Alcaraz doma Deep Blue

Un Roland Garros inoblidable

El 1996 la súper computadora Deep Blue va batre a la seva primera partida d'escacs al genial Garry Kaspárov. El campió del món va reaccionar i es va emportar l'enfrontament per 4-2. La màquina no havia pogut amb l'home. Per poc temps. Un any després una nova versió coneguda com a Deeper Blue va doblegar Kaspárov per 3,5 a 2,5. La màquina havia batut l'home.

Horizontal

Un victorioso Carlos Alcaraz)

Adam Pretty / Getty

En tennis el més semblant a una màquina és Jannik Sinner. Ho era abans de la seva sanció per dopatge i ho estava sent més ara en la seva nova versió, més potent, més infal·lible, més inalterable i, per tant, més inabordable. Fins que va topar amb un Alcaraz més estakhanovista que mai, més bregador, més sacrificat i a la fi més campió. Després d'intentar-ho tot per terra mar i aire va poder desconnectar la millor màquina que un es pot imaginar.

El geni va poder amb la màquina amb la seva versió més estakhanovista

Acostumat a dominar, a guanyar i a joguinejar amb els seus rivals amb la seva pluja de deixades l'espanyol es va posar la granota i es va aprestar a patir per buscar escletxes en l'italià, fins que els va trobar a punt de la derrota. Igual com Kaspárov, el murcià es va esprémer el cervell, va experimentar i va buscar en el seu excels repertori els moviments necessaris per tombar la direcció del tauler, però a diferència de l'escaquista ho va aconseguir en una funció sense igual. El va guanyar al Sinner anterior i ha doblegat el Sinner actual.

S'enfrontava el murcià a una destinació que semblava inexorable, a un tennista que vorejava la perfecció i que li obligava a jugar al límit no ja cada joc, sinó cada punt. Si hagués perdut no s'hauria hagut de retreure gens perquè es va aferrar a la vida amb el respirador fins a l'extenuació. Va ser Nadal quant a la lluita encara que a Roland Garros el balear no va haver de protagonitzar mai una remuntada d'aquest calibre. Perquè en l'esport u no participa sol. Hi ha rivals. I quan dones tot el que tens i l'adversari és millor, només et queda capgirar-te i aplaudir. Això és el que pensava gairebé tothom que ocorreria amb Alcaraz. Però no. Va passar el contrari. El que va haver d'aplaudir va ser Sinner. Perquè fins a les màquines no són perfectes. Va guanyar el geni.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...