Mentre el grup d’experts nomenat per la Generalitat per dissenyar el finançament singular de Catalunya ultima la seva proposta, el grup de les quatre comunitats autònomes més mal finançades de l’ Estat avancen en la reclamació d’un model comú transitori que els asseguri recursos extra. Si ja sembla difícil un acord bilateral Generalitat- Estat, gairebé sembla més complicat aconseguir la complicitat de les forces polítiques d’altres comunitats que se senten encara més ofeses que Catalunya en matèria de finançament autonòmic.
Aquesta setmana, per mitjà de l’ Ivie ( Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), se n’ha vist un exemple en una jornada a Sevilla en què han participat representants de València, Andalusia i Múrcia (governades pel PP) i de Castella-la Manxa (PSOE). L’ Ivie va mirar de posar alguns números sobre la taula, com ara que la comunitat més mal finançada ( València) té un 32% menys de recursos que la més ben finançada ( Cantàbria). Després de les quatre amb menys recursos se situa Catalunya. A aquestes xifres corresponents al 2024 i ja conegudes, l’ Ivie hi va afegir un càlcul sobre quins recursos els queden a les comunitats si totes gastessin el mateix en els serveis bàsics de sanitat, educació i serveis socials. En aquest cas, els diners disponibles per a totes les polítiques no socials estarien entre un 14% i un 25% per sota de la mitjana en les quatre més mal finançades. Catalunya, en canvi, estaria molt per sobre de la mitjana.
L’ Ivie alerta que aquesta capacitat més baixa de despeses en polítiques de promoció econòmica, d’R+D o de desenvolupament empresarial és especialment greu en les quatre comunitats analitza- des perquè són les que “tenen nivells de renda per càpita inferiors a la mitjana espanyola”. L’informe afegeix que “durant els últims 23 anys Andalusia, Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia no han aconseguit reduir la seva distància respecte a la mitjana regional en termes de PIB per càpita, i la Comunitat Valenciana fins i tot ha empitjorat la seva posició relativa”.
Alguns dels ideòlegs i fins i tot negociadors del nou model de finançament singular per a Catalunya són conscients de les divergències que es donen avui a Espanya i ja pensen en mesures que puguin acostar partits regionalistes com Compromís o el PNB a donar suport a la proposta. De moment, el model de finançament singular per a Catalunya preveia una contribució a la solidaritat, però potser no n’hi ha prou.
A Sevilla, l’ Ivie va tornar a posar sobre la taula l’aprovació d’un fons transitori d’anivellament que iguali, immediatament, el finançament de les regions perjudicades respecte a la mitjana. Juan Pérez, investigador de l’ Ivie i un dels autors de l’informe, explica que “tal com es planteja el fons Catalunya també se’n beneficiaria des del primer moment amb més recursos”. Segons els càlculs de l’ Ivie, Catalunya rebria uns 1.000 milions més en quatre anys. La comunitat que obtindria mes recursos és València, amb més de 2.000 milions. Fins i tot Madrid ingressaria més (850 milions). En canvi, hi hauria un grup de set entre les quals hi ha Cantàbria o la Rioja que es quedarien igual. “Es podria aprofitar la legislatura per reformar el sistema i mentrestant aplicar ja el fons d’anivellament”, apunta Pérez.
Aquesta mateixa setmana, a 1.000 quilòmetres de distància de Sevilla, l’exconseller d’Economia Antoni Castells va pronunciar un discurs en el marc del Barcelona Tribuna –organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País– en què va apostar per desenvolupar ja el sistema de finançament singular pactat per a Catalunya, si bé alhora va reconèixer la necessitat de “reformar el model de finançament aplicable a altres comunitats autònomes” des de dos punts vista: l’augment dels recursos tenint en compte el creixement de les necessitats de despesa i, en segon lloc, “la revisió dels criteris de repartiment” per corregir les situacions de mal finançament.
L’Ivie adverteix que el model actual impedeix el desenvolupament d’Andalusia, Castella-la Manxa i València
A parer seu, però, aquest procés podria anar en paral·lel al model bilateral de model singular per a Catalunya, les bases del qual es van pactar l’any passat. Castells defensa la coexistència d’un model singular per a Catalunya i un altre per a la resta per dotar totes les comunitats de més recursos. “El fet que la hisenda de la Generalitat de Catalunya tingui una inspiració federal no significa necessàriament que aquest model s’hagi d’aplicar a totes les comunitats. Escòcia té un model d’inspiració federal, però el Regne Unit és un país unitari, i en la resta de territoris no s’aplica el model escocès. I el Quebec té un model de finançament específic, dins d’un país federal”.
Després de 16 anys sense canvis en el model de finançament sembla una tasca àrdua pactar-ne dos. Un de nou i singular per a Catalunya i un altre de més equilibrat i millor que l’actual per a la resta.
