Si el que volia la Conselleria de Recerca i Universitats era tranquil·litzar els joves de cara a les proves d’accés a la universitat ( PAU), que se celebren la setmana que ve (11, 12 i 13 de juny) i comporten uns quants canvis, no ho està aconseguint. Ni l’enginyosa campanya “ Estiguis com estiguis, estigues en pau” està aconseguint frenar els missatges contradictoris que reben els estudiants sobre si s’avaluaran o no les faltes d’ortografia i en quines matèries. La qüestió està aixecant susceptibilitats en altres autonomies, que veuen les directrius catalanes com un greuge comparatiu.
A Madrid, els professors tenen la rúbrica de correcció des del novembre: en totes les matèries es valoren els errors ortogràfics i, excepte en castellà, compta a partir de la tercera falta d’ortografia. D’1 a 3 faltes, 0,25 punts. De 4 a 6 faltes, 0,50 punts. De
7 a 9 faltes, 0,75 punts. 10 o
més faltes, 1 punt. Aquest és el màxim que marca la normativa espanyola.
En altres comunitats els examinadors tenen clar quin nombre de faltes descompten
A l’octubre, a Catalunya, el Govern va transmetre als professors que les faltes descomptarien en les matèries de llengua (fins a un 20% de la nota) i en aquells textos llargs que es demanen que redactin els estudiants en altres matèries, però no va especificar quant restarien. “En la reunió de professors d’història, va generar queixes per la falta de seguretat lingüística dels docents”, assenyala Reyes del Amor, professora de l’institut Montgròs. “Jo els penalitzo perquè crec que no poden anar a la universitat cometent faltes”, afegeix.
Dimecres, la consellera Núria Montserrat, al costat de la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, va afirmar que els correctors valorarien la presentació del text, el lèxic, la coherència, la cohesió i l’ortografia, però no va concretar un barem. És a dir, quedaria a criteri del corrector una valoració general que podria restar un punt.
Per acabar de rematar l’embolic, la consellera va afegir ahir, dijous, després de la polèmica mediàtica generada, que aquest criteri de valoració s’aplicaria només en sis matèries, que són les que exigeixen dels alumnes respostes llargues: història, filosofia, grec, llatí, geografia i literatura dramàtica.
Malgrat aquests criteris generals, els correctors reben el dia de la prova una comunicació sobre com han de procedir en concret. Aquest diari ha demanat aquestes instruccions al departament per saber si, finalment, les faltes d’ortografia es valorarien específicament o no. El departament ha respost que aquesta informació és confidencial i no pot compartir-la abans de la prova.
La polèmica ha estat aprofitada per Junts per criticar el Govern per haver generat incertesa als estudiants de les PAU.
“No saben avui si el criteri que preval és el d’ahir, el d’avui o si d’aquí uns dies donaran noves indicacions i tornaran a canviar de parer”, va indicar la portaveu, Mònica Sales. Segons Sales, això se suma a la decisió sobre els
criteris de correcció que van prendre sobre les proves d’avaluació del sistema de 2n d’ESO, “en què el departament va enviar unes instruccions en què els errors ortogràfics no s’havien de tenir en compte”.
