Molt poc després que Israel assassinés divendres la cúpula de la forces armades iranianes, el líder suprem, Ali Khamenei, va anunciar el reemplaçament dels que també eren alguns dels seus principals assessors militars. Entre ells, el principal general dels Guardians de la Revolució, Ali Xadmani, que passava a ser el nou cap del quarter general de Khatam-al- Anbiya, el gran conglomerat econòmic d’aquesta força militar, que es va crear en el context de la guerra amb l’ Iraq per donar liderar projectes de construcció i enginyeria militar.
Amb la desaparició dels seus companys d’armes, Xadmani també es convertia en un dels integrants més veterans d’aquesta força i, per tant, en una de les persones en qui el líder suprem pot confiar més en l’àmbit militar després de les pèrdues dels últims dies. Però Israel està donant pistes que pretén seguir la mateixa tàctica feta servir en la guerra del Líban, quan no només va assassinar el líder de Hizbul·lah, Hassan Nasral·lah, sinó també qui el va reemplaçar. El mateix va fer amb molts altres càrrecs militars.
Israel vol afeblir al màxim aquesta força militar creada durant la guerra contra l’Iraq per l’aiatol·là Khomeini
Amb aquesta estratègia va aconseguir disminuir la influència i poder polític i militar d’aquesta agrupació que l’ Iran considerava un dels pilars de la seva defensa.
Amb l’assassinat ahir de Xadmani a Teheran, Israel confirma que no només vol destruir els programes nuclears i de míssils, sinó afeblir al màxim aquesta força militar creada en el marc de la guerra per l’aiatol·là Khomeini i que amb els anys ha passat a ser la institució més poderosa del país. La seva missió és protegir la República Islàmica i el líder suprem, de qui rep ordres directes.
Amb els anys, els Guardians de la Revolució també coneguts com Sepah Pasdaran , van relegar a segon pla l’exèrcit regular, conegut com Artesh. Van passar a tenir divisions navals i àrees i els seus tentacles es van estendre a tot els camps de la nació. Estan relacionats amb la vigilància de les fronteres, la protecció de les instal·lacions nuclears, la repressió de les protestes, la construcció de preses, el sector financer, el programa de míssils... en fi, el seu poder passa per tot. “Ells tenen moltes figures en l’ombra que mantenen perfils més discrets, però això que ha passat els últims dies ha estat un gran cop per a ells. No només per les pèrdues d’alguns dels seus homes amb més experiència, sinó perquè demostra fins a quin grau estaven infiltrats”, explica un economista iranià que continua a Teheran i que segueix molt de prop els esdeveniments del país.
Les pèrdues dels últims dies han afectat gran part de les divisions d’aquesta força. Les seves fotos adornen les avingudes de Teheran i se’ls dona tractament de màrtirs. Inclouen el comandant en cap, Hossein Salami, el seu comandant adjunt, el cap del departament d’intel·ligència i set integrants de la divisió aeroespacial, incloent-hi el brigadier general Hakhizadeh, que va liderar els últims anys el programa de míssils i de drons. Els mateixos que Rússia fa servir per atacar sistemàticament el territori ucraïnès.
“Van començar com a milicians que defensaven el país, amb una gran ideologia darrere. En molts camps han aconseguit avenços importants, com els míssils. Pocs ens imaginàvem que poguessin estar fent el mal que veiem actualment”, assegura un escriptor que sent molt jove va lluitar en la guerra contra l’ Iraq i va ser testimoni de l’aparició dels Guardians.
Entre el grup dels alts càrrecs assassinats divendres passat també hi havia Muhammad Hossein Bageri, comandant en cap de les forces armades i també guardià de la revolució. Per a sorpresa de molts, Bageri va ser reemplaçat per Sayyid Abdolrahim Mussavi, comandant de l’ exèrcit. I és que si bé aquesta institució agrupa els Guardians, l’ Exèrcit i la Policia, sempre havia estat sota la direcció d’un comandant dels Pasdaran .
“No sé si comencen a escassejar els comandants amb experiència en sepah opensen que, com que són ser part de l’exèrcit, el protegeix més”, diu l’escriptor, i afegeix que té el sentiment que Israel no toca l’exèrcit pensant en una eventual transició de poders si cauen les autoritats de la República Islàmica, “això sembla la seva finalitat. Jo no crec que ho aconsegueixin”, afirma.