A Brussel·les hi havia la sensació que aquesta vegada seria diferent i que la reunió anunciada entre Espanya, el Regne Unit i la Comissió Europea resultaria en una fumata blanca. Al final, va ser així: després de gairebé nou anys des del referèndum en què els britànics van votar sortir de la Unió Europea i més de tres anys i mig de negociacions específiques sobre la qüestió, hi ha un acord sobre Gibraltar. Almenys, polític, perquè els equips tècnics encara han d’acabar la redacció jurídica del pacte els pròxims dies.
L’acord, a grans trets, suposa la desaparició del reixat que separa La Línea de la Concepción (Cadis) del Penyal, i també establirà un control dual de passatgers al port i a l’aeroport a càrrec tant de la policia espanyola (per part de la UE) com gibraltarenya i garantirà la lliure circulació de mercaderies i persones a la frontera.
“Amb aquest acord desapareixerà el reixat, l’últim mur de l’Europa continental, i queda garantida la lliure circulació de persones i mercaderies”, va celebrar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va anar a Brussel·les per a l’ocasió. L’acord polític es va segellar en una breu reunió a la capital comunitària entre Albares, el seu homòleg britànic, David Lammy; el comissari de Comerç de la Unió Europea, Maros Sefcovic, i el ministre principal del Penyal, Fabian Picardo.
“Amb aquest acord desapareixerà l’últim mur de l’Europa continental”, celebra Albares
Però sobretot, l’acord representa posar fi a l’últim capítol del Brexit. La qüestió de Gibraltar era l’única que quedava pendent per normalitzar les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit, que, després de molts anys mirant-se amb recel, ara tornen a veure’s com a socis. Fa només un mes, en una cimera celebrada a Londres, tant el primer ministre britànic, Keir Starmer, com els representants comunitaris van decidir aparcar l’etapa de la rancúnia i reiniciar les seves relacions amb un acord de reconciliació ambiciós que abordava des de la cooperació en matèria de seguretat –en vista de la por que els Estats Units es despengin de la defensa europea– fins a les quotes pesqueres.
Llavors Sefcovic, un eficient diplomàtic eslovac que també lidera les negociacions comercials amb la Casa Blanca, va demanar d’aprofitar l’“impuls” de la normalització de les relacions per tancar els últims serrells sobre el Penyal. “Aquest Govern va heretar una situació de l’ executiu anterior que va col·locar sota amenaça l’economia i el mode de vida de Gibraltar. L’ avanç aporta una solució pràctica després d’anys d’incertesa”, va assegurar Lammy.
Aprofitant la voluntat conciliadora i la sintonia entre els dos governs, els contactes s’havien intensificat i era clar que hi havia voluntat política per avançar. “Els últims dies han estat totalment dedicats pels equips tècnics a resoldre els últims aspectes”, va explicar Albares a la premsa.
La solució per al Penyal suposa posar fi a l’últim gran capítol pendent del Brexit
Les negociacions estaven basades en l’anomenat acord de la Nit de Cap d’Any –signat el 31 de desembre del 2020–, un principi d’acord que entre altres coses establia les bases per a l’entrada del Penyal a l’espai Schengen. Totes les parts volien que el reixat se suprimís però, per això, havien d’instal·lar controls al port i l’aeroport. El problema era determinar qui duria a terme aquests controls fronterers per posar fi als llimbs legals en què es troba Gibraltar des del 2021, ja que està fora de la Unió Europea però sense que s’apliquin els controls Schengen.
Al final, i segons una declaració conjunta, hi haurà controls duals que es duran a terme mitjançant una plena cooperació entre les autoritats de la UE i del Regne Unit-Gibraltar”, de manera que se suprimiran totes les revisions al pas fronterer entre Gibraltar i La Línea per a les milers de persones que el creuen cada dia en totes dues direccions. Mentre a la banda de la Unió Europea serà Espanya qui farà els controls Schengen complets, a la banda britànica “els controls gibraltarenys complets continuaran duent-se a terme com fins ara”.
