Un amfiteatre de cactus i plantes suculentes rep el visitant. Un ampli catàleg de vegetals punxeguts que floreixen amb mínima aigua i que aquí recobreixen les parets de l’enorme pou en què desemboca l’L1 del metro. Jardí d’immersió, en diuen. Un avís? És el pas intermedi entre el nivell sota terra i la incursió al nou parc de les Glòries. Dues escales indiquen el camí per arribar a la plaça. Al davant, les mecàniques, que només pugen (les de baixada ara no funcionen) i, a l’esquerra, les que no fallen mai.
Del jardí immersiu al freqüentat node fresc; un passeig pel nou parc de Barcelona
Esglaó a esglaó un emergeix al nou espai. A dalt, alguns avancen amb pas ferm. D’altres necessiten uns segons per activar el radar. Dreta. Esquerra. A veure... On està tot? El gir de 360 graus no té pèrdua. Sem- pre surt la torre. A falta d’altres, és el gran punt de referència amb què s’encaixa la resta. Tramvies i Disseny Hub Barcelona a l’esquena. Immersió.
El mapa de Google no ha paït la nova plaça, encara mostra un descampat de terra. Cap a l’àgora Berta Cáceres o cap al node lúdic? Guanyen els nens. Cap a l’àrea de joc infantil. Sofisticació lúdica, nivell Londres o Berlín. El cartell, aquí sí, enumera les propostes que podrem trobar en aquesta Barcelona jugable: pujar, lliscar, explorar, sentir vertigen, amagar-se, expressar-se, córrer i rodar, trobar-se i relaxar-se. Una parella de pares, un parell de famílies estrangeres, progenitors entregats als fills... De sobte, irrompen una dotzena de bros , adolescents amb degradat que han bufat més de 12 espelmes i que s’organitzen per a un fet i amagar. Després, s’ajeuen al gronxador de xarxa i alguns exploren el “balancí inclusiu” quan apareix l’agent de la Guàrdia Urbana. “Veieu què posa aquí?”. Per a nens de 3 a 12 anys. Els nois es reagrupen i, poc després, se’n van.
Passem pel node fresc i l’espai joventut, amb taules de ping -pong que a mig matí dos asiàtics madurs posen a prova. Quin nivell.
“La part nova no és tan permeable, té més asfalt i menys verd, a l’estiu ho notarem”, diu en Roger al seu mig centenar d’alumnes de primer de jardineria de l’Escola Deià. Han vingut d’excursió. “És una visita molt necessària, no saben ni què és un gerani”, lamenta.
El vehicle de la Guàrdia Urbana està aparcat sota l’umbracle. És un matí qualsevol entre setmana. Gent gran atura la cadira elèctrica davant dels bancs acabats d’instal·lar, enmig de tertúlies matinals. Una dotzena de gossos salten a l’àrea reservada per a ells. Els dos xiringuitos funcionen a mig gas, “quan surten de l’ escola i els caps de setmana no parem...”, asseguren.
En cap de setmana, tot es multiplica. El node fresc, a vessar de nens. Cues als jocs infantils, bicicletes, corredors... La plaça de les Glòries, batejada així el 1863 en record a “les glòries cíviques i militars de Catalunya”, es consolida com la batalla guanyada al cotxe. Una victòria d’escala humana.
