L’emprenedor dels EUA Chris Pirillo va dir al seu blog una frase definitiva: “Twitter ( X) és un bon lloc per dir-li al món el que penses, abans que hagis tingut l’oportunitat de pensar-ho”. La prova de castellà del primer dia de la selectivitat va incloure l’article “Quizás, quizás, quizás”, publicat a El País, de l’escriptora Irene Vallejo (L’infinit dins d’un jonc), que no només avaluava els coneixements lingüístics, sinó també la capacitat de reflexió dels alumnes.
Al primer paràgraf es podia llegir una cosa que estava en línia amb el que proclamava el blogaire: “Aquest món d’urgències i apocalipsi atorga més credibilitat a les afirmacions simplificades, contundents i sense fissures, fins i tot vociferants, com si fossin una prova de coneixement i capacitat de lideratge, mentre ignora els qui tenen el valor de compartir les seves perplexitats”. Hi afegia que les cascades de certeses brollen dels llavis més intransigents, atrevint-se a citar Mafalda quan advertia en una de les seves tires: “El problema de les ments tancades és que tenen la boca oberta”.
La prova de castellà convidava els alumnes a reflexionar sobre el valor del dubte
L’article de Vallejo convidava a conrear el dubte i a defensar els matisos, citant Pirró, un escèptic que aspirava a combatre els dogmes per alliberar la humanitat d’inquietuds, hostilitats i conflictes. En uns temps en què la gent viu tancada a les seves pròpies bombolles per culpa de les xarxes socials, en què la veritat ha perdut prestigi en benefici de la mentida i en què els autòcrates dominen la Terra, cal recordar a les joves generacions que el dubte és el principi de la saviesa, el primer pas per acostar-se a la veritat, la impulsora del progrés.
Lee tambiénJugar als soldadets
Poques vegades un text ha estat tan ben triat per agitar consciències, per posar l’estudiant davant el seu propi mirall i per reflexionar sobre els nous lideratges que creuen saber-ho tot. Dubtar, pensar, reflexionar. Escoltar, dialogar, compartir. D’això anava el text de l’autora. Les cròniques diuen que als alumnes els va semblar una prova fàcil. Seria interessant llegir les respostes. Potser aquests adolescents ens il·luminen una mica als qui hem contribuït a construir un món cada vegada més dogmàtic, on la distinció entre els fets i la ficció ha deixat d’existir.