Dos anys després de la constitució dels Ajuntaments, en l’equador del mandat, La Vanguardia repassa objectius complerts i pendents en dotze municipis: les tres capitals de província i les nou ciutats més poblades de Catalunya. Una revisió al nivell d’execució dels projectes estrella i dels principals reptes fins a les eleccions del 2027. Més enllà dels equilibris polítics de cada municipi, la dificultat per accedir a un habitatge, la seguretat i el civisme consten com a prioritats comunes.
Lleida
Promoció econòmica i seguretat, a la diana
Fer de Lleida una ciutat ambiciosa era un dels objectius del socialista Fèlix Larrosa a les municipals del 2023, a més de rebaixar l’incivisme i la inseguretat. En l’equador del mandat, l’oficina per a la captació d’inversions de Lleida treballa en 17 projectes valorats en 131 milions. L’alcalde presumeix de ser la ciutat catalana amb més sòl industrial planificat. Governa en minoria, amb un acord de pressupostos amb Junts. La instal·lació de més càmeres de seguretat, una de les últimes mesures, és fruit d’aquest acord. Reduir la inseguretat, millorar la neteja en alguns barris i desencallar el pla comercial al costat de l’estació de trens són alguns dels temes pendents. / Rosa Matas
Girona
Entre escombraries, el Trueta i els turistes
Si hi ha un tema que crea malestar entre la ciutadania en l’equador del mandat del govern tripartit de Girona ( Guanyem, Junts i ERC), és el nou model de gestió de les escombraries. Sigui per incivisme d’alguns, per incompliment del servei de recollida o per mal funcionament dels contenidors intel·ligents o de les targetes, els residus escampats per qualsevol barri de la ciutat són tema constant de debat. Els dos primers anys de Lluc Salellas ( Guanyem) com a alcalde acaben amb l’aprovació de la modificació urbanística per al futur hospital Trueta, no sense polèmica amb un grup de veïns i l’oposició, però l’Ajuntament no vol perdre més temps per a una infraestructura que el territori espera des de fa més de dues dècades. La gestió del turisme, amb mesures específiques per al col·lectiu ciclista, o la fixació d’un límit d’un 4% de pisos d’ús turístic a la ciutat són altres de les mesures que ha adoptat el tripartit –que no mostra símptomes de trencar-se a curt termini– en un mandat en què ha començat a construir un centenar d’habitatges de protecció oficial, amb l’ambiciós objectiu de fer-ne 800 més. / Sílvia Oller
Tarragona
El contracte de les escombraries, la neteja i la seguretat
Rubén Viñuales (PSC), en minoria però amb pactes amb Junts i En Comú Podem, es va marcar com a grans objectius millorar la neteja, eterna assignatura pendent d’una ciutat que no llueix tant com hauria de lluir. La renovació del contracte de les escombraries, encara encallada, dificulta el compromís d’una Tarragona castigada per les defecacions dels coloms i l’incivisme. Per reforçar la seguretat, Viñuales ha anunciat la creació d’una unitat policial pròpia d’intervenció ràpida ( ARRO) a la Guàrdia Urbana, pensada sobretot per a les zones més conflictives. Al mateix temps, continuen sense definir-se grans projectes estratègics, com l’aprovació del nou pla d’ordenació urbanística (POUM) o omplir de contingut la Tabacalera. Sí que s’ha concretat la construcció de 192 pisos de
lloguer assequible als barris de Ponent i la demolició de la mola de la platja del Miracle, començada per l’anterior govern d’ERC. / Esteve Giralt
L’Hospitalet de Llobregat
Amb el focus en el Samontà
