Les previsions del 2025 i del 2026 de la Comissió Europea reflecteixen, lògicament, els efectes sobre l’activitat de la incertesa generada per les mesures de Trump. I si sovint és complex preveure el que passarà en aquests temps i en espera del final de la treva de 90 dies l’exercici és una mica heroic. En tot cas, la Comissió parteix d’uns aranzels que quedarien fixats en un 10% general i en el 25% per a automòbils, ferro i acer.
En aquest context, s’espera que el PIB mundial augmenti un 2,9% durant aquest any i es recuperi moderadament el 2026 (3%) i, per a l’àrea de l’euro, un 0,9% i un 1,4%, respectivament. Com passa darrerament, Espanya creixeria força més: un 2,6% el 2025 i un 2,0% el 2026, una notable reducció que reflecteix l’elevada taxa d’estalvi de les famílies i la contenció de la inversió que provoca la incertesa, mentre que la balança exterior restarà PIB. En tot cas, afegint al que ha passat des del 2019 el que s’espera, el PIB espanyol el 2026 se situarà un 12% per sobre del que es va generar el 2019, un registre que supera llargament el del conjunt de l’eurozona (7,2%) i se situa molt per sobre del d’ Alemanya (1,4%), França (5,6%) o Itàlia (7,3%).
Prop del 40% del creixement d’Espanya s’ha generat per la immigració
Una de les raons de l’ avanç més reduït del PIB a Espanya el 2026 de què parla la Comissió és la moderació dels fluxos migratoris, per una certa reducció de l’augment de l’ ocupació. Previsions conservadores per al 2025 i el 2026 estimen el creixement d’aquest últim al voltant dels 300.000 llocs de treball per any, lluny de la mitjana pròxima als 600.000 del període 2021-2024. I tenint en compte que entre el 2018 i el 2024 el 73% dels nous llocs de treball a Espanya, i el 100% a Catalunya, han estat ocupats per persones nascudes fora d’ Espanya, aquesta contenció de l’increment de l’ocupació es traduirà en pressió migratòria més baixa.
I aquí emergeix el factor diferencial del creixement espanyol: l’aportació del col·lectiu immigrant, ampliant el mercat, incrementant ingressos públics i participant en la producció. En aquest últim aspecte, i considerant que la productivitat per ocupat dels immigrants fos el 50% de la dels nadius, la seva aportació a l’ ocupació des del 2018 suggereix que prop de la meitat del creixement econòmic de Catalunya, i potser un 40% del d’ Espanya, s’hauria generat gràcies a la participació dels immigrants. Una contribució al creixement del PIB que, justament, han destacat fa poc Arce i d’altres a Foreign workers: a lever for economic growth ( The ECB Blog, maig del 2025).
Més enllà de la conjuntura, i si pretenem créixer raonablement, necessitarem una aportació contínua i creixent d’immigrants al mercat de treball: l’envelliment i la reducció dels nostres actius ho exigirà. Avui, quan el debat sobre el futur de les polítiques d’immigració a Europa va elevant la temperatura cada cop més, convindria que nosaltres, des d’aquí, no ho oblidéssim.