Donald Trump va tornar al poder el 20 de gener més preparat i radicalitzat, amb més suport i més ben envoltat que el 2017. En gairebé cinc mesos, ha signat més ordres executives que cap altre president i ha declarat vuit emergències nacionals per aprovar mesures que són competència del Congrés, com ara els aranzels. Quan els tribunals han bloquejat desenes d’aquestes polítiques, la seva Administració ha mostrat un total menyspreu a la justícia i directament ha desobeït algunes de les ordres dels magistrats,titllant-los d’activistes. Ha combinat aquest atac als dos contrapoders federals –el legislatiu i el judicial– amb un assalt sense precedents a la llibertat de premsa, les universitats, les institucions culturals, els bufets d’advocats i qualsevol organisme que promogui el pensament crític i democràtic.
La seva resposta a les protestes contra les batudes indiscriminades a Los Angeles, la militarització dels seus carrers en contra de la voluntat del governador, Gavin Newsom, suposa un nou pas en el seu creixent autoritarisme. És un afront sense precedents a un altre contrapoder: el dels estats davant la federació, el de la perifèria demòcrata contra el centre republicà. “La democràcia està sent assaltada davant els nostres ulls. El moment que temíem ha arribat”, es va encarregar d’assenyalar Newsom dimarts en un contundent discurs adreçat no només al seu estat, sinó a tota la nació. “Pot ser que Califòrnia sigui la primera, però clarament no serà l’última. Altres estats vindran després. La democràcia és la següent”.
Newsom esclata: “La democràcia és assaltada davant els nostres ulls; el que temíem ha arribat”
La decisió unilateral del president de desplegar 4.000 agents de la Guàrdia Nacional i 700 marines , d’arrestar centenars de jornalers sense el degut procés i de demanar l’arrest del governador és un “abús descarat del poder” que “ha avivat una situació inflamable”, va assegurar Newsom. L’enviament de soldats –efectius entrenats per matar i guanyar guerres, no pas per dispersar manifestacions– va generar una resposta més violenta dels que havien protestat de manera bàsicament pacífica divendres a la nit.
Trump havia complert el seu “propòsit”, va destacar el governador. Els aldarulls li van permetre definir els manifestants com a “insurrectes”, que estan duent a terme una “invasió estrangera” i que han estat “pagats” per Newsom i l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, en un “intent deliberat d’anul·lar la llei federal i facilitar l’ocupació de la ciutat per part d’invasors criminals”, va dir Trump dimarts. En realitat, les protestes no disten de les que han viscut els Estats Units al llarg
de la seva història i que sovint es registren a les principals ciutats del món.
Després d’atacar el contrapoder judicial i legislatiu, Trump desafia l’autoritat dels estats federats
El mandatari va pronunciar aquestes paraules durant un discurs a Fort Bragg, la principal instal·lació militar nord-americana, que va convertir en un míting polític d’una hora on va arribar secundat pel seu himne de campanya ( God bless the USA ) i amb què va marcar el començament de les celebracions pel 250è aniversari de les forces armades dels Estats Units. Culminaran dissabte amb una inusual desfilada militar a Washington, que el president ha fet coincidir convenientment amb el seu 79è aniversari i per a què s’esperen protestes, que Trump va avisar que seran reprimides “amb una força molt contundent”.
Les manifestacions de Los Angeles han començat a estendre’s a una vintena de ciutats del país a tall de solidaritat. A Chicago,
Nova York, Dallas i Atlanta, on també s’han dut a terme batudes massives, ja han tingut lloc centenars d’arrestos, malgrat que la intensitat de les manifestacions és molt més baixa que no pas a la capital del cinema americà. Trump amenaça de respondre allà de la mateixa manera i desplegar l’exèrcit “a tot arreu”. Ho podria fer utilitzant la mateixa ordre que ha aplicat, invocant el títol 10 del Codi sobre Serveis Armats (una provisió polèmica, que es reserva a casos excepcionals, com una rebel·lió), o fins i tot mitjançant la llei d’ Insurrecció. Tot i que encara no l’ha invocada, s’ha mostrat obert a fer-ho i sembla que està preparant el terreny quan parla d’“insurrectes”.
La Casa Blanca presenta avui al jutge els seus arguments per desplegar la Guàrdia Nacional
Califòrnia ha presentat una demanda perquè considera que el desplegament de les tropes supera l’autoritat federal i viola la desena esmena de la Constitució, que estableix el límit entre les competències de l’ Executiu central i els estatals. Un jutge federal ha convocat per avui una audiència perquè la Casa Blanca presenti els seus arguments i expliqui per què ha desplegat la Guàrdia Nacional sense petició ni autorització de Newsom. El governador de Texas, el republicà Greg
Abbott, va dir ahir que la desplegarà per apaivagar les protestes, donant per vàlid l’argumentari de Trump.
Alguns acadèmics, com Katherine Franke, de la facultat de Dret de la Universitat de Colúmbia (obligada a dimitir després de defensar els estudiants que van protestar contra la guerra a Gaza), han alertat de la possibilitat que Trump vagi fins i tot més enllà d’aquesta norma. En un vídeo publicat a la seva pàgina de Facebook, Franke va explicar una conversa recent amb “un destacat fiscal general demòcrata”, que li va assegurar, partint d’“informació fiable”, que la Casa Blanca té previst intensificar la repressió per provocar encara més resistència “i després fer servir la provocació com a justificació per declarar la llei marcial”.
Si Trump arribés a fer aquest pas inaudit, no només li permetria desplegar soldats sense límits, sinó també suspendre l’habeas corpus (el dret d’un detingut d’ acudir davant un jutge) i fins i tot la celebració d’eleccions. La pròxima data electoral significativa arribarà el novembre del 2026, quan se celebraran les legislatives de mig mandat. A les anomenades midterms, el partit al poder sol perdre almenys una de les dues cambres i, ateses les ajustades majories republicanes al Congrés, així com la creixent impopularitat de Trump (que suspèn en tots els eixos excepte la immigració), el president s’arrisca a perdre part del seu poder absolut.