquest pla.
L’acord que tenen en potència les energètiques se centra a fer un càlcul precís del cost d’actualització dels sistemes de seguretat, les autoritzacions de formació per al personal que gestiona la central, que ha de tenir les llicències en regla per a aquests anys addicionals, i també fer la comanda de les necessitats de combustible addicional, si més no, per arribar al 2030, any fins al qual la central té autorització de funcionament per part de Consell de Seguretat Nuclear. Són uns 13 milions d’euros.
Aquest canvi de posició és el que ha motivat que la reunió de l’empresa responsable de la gestió i operació d’ Almaraz, ( CNAT) que estava prevista per al 20 de maig s’hagi endarrerit al juny.
El Govern espanyol insisteix que han de ser les propietàries les que paguin el cost del desmantellament
Les energètiques volen donar el senyal que demana l’ Executiu espanyol sense assumir el compromís legal que suposaria enviar una petició oficial d’ampliació de les plantes al Govern espanyol. “Per a això queda temps. El Consell de Seguretat Nuclear estableix que la petició de tancament d’una central s’ha de sol·licitar un any i mig abans de la data prevista. En el cas d’ Almaraz I, la primera a tancar, aquesta data seria cap al voltant del març del 2026.
És a dir, amb aquesta decisió, les nuclears guanyarien més d’un any per negociar amb el Govern espanyol. Són molts els arguments que estan posant sobre la taula per convèncer l’ Executiu, com ara, per exemple, “la incoherència que les plantes que tenen dos reactors com Almaraz i Ascó es tanquin d’una manera descompassada, sobretot amb els dos anys de diferència del segon reactor. Podria generar riscos operatius”, apunten. Un altre dels punts que esgrimeixen per posar en qüestió el tancament d’ Almaraz el 2027 és que la llei marca que Enresa no començaria el seu desmantellament fins al 2030. “No volem que passi com a Garoña, que va estar anys parada sense produir electricitat i sense ser desmantellada”, apunten.
Tot i que el veritable escull en aquest moment per moure el calendari és qui paga la decisió. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, han passat del no rotund a considerar el retard a sol·licitar a les empreses que el demanin, i sobretot, que el paguin.
El primer pas està “gairebé fet”. El segon és el que s’ha de llimar. “ Nosaltres assumim el principi que qui contamina, paga, i en cap moment no hem dit que no assumim la taxa Enresa. No la pagaran els ciutadans”, assegurava el 6 de maig Santiago Araluce, president de Foro Nuclear, la patronal del sector, en resposta al president.
La sol·licitud formal d’un retard del calendari nuclear es podria retardar fins al març del 2026
El que complica la negociació és precisar on es posa la frontera d’aquest cost, la taxa Enresa, que és com es coneix el cost del desmantellament del parc nuclear i la gestió dels residus. Des del 2024 suposa un càrrec de 10,3 euros per MWh. Les empreses han recorregut contra el seu increment als tribunals. Però més enllà d’aquesta taxa, les seves demandes se centren a reclamar una rebaixa d’impostos. “El que ens sembla injust és que la tecnologia nuclear hagi d’assumir impostos que no assumeixen la resta de tecnologies, perquè això és el que ens impedeix de ser rendibles”, apuntava Araluce, i ho han reiterat diverses vegades els consellers delegats d’ Endesa i Iberdrola. Reclamen que, si més no, se’ls retallin gravàmens exclusius del sector, com ara els 5,1 euros MWh de l’impost al combustible gastat o les ecotaxes autonòmiques que només mantenen Extremadura i Catalunya. Sánchez oficialment no es mou del seu lloc. “Qualsevol modificació d’aquesta taxa seria considerada ajuda d’ Estat per Brussel·les”, apunta el president.
