L’acord a quatre bandes perquè Gibraltar, la històrica colònia britànica situada al sud d’ Espanya, continuï dins de la Unió Europea al mateix temps que la metròpolis –Londres– es manté fora després del Brexit no ha estat un camí fàcil. La prova és el dilatat temps de negociació (gairebé cinc anys), amb vigílies successives d’acords de mínims que no arribaven a cristal·litzar mai, i l’escassa concreció de les condicions acordades entre el Regne Unit, Main Street (el carrer comercial del Penyal) i Madrid. Fins ahir aquesta qüestió semblava un afer enquistat i sense data. Gairebé un impossible. Avui ja és un fet, però pendent de detalls importants, especialment els que es refereixen a la convergència fiscal.
El punt de trobada entre les parts implicades suposa la demolició (simbòlica, perquè hi ha distàncies mentals que perduraran un temps) del reixat, la barrera física que separa el Penyal de la comarca (espanyola) a què pertany. A canvi s’accepta el trasllat dels controls fronterers de passatgers (que ara seran conjunts) al port i a l’aeroport. No desapareixen les sobiranies heretades, causants de l’etern conflicte entre Espanya i Gran Bretanya, però es permet el lliure trànsit de viatgers i mercaderies entre La Línea, Cadis i el Penyal. A efectes funcionals serà considerat un flux de persones d’ordre interior.
L’única el·lipsi és l’ús (conjunt) de l’aeroport del Penyal, que no s’aclareix al memoràndum
Aquesta solució garanteix als treballadors del Camp de Gibraltar que treballen al Penyal la plena llibertat de moviments. En contrapartida es permet als llanitos –com es coneix els residents a la colònia– gaudir sense limitacions de les propietats en territori espanyol i moure’s sense problemes. Totes les parts hi guanyen. Cap no hi perd. L’acord, de què encara queda per saber la lletra petita, aconsegueix fer el mateix que la transició, segons la frase de Suárez: “Elevar a la categoria política de normal el que al carrer ja és normal”.
La renegociació de l’estatus de la colònia britànica a Europa, que corria el risc de quedar aïllada després del Brexit, corregeix una anomalia secular, encara que les causes siguin històriques més que sentimentals. El trànsit entre els dos costats del reixat, convertit a partir d’ara un estranyíssim objecte arqueològic, sempre ha estat un fet natural, encara que estigués subjecte als humors i a les tempestes entre Madrid i Londres.
La desaparició del reixat de Gibraltar serà una de les conseqüències més visibles
Els ‘llanitos’ podran gaudir sense limitacions de les propietats en territori espanyol
Schengen s’estableix als dos grans punts d’entrada de mercaderies i passatgers de Gibraltar, mentre que les barreres amb Andalusia es dilueixen fins a desdibuixar-se. Que les negociacions incloguessin un concert sobre tributs i duanes, especialment en el cas de l’IVA i la venda de tabac, un dels productes més rendibles per al contraban; els visats i els permisos de residència, i fins a una regulació per als treballadors de les dues ribes, que sumen 15.225 transfronterers, contribuirà que l’aproximació entre Madrid i Gibraltar no pateixi nous contratemps i la cooperació es pugui anar convertint en un hàbit.
L’única el·lipsi és l’ús (conjunt) de l’aeroport del Penyal, que no s’aclareix al memoràndum oficial. Per què? Gibraltar és la part que tenia més coses a perdre en aquest tràngol. Encara que la major part dels treballadors del Penyal siguin andalusos, una disputa sostinguda hauria suposat l’aïllament econòmic de la colònia. El Govern laborista, que intenta tornar a Europa sense tornar formalment a la Unió, ha ajudat a accelerar el tancament d’aquesta qüestió amb vista a la negociació de futurs acords comercials amb Brussel·les. Gibraltar torna a Europa sense (encara) tornar a Espanya.