La inflació dels aliments, tant elaborats com frescos, està recuperant la tendència alcista per les tensions de la cadena de subministrament que recauen sobre molts dels productes més consumits. Al maig, l’IPC d’aquests productes es va quedar en el 2,5%, de manera que va elevar cinc dècimes la taxa interanual al maig, segons les dades de l’ Institut Nacional d’Estadística.
És la taxa més alta des d’agost del 2024 i està en certa manera emmascarada per la caiguda del preu de l’oli d’oliva, que ja ha reduït el preu un 44% respecte al mateix mes de l’any passat. Si s’exclou l’oli d’oliva, la taxa d’inflació del grup d’aliments es mou en una clara tendència ascendent des de finals del 2024 i se situa al maig en el 2,9%. Des de novembre, només ha baixat a l’abril i al maig ha crescut i ha superat la taxa de març, que ja era la més alta.
Malgrat aquest silenciós ascens, la veritat és que l’IPC general encadena tres mesos de descensos. Al maig s’ha col·locat en el 2%, una dècima més que en la dada avançada fa dues setmanes. És la taxa més baixa des d’octubre del 2024, quan es va quedar en l’1,8%. Se situa en el tipus de referència marcada pel BCE, del 2%. La inflació subjacent, que no té en compte els preus dels aliments ni l’energia, s’ha quedat en el 2,2%.
En aquesta baixada hi han influït especialment l’evolució dels preus dels serveis relacionats amb el turisme com ara el lleure i la cultura, el transport aeri de passatgers i el bon comportament dels preus de l’electricitat. L’IPC només va descendir una dècima a l’abril per l’augment dels preus turístics, animats per la Setmana Santa. Els preus dels serveis van créixer llavors quatre dècimes i pràcticament s’han reduït al maig en la mateixa proporció.
De tornada a l’anàlisi de la situació dels aliments, María Jesús Fernández, economista sènior de la Funcas, qualifica l’escalada de “preocupant”. “Sense l’oli d’oliva, la tendència a l’alça és molt acusada”, assenyala i avisa que ja hi ha moltes categories d’aliments amb taxes d’inflació de dos dígits. Així doncs, els aliments que van pujar més al maig respecte al mateix mes de l’any anterior van ser la xocolata (25,1%), el cafè (19,8%), altres olis comestibles (18,6%), els ous (18%), la carn de boví (13,4%), les fruites fresques o refrigerades (13%) i la carn d’oví i cabrú (12,1%).
L’IPC general es queda en el 2% i encadena tres mesos consecutius de baixada
Les principals pujades, del cacau i el cafè, responen a múltiples tensions com ara sequeres, un augment de la demanda global, l’especulació sobre el preu als mercats i l’encariment de la logística, problemes que s’arrosseguen des del 2023 i que van portar a màxims els preus, en el cas del cacau, a finals del 2024.
Els ous, per la seva part, han disparat el preu en poques setmanes a Espanya i ja han registrat un encariment de l’entorn del 40% respecte del 2022. Les principals raons són un augment de les exportacions des d’ Espanya, per l’expansió de la grip aviària als EUA i altres països europeus, i un increment, alhora, del consum d’aquest producte a les llars espanyoles.
Les malalties, la sequera, l’augment dels costos i de la regulació de benestar animal i mediambiental són les causes darrere de l’increment del preu de la carn de boví, que entre gener del 2024 i març del 2025 ha pujat entre un 65% i un 70%, amb increments del 25% només el 2025.
Els analistes de la Funcas, com explica Fernández, no veuen raons perquè la inflació continuï descendint acusadament el 2025 i mantenen la previsió d’un tancament en el 2,4%, sobretot per aquest comportament alcista dels aliments i pels serveis que presenten “una resistència ferotge a abaixar els preus”, assegura l’economista.
Tot això si la tensió entre l’ Iran i Israel, que ha disparat el preu del petroli, no s’allarga, la Funcas planteja, en aquest cas, una inflació en el 2,8% en funció dels riscos geopolítics.
La Funcas avisa que una escalada dels conflictes geopolítics portarien l’índex al 2,8% a final d’any
A l’escenari central de previsions, amb un repunt del cru transitori i tornada en poques setmanes al voltant dels 65 dòlars, i l’increment al llarg de 2026 de manera progressiva fins als 70 dòlars, l’estimació per a la taxa mitjana anual de l’índex general es manté en el 2,4% i la subjacent es retalla dues dècimes, fins al 2,2%. En un escenari alternatiu, amb un conflicte persistent a l’ Orient Mitjà, el cru pujaria un 20% per sobre del que es preveia a l’escenari central aquest any i baixaria 75 dòlars el 2026. En aquest cas, la taxa mitjana anual seria del 2,8% el 2025 i del 2,4% el 2026.
