Una nova proposta d’alto el foc a Gaza de l’enviat de Donald Trump per a l’ Orient Mitjà, Steve Witkoff, va ser acceptada ahir pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons va confirmar la Casa Blanca. El mateix Netanyahu ho va comunicar a les famílies dels ostatges que encara són a Gaza, malgrat que els ministres ultres del seu Gabinet van rebutjar la proposta. Hamàs,
per la seva banda, va anunciar que estudia el pla.
Segons mitjans israelians i àrabs, es tractaria d’una treva de 60 dies i implicaria el lliurament per Hamàs de deu ostatges vius i 18 de morts a canvi de l’alliberament de presos palestins el primer i el setè dia de la treva: 125 presos condemnats a cadena perpètua i 1.111 gazians detinguts des del 7 d’octubre del 2023, a més del lliurament dels cossos de 180 palestins. També la negociació d’un alto el foc permanent i la retirada de tropes israelianes. Hamàs haurà de donar proves de vida de la resta dels ostatges en mans seves.
Hamàs diu que estudia el pla, que implica ajuda humanitària de l’ONU en lloc d’una entitat privada dels EUA
Tot i això, aquests punts i d’altres no són del tot clars, però la proposta recull, pel que sembla, l’entrada d’ajuda humanitària des de la signatura de l’acord i
a càrrec de l’ONU en comptes del mecanisme que Israel ha posat en marxa aquesta setmana a través d’una opaca entitat privada nord-americana. Israel ha impedit l’entrada de camions de les Na-cions Unides durant tres dies.
Mentrestant, el Govern israelià va fer pública ahir una decisió presa fa dues setmanes i al si del gabinet de seguretat, segons el diari Haaretz . El Ministeri de Defensa va confirmar l’aprovació de 22 assentaments a Cisjordània i en una nota oficial assenyalava: “Els nous assentaments s’estableixen amb una visió
estratègica a llarg termini, amb l’objectiu de consolidar la possessió israeliana del territori,
evitar l’establiment d’un Estat palestí i crear les bases per al
futur desenvolupament d’assentaments les dècades futures”. En paraules del titular de Defensa, Israel Katz, es tracta d’“una mesura estratègica que impedeix de crear un Estat palestí que posaria en perill Israel”. Segons l’oenagé israeliana Peace Now, que investiga la proliferació de colònies, nou dels 22 assentaments són de nova creació, 12 ja existien des de fa anys i un, considerat fins ara un barri d’un altre d’anterior i més gran, serà reconegut legalment. Bezalel Smotrich, el ministre ultra de Finances, va dir que tots són al nord de Cisjordània, sense precisar on. Se sap que quatre són a prop de la frontera amb Jordània, que dos d’antics van ser desallotjats el 2005 alhora que els de Gaza i ara han estat restablerts ( Homesh i Xa- Nur, a prop de la ciutat palestina de Nablus) i que la resta estan dispersos. Segons Peace Now, “aquest secretisme pot estar vinculat a preocupacions legals davant el Tribunal Penal Internacional, que ha obert investigacions sobre l’expansió d’assentaments com a possibles crims de guerra”. Uns 700.000 colons ocupen territoris a Cisjordània i Jerusalem Est.
Peace Now va denunciar
que els 22 assentaments constitueixen l’apropiació més gran d’una sola vegada des dels acords d’Oslo del 1993. A partir de la
formació de l’últim Govern israelià, el desembre del 2022, s’han aprovat 49 noves colònies, un procés que s’ha accelerat els últims 20 mesos, paral·lelament amb la campanya militar israeliana a Gaza.