La cara de Luis de la Fuente era un poema. Un tant de Cristiano Ronaldo als 61 minuts va empatar l'envit per a, a la fi, enviar a la pròrroga la final de la Nations League entre Portugal i Espanya en un atapeït Allianz Arena de Munic. A la grada els familiars patien. Entre ells Sheila Ebana, la mare de Lamine Yamal que va ser un dels que va acabar més abatut. A la banqueta tots es van mirar perquè aquella pel·lícula els resultava familiar. No era la primera vegada. L'experimentat Portugal ja havia posat les taules amb un gol de Nuno Mendes cinc minuts després del gol inicial de Zubimendi. Cristiano Ronaldo, que es va retirar lesionat després d'empatar el gol d'Oyarzabal, va acabar de genolls plorant quan va veure el seu company Ruben Neves batre Unai Simón en el penal decisiu. No es cansa de guanyar el portuguès.
“És una pena amb el que ha costat d'arribar fins aquí...”, lamentava Mikel Oyarzabal, autor de 17 gols amb la selecció espanyola. “És una pena sobretot perdre en la tanda de penals. Però cal donar-li valor a tot el que s'ha fet. És dur però li donarem valor a l'aconseguit amb el temps”, va insistir. “Treure una cosa positiva és difícil, però és de valorar les tres finals consecutives que portem. Avui no ha tocat guanyar, però cal creure en aquest equip i en el que ve”, insistia Zubimendi, l'altre golejador.
És una pena. sobretot perdre en la tanda de penals. Però cal donar-li valor a tot el que s'ha fet
Al seu costat, l'alegria portuguesa contrastava amb la desolació dels espanyols. Roberto Martínez aixecava les mans, exultant. Abraçant tots els seus jugadors. Era la segona vegada que la selecció lusitana guanya aquest títol. Ho van fer el 2019 en la primera edició de la Nations League. Però era la primera per a l'entrenador de Balaguer, nomenat seleccionador per la Federació Portuguesa el gener del 2023, amb contracte estès fins al 2026.
Lamini Yamal en la cerimònia de lliurament de medalles
Va entrar Pepe, el central portuguès ja retirat que va jugar, entre altres, al Reial Madrid, qui va trepitjar el verd amb el trofeu. Va ovacionar Cristiano, capità, i li va dedicar una reverència. Després van arribar els aplaudiments dels lusitans per a l'equip arbitral. I també per a la selecció espanyola, una mica abatuda la vigent campiona d'Europa per no haver pogut revalidar el títol.
Mentre Cristiano Ronaldo, autor de 24 gols en finals tant de clubs com de la selecció, aixecava la copa al cel de Munic, gaudint d'aquell gest triomfalista com si fos la primera vegada, Luis de la Fuente consolava els seus. Ho va fer formant un cercle central i adreçant-li unes paraules d'ànim i d'orgull als seus joves futbolistes. De la Fuente es va quedar a les portes de ser el primer seleccionador espanyol en guanyar tres títols, però se li notava que estava convençut que el seu projecte portarà més bones notícies. Van recollir la medalla de subcampions. Ningú no se la va treure com a mostra de respecte, també d'orgull per la feina feta. Al final és la seva onzena final.
Nosaltres tornarem a lluitar per tornar a guanyar la Nations League i la resta de títols”
“Nosaltres tornarem a lluitar per tornar a guanyar la Nations League i la resta de títols”, va insistir Oyarzabal que va reconèixer que la selecció es va encasellar després del descans. “Ens ha costat més en el segon temps. Hi havia cansament i a ells els canvis se'ls han posat bé amb jugadors explosius”, va insistir. “Jo crec que ha estat un partit de tu a tu. Ells tenen molta qualitat amb individualitats molt bones i s'ha resolt en els penals perquè els detalls marquen la diferència. Teníem il·lusió per aquesta competició, encara que alguns diguin que no és important”, afegia Zubimendi.
Al seu costat somreia Isco Alarcón, que va tornar a jugar aquest diumenge amb la selecció absoluta, gairebé sis anys després de la seva última trobada. Però somreia encara més Nuno Mendes, coronat MVP del partit. La seva funció era clara i li va sortir: parar Lamine Yamal.