Fa un any que David Quirós va ser investit alcalde de l’Hospitalet de Llobregat tractant de marcar certes distàncies amb la predecessora, Núria Marín (tots dos del PSC). Quirós ha posat el focus en l’àmbit del Samontà, on hi ha algunes de les zones més densament poblades d’Europa, amb veïns amb problemes econòmics i d’habitatge greus. Resultats palpables? De moment, pocs, si bé és veritat que es fa una feina de planificació i de picar portes d’altres administracions per aconseguir recursos i dignificar l’espai. El repte és majúscul i a llarg termini. D’altra banda, la seguretat és una de les principals preocupacions ciutadanes. En aquest sentit, s’han ideat operatius conjunts entre les diferents policies per mitigar la multireincidència i els locals conflictius. No és una feina fàcil, però els socialistes esperen que doni fruits durant el que resta de mandat. / Jose Polo
Badalona
Impulsada amb majoria absoluta
A Badalona, la majoria absoluta de Xavier García Albiol li ha permès desencallar nombrosos projectes els dos primers anys de mandat, com ara promocions per construir 379 habitatges socials en deu solars municipals. La reforma del centre és un altre dels projectes estrella, en què destaca la conversió en zona de vianants del nucli antic de la ciutat des de Francesc Layret, un impuls que no ha pogut ser més gran a causa de la problemàtica que el PP encara no ha pogut solucionar, com ara la reforma de l’administració local. La falta de funcionaris frena l’execució de projectes. D’altra banda, Albiol ha hagut de fer front a diverses demandes judicials, d’una de les quals –la de les antenes de telefonia– va ser absolt. Queda la que va impulsar Guanyem Badalona per divulgar informació confidencial d’una persona que dormia al carrer i que va morir, segons denuncien, sense ser atesa. / Fede Cedó
Terrassa
Inversió en els carrers
La renaturalització de les rieres de Palau, les Arenes i Rubí de Terrassa, que exerceixen d’eixos vertebradors, s’han quedat fins a tres vegades fora dels fons Next Generation. El govern de Jordi Ballart ( Tot per Terrassa i Junts; ERC va sortir) impulsarà un pla estratègic per ordenar-les. Aquests dos anys, malgrat les picabaralles internes, ha invertit 6,6 milions en asfaltatge i millora dels carrers. Arribarà fins als 14,5 milions. A l’estiu començarà la construcció de la residència i centre de dia de Sant Pere Nord. Queda pendent la revisió del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i la renovació de la rambleta del Pare Alegre per millorar l’accés sud. Excel·lent l’ampliació de les instal·lacions del Parc Audiovisual, convertit en plató referent de Catalunya. / Paloma Arenós
Sabadell
Més seguretat i neteja, amb pujada d’impostos
El govern de Marta Farrés (PSC i Junts) arriba a l’equador amb l’oposició fragmentada. En aquest temps ha fet una aposta per la neteja, la seguretat –contra els okupes conflictius– i l’espai públic, amb la culminació dels parcs del Nord i el de les Aigües, obres amb una dècada de retard. Tots dos sumen 14,6 hectàrees de verd. Per contra, el govern va viure al començament les crítiques a l’augment del 15% dels impostos i l’aplicació d’una segona taxa de residus –europea i obligatòria– que va enfadar la ciutadania. Ja ha invertit 7,5 milions d’euros a renovar l’asfalt i les voreres, ha incorporat 168 places d’aparcament noves i ha creat la regidoria de plagues. Li queden deu projectes destacats, com ara l’escola d’ infermeria a l’ Artèxtil o el Sabadell Centre de Cultura. / P. Arenós
Mataró
Principi de mandat convuls
L’alcalde socialista de Mataró, David Bote, tot i que fa deu anys que exerceix el càrrec, no ha superat la xacra de la delinqüència i les ocupacions il·legals. Ho demostra una situació que ha marcat la meitat del mandat: els aldarulls d’abril, en què violents joves es van enfrontar a la policia i van cremar contenidors. Els dos primers anys d’aquest mandat el govern de la capital del Maresme ha abocat esforços en un altre gran compte pendent, la neteja viària, la gestió de la qual ha millorat amb un nou contracte que incideix en la sostenibilitat. D’altra banda, la presidència de la Federació de Municipis de Catalunya ( FMC) de David Bote des de setembre del 2024 li atorga nova visibilitat en l’àmbit polític. / F. Cedó
