Amb l’arribada del bon temps, l’ús de les terrasses genera conflictes a les comunitats de veïns, i especialment la instal·lació de piscines inflables i la realització de barbacoes, que poden provocar molèsties i posar en risc
l’edifici i la vida de les persones. “Cada estiu tenim moltes consultes i en molts casos ens veiem obligats a intervenir-hi”, assenyala Jaume Gallofré, administrador de finques i vocal de la junta de govern del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida. “En una comunitat sempre cal apel·lar a la convivència i a aplicar el sentit comú”, diu, però en aquests dos casos hi ha una normativa que els veïns han d’assumir.
Pot un veí col·locar una piscina inflable a la terrassa? En teoria sí, tot i que Gallofré adverteix que “no està recomanat”, especialment si es tracta d’un habitatge antic, i la comunitat ho pot vetar. “Hem de mirar sobretot la seva fondària”.
El codi d’edificació obliga que els habitatges nous hagin de ser capaços de suportar una càrrega de 200 kg per cada metre quadrat forjat, però els arquitectes apliquen marges de seguretat superiors en la construcció, de 300 kg. Però això és insuficient per a una piscina inflable: un model d’un metre cúbic d’aigua té capacitat per contenir fins a 1.000 litres d’aigua, cosa que equival a un pes de 1.000 quilos. “Una piscina així en una terrassa és una bomba”, adverteix.
Els estatuts poden vetar barbacoes i a Barcelona només es poden fer a 10 m de les façanes d’altres pisos
Per això, fins i tot en habitatges nous, les estructures estan només preparades per aguantar piscines inflables que tinguin un màxim de 30 cm d’aigua. I superar el límit de pes pot provocar esquerdes a l’immoble, deformacions estructurals i fins i tot col·lapses parcials. Gairebé cada any hi ha algun cas, i sovint amb víctimes.
Segons la normativa de terrasses, fa falta una llicència de l’Ajuntament per instal·lar una piscina d’obra, però no les inflables o portàtils. I molts veïns consideren que, com que són estructures desmuntables, tampoc no han de requerir autorització de la comunitat de propietaris. Tot i això, assenyala Gallofré, “les terrasses d’ús privatiu són propietat de la comunitat, ja que són coberta de l’edifici, i la comunitat sempre ha d’autoritzar qualsevol ús i exigir que es justifiqui si és correcte”, amb un informe d’un tècnic qualificat. Els veïns, a més, han d’acceptar la decisió de la comunitat i, si no ho fan, la comunitat pot presentar una denúncia administrativa a l’Ajuntament o reclamar judicialment en els tribunals.
Pel que fa a les barbacoes, a
diferència del que passa amb les piscines, no hi ha una normativa per al conjunt de l’ Estat, però solen estar regulades en les ordenances de cada municipi i en alguns casos als estatuts de la comunitat de propietaris. En tot cas, la comunitat sempre pot apel·lar a l’article 7.2 de la llei de Propietat Horitzontal, que estableix que “al propietari i a l’ocupant del pis o local no els està permès d’exercir-hi, ni en el pis o el local o en la resta de l’immoble, activitats prohibides en els estatuts que perjudiquin la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites”. A Catalunya, l’article 553-40 de la llei de Propietat Horitzontal fixa que no es poden dur a terme activitats que “malmetin o facin perillar l’immoble”.
Les terrasses són de la comunitat, que cal que autoritzi les piscines i, si tenen més de 30 cm, demani un estudi tècnic
A la ciutat de Barcelona, assenyala Gallofré, les ordenances municipals estableixen que l’emissió de fums només es pot fer a una distància de 10 metres de la façana de l’edifici o dels limítrofs, i que s’ha de construir una xemeneia que s’aixequi almenys 1,5 metres per sobre del punt més alt de les zones pròximes. Tenint en compte aquestes normes, reconeix l’expert, són veritablement poques les terrasses on es poden fer barbacoes a la capital, de manera que la majoria de vegades es podria denunciar l’activitat trucant a la Guàrdia Urbana. “Però cal tenir en compte que els veïns poden acceptar les molèsties de tres barbacoes a l’any, però de segur que no ho faran si es fan de manera continuada, gairebé cada cap de setmana”, diu.
En ciutats sense una ordenança municipal que les reguli, si les barbacoes d’un veí molesten els altres, aquests veïns poden instar a una modificació dels estatuts de la comunitat per prohibir-les. Per això, en els municipis catalans es necessita el suport de quatre cinquenes parts dels veïns, mentre que als municipis de la resta de l’ Estat n’hi ha prou amb aconseguir el suport dels tres cinquenes parts dels vots.
