Els premis Goya tornen a Barcelona

Barcelona serà la seu de la quarantena edició dels premis Goya, l’any 2026, en una data encara no precisada, però probablement al mes de febrer. Amb aquesta decisió, avançada ahir per La Vanguardia , l’ Acadèmia de les Arts Cinematogràfiques d’ Espanya torna a la nostra ciutat, on ja va celebrar la seva gala l’any 2000. L’alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, va reaccionar quan es va saber la notícia assenyalant que “el cinema espanyol torna a mirar a Barcelona, que va ser un dels seus bressols i un gran centre de producció cinematogràfica durant dècades, en un moment de creixent reconeixement al cinema realitzat a la nostra ciutat”. El president de la Generalitat, Salvador Illa, de viatge al Japó, va destacar també que la decisió es produeix en un moment d’auge del cinema català, “amb re­co­neixements importants per algunes pel·lícules molt, molt premiades”.

L’anunci efectuat per Fernando Méndez-Leite, president de l’ acadèmia ci­nematogràfica espanyola, és molt benvingut a Barcelona. No només perquè coincideix amb un moment de desenvolu­pament estratègic del seu sistema audio­visual. Ho és també perquè es produeix en una conjuntura creativa feliç, en què directors catalans han aconseguit, precisament en els premis Goya dels últims deu anys, quatre guardons a la millor pel·lícula: Truman , de Cesc Gay, en l’edició dedicada al cinema estrenat el 2015; La llibreria , d’Isabel Coixet, en l’edició del 2017; La societat de la neu , de Juan Antonio Bayona, en la del 2023, i El 47 , de Marcel Barrena, en la del 2024.

Els Goya han estat certament atents a l’evolució i les noves produccions del cinema català. Però també els certàmens d’altres països s’hi han fixat i l’han distingit. Així ho demostra l’ Ós d’ Or aconseguit a la Berlinale del 2022 per la pel·lícula Alcarràs , de la cineasta Carla Simón, que en l’última edició del festival de Canes ha obtingut també un notable èxit de públic amb Romería , el tercer títol de la seva trilogia de pel·lícules basades en la memòria familiar. Sense oblidar Albert Serra, que s’ha convertit en un autor molt estimat als festivals francesos.

Després d’un quart de segle d’absència, l’Acadèmia donarà el 2026 els guardons a la ciutat

També la indústria més potent del cinema, la que opera des de Hollywood, ha reconegut el talent català. És el cas del ja esmentat Juan Antonio Bayona, que ha dirigit pel·lícules de notable pressupost i gran audiència per a productores nord-americanes, com Lo imposible o Jurassic World : el regne caigut . És procedent recordar que Bayona, que ara té 50 anys, va cursar estudis amb la primera promoció de l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), que s’ha beneficiat del suport públic i s’ha convertit en un potent planter de professionals d’èxit de les generacions de cineastes més joves.

El talent és, doncs, indispensable per avançar en l’àmbit del cinema. Però també ho són les administracions públiques que decideixen donar suport de manera decidida a la política au­diovisual. En aquest sentit és d’especial rellevància la conversió de l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, en Catalunya Media City, un complex destinat al sector audiovisual que s’està concretant per tal de rellançar-lo, en col·laboració amb altres organismes, com ara el Parc Audiovisual de Terrassa. El fet que aquest projecte, que va comptar amb el suport inicial de la Conselleria de Cultura, sigui ara impulsat pel Departament de Presidència és un detall indicatiu del grau de compromís de l’ Administració amb aquesta iniciativa. Enrere queden altres etapes menys fructíferes, marcades per polítiques de confrontació amb el sector privat.

Com apuntàvem més amunt, el talent és indispensable, perquè quan no n’hi ha és impossible elaborar i completar produccions audiovisuals de qualitat, i que, a més, saben com atreure el públic. Però, en les actuals circumstàncies, amb el talent no n’hi ha prou. També són necessàries estratègies col·lectives que han de comptar amb el suport institucional. Una cosa que no sempre s’ha produït, però que ara sembla ser degudament apreciat.

L’elecció coincideix amb el bon moment creatiu i la renovada estratègia audiovisual barcelonina

Per tot el que hem apuntat fins aquí, es pot dir que la pre­sència dels Goya a Barcelona, en convivència amb uns Gaudí cada any més ambiciosos i prestigiosos, arriba en una conjuntura molt oportuna. Barcelona no és, en aquest sentit, un escenari més, sinó un focus de producció amb llarga tradició històrica i amb plans cada dia més concrets per projectar la tradició cap al futur i eixamplar-la. Els Goya es beneficiaran, per tant, de l’escenari barceloní, de la mateixa manera que la seva presència a la ciutat contribuirà també a la promoció de Barcelona i de Catalunya a la resta d’ Espanya.