Santa Coloma de Gramenet
Impuls a l’àmbit social
Des que Mireia González va substituir Núria Parlon l’agost del 2024 (totes dues del PSC), va ser conscient que donar continuïtat a l’acció de govern suposava imposar el seu estil, cosa que aconsegueix donant-se a conèixer trepitjant el carrer. De moment ho aconsegueix, centrant els esforços en les regidories més socials, com ara la d’ Educació, en què impulsa els drets de la infantesa. La creació d’ocupació i l’habitatge públic són altres prioritats que centren el govern de González, com també mantenir l’aposta per la seguretat, que s’ha plasmat en un descens de l’activitat delictiva i aconseguint que Santa Coloma sigui un referent per altres ciutats amb l’estratègia per evitar les ocupacions il·legals. Mereix menció especial la neteja viària, amb l’adjudicació del contracte municipal més gran –140 milions per als pròxims vuit anys– per garantir una ciutat “més cuidada per a les persones”, com li agrada definir a l’alcaldessa. / F. Cedó
Reus
Ciutat de la ciència, habitatge protegit i economia local
La hiperactiva alcaldessa reusenca, Sandra Guaita (PSC), ha activat en dos anys tants nous fronts que la concreció serà fins als nous comicis un dels grans desafiaments. En un govern de coalició amb ERC i Ara Reus, sense sobresalts, Guaita treu pit del reconeixement de Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. L’esmentada distinció estatal és vista com una palanca per promoure més l’accés a l’habitatge –ja hi ha 132 pisos de protecció en construcció a Mas Iglesias–, la mobilitat sostenible (estendre el seu Bicing, la Ganxeta) o el teixit econòmic local vinculat a l’agroindústria i les noves tecnologies ( Tecnoparc). Reus ja és la segona ciutat catalana, per sota de Barcelona, en llocs de treball relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). / E. Giralt
Sant Cugat del Vallès
Dèficit sanejat i promoció d’habitatge públic
El govern de Sant Cugat del Vallès ( Junts i ERC), liderat per Josep Maria Vallès, planta cara perquè ha aconseguit sanejar el dèficit de 32 milions que tenia el consistori i reflotar-lo abans del previst. Alhora també ha impulsat una administració “més lleugera i àgil”. S’ha passat d’esperar dos anys una llicència d’obres a tenir una resposta en 90 dies. La neteja és un altre focus en què han posat esforços: al final de l’estiu s’instal·laran 3.000 nous contenidors, amb un sistema horari de recollida que pot afectar els veïns del monestir i del centre de la ciutat. L’habitatge és el taló d’Aquil·les, sobretot per als més joves. Hi ha projectat un ecobarri a l’antic golf de Can Sant Joan, amb 3.000 habitatges públics, 2.000 dels quals serien pel mercat de lloguer i 1.000 es vendrien en règim de cessió d’ús. / P. Arenós
Cornellà de Llobregat
Rehabilitant Sant Ildefons
Amb l’estabilitat política que caracteritza a la ciutat més poblada del Baix Llobregat, Cornellà de Llobregat fa una reforma de pes: la rehabilitació de 49 edificis i 1.113 habitatges al barri de Sant Ildefons, símbol obrer per excel·lència. Planificada per l’Ajuntament i costejada entre els veïns i la Unió Europea, s’instal·len ascensors, balcons i es millora l’eficiència energètica en uns blocs de pisos alçats durant el franquisme i que han envellit en unes condicions que deixen molt a desitjar. El socialista Antonio Balmón, que també és el vicepresident executiu de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB), tenia al cap aquest pla des del 2007, quan havia estat només tres anys a l’alcaldia. La intenció és acabar les obres en aquests 49 edificis abans d’acabar l’any que ve. Possiblement, serà la intervenció més destacada del mandat municipal. Més endavant, pretenen arribar fins a 150 edificis en total. Així doncs, la rehabilitació continuarà. / J. Polo