Els contribuents espanyols estan abonant en l’IRPF el tipus mitjà més alt des que hi ha registres. O, dit en altres paraules, el percentatge de la renda que reté l’Agència Tributària està en aquest moment en màxims històrics. Hisenda disposa de registres sobre l’evolució de l’IRPF des del 1995. Els últims trenta anys el tipus mitjà de l’impost ha vist una evolució en forma de dent de serra, de pujades i baixades. Tot i això, a partir del 2019 la retenció passa del 12,7% al 14,4% al tancament del 2024. Aquest any la dada podria ser fins i tot superior.
La retenció, tot i això, no és uniforme per a tots els contribuents. El tipus mitjà que es va aplicar sobre els salaris va ser del 17,1% al tancament del 2024, mentre que sobre les pensions va ser del 10%. Són els registres més alts des que hi ha estadístiques oficials. Les rendes del capital (capital mobiliari, lloguers i guanys patrimonials) van suportar, per la seva banda, un tipus mitjà del 19%.
Hisenda destaca que va aprovar una rebaixa de 5.000 milions, la més gran de la història, per a rendes baixes
La tendència ascendent es deuria, essencialment, a dos aspectes, segons els experts fiscals consultats: millora dels salaris i de les pensions, juntament a la no-deflactació de la tarifa per adaptar-la a la inflació i l’augment dels dividends rebuts.
Aquesta millora de les rendes brutes de les famílies, que van arribar als 901.000 milions d’euros el 2024, implica que l’IRPF s’ha consolidat com el gran impost pel que fa a recaptació per a les arques públiques. Fins a l’abril del 2025 l’IRPF ja ha suposat el 45,8% dels ingressos tributaris, per sobre del 43,9% de la recaptació que va aportar en tot el 2024. Aquesta circumstància té lloc en ple augment de la recaptació també de l’impost de societats, que l’any passat va ingressar 39.000 milions.
La pressió fiscal a Espanya és del 36,5% del PIB, tres punts per sota de la mitjana de la zona euro
La progressivitat en fred de l’IRPF és un aspecte que explica aquest alça del tipus mitjà de l’IRPF. “Podem afirmar que l’impost no ha variat i que les bases imposables han ascendit”, assenyala Francisco Serantes, coordinador del grup d’experts en IRPF de fiscalistes Aedaf. El Ministeri d’Hisenda s’ha negat a adaptar la tarifa a l’IPC i això ha augmentat la recaptació. Si el tipus mitjà no hagués crescut durant l’any passat s’haurien recaptat 13.765 milions menys, assenyala Francisco de la Torre, inspector d’ Hisenda. “El 2025, com que no hi ha hagut deflactació i hi continua havent inflació, tornarem a batre rècords”, afegeix l’expert fiscal, recordant que Keynes ja va deixar clar que la inflació és un impost.
A la radiografia que oferia l’Agència Tributària en la seva última memòria, el 2022, també s’hi observa que la participació de les rendes més altes va creixent en l’impost. És a dir, s’aprecia un desplaçament de rendes dels que més guanyen, apunta José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d’ Hisenda Gestha. Així mateix, en l’exercici del 2021 el 6,8% dels declarants amb més ingressos suportava el 52,7% de la quota. Aquesta dada implica que uns quants guanyen molt i que la major part de les declaracions de la renda es concentren en els trams mitjans-baixos o baixos. En principi, això suposa que un nombre més elevat de persones tenen més rendes i riquesa, però també que qui ja en tenia, n’acumuli més. La desigualtat de rendes, per tant, està augmentant. “Encara que millorin les rendes en tots els trams, les rendes augmenten amb més intensitat per dalt”, afegeix Mollinedo.
Els experts apunten que aquest any, com que no s’adaptarà la tarifa, es tornaran a batre els rècords en l’impost
Una altra realitat ressenyable de la fotografia de l’IRPF és un creixement més gran de la base imposable de l’estalvi, que va augmentar un 16,7% el 2021 (última dada disponible), davant la de treball, que va millorar un 7,3%. Cal afegir-hi que el 0,6% dels declarants acumula gairebé la meitat, el 47,8%, de les rendes del capital. Hi ha, per tant, una concentració enorme de rendes de l’estalvi entre els contribuents considerats rics.
El Govern espanyol destaca que durant els últims anys ha aconseguit aprovar la rebaixa més gran de l’IRPF de la història per a rendes baixes, amb un impacte en els contribuents de 5.000 milions en conjunt. I ho compara amb una pujada “inèdita” de l’impost del 2012 al 2014 per valor de 14.244 milions. Sobre l’augment de la recaptació, fonts de l’ Executiu expliquen que “si tenim rècord d’ ocupació, si Espanya és una de les economies que més creix, és lògic que es recapti més”. I remarquen: “Les comunitats autònomes, incloent-hi les del PP, també registren rècords d’ingressos”.
Aquesta radiografia de l’IRPF porta a la pregunta sobre si és defensable que Espanya sigui un “infern fiscal”. En el cas de l’IRPF, prenent com a font la direcció general de Tributació i Unió Duanera de la UE, Espanya ocupa la novena posició, 0,4 punts de PIB per sota de la mitjana. La pressió fiscal general se situa en el 36,5%, tres punts percentuals de PIB per sota de la mitjana de la zona euro. “Això justifica que la qualificació de viure en un infern fiscal no és adequada”, conclou el portaveu dels tècnics d’ Hisenda.
