Pedro Sánchez era conscient del risc de patir una reacció irada i fins i tot represàlies per part de Donald Trump, per no haver-se doblegat a la seva exigència de disparar la despesa militar d’ Espanya fins al 5% del PIB. No en va, l’impredictible president dels EUA ja va amenaçar de desencadenar una guerra aranzelària
contra el món i no va tenir inconvenient a humiliar públicament l’ucraïnès Volodímir Zelenski i el sud-africà Cyril Ramaphosa a la Casa Blanca.
La primera reacció de Trump davant la determinació de Sánchez de mantenir la inversió en defensa en el 2,1% va ser, no obstant això, continguda. “Hi ha un problema amb Espanya”, es
va limitar a advertir, ja a bord de l’ Air Force One, en què es dirigia a la cimera de l’OTAN a la Haia.
“ Espanya sempre és la solució, no és mai el problema”, li va replicar ahir el president del Govern espanyol, al final d’una cita de l’ Aliança Atlàntica que va qualificar com un “èxit”, per haver aconseguit els seus objectius: “Hem salvaguardat l’interès d’ Espanya i la unitat dels aliats”, va celebrar.
Però el xoc per la despesa en defensa podria derivar en enfrontament comercial. Trump va abandonar la cimera amenaçant Espanya de doblar els aranzels per haver rebutjat el 5% de despesa en defensa com la resta d’aliats. “Ens ho tornaran en aranzels, perquè no deixaré que això passi”, va assegurar el mandatari nord-americà al final de la cimera de la Haia.
“M’agrada Espanya. És injust que no paguin, negociaré directament amb Espanya. Ho faré jo mateix. Pagaran. Pagaran més diners d’aquesta manera. Hauries de dir-los que tornin i paguin”, va indicar Trump en la seva roda de premsa final. “Ets periodista? Sí, digue’ls que reculin. Ho deuen a tots els països que pagaran el 5%”, va insistir a preguntes de La Vanguardia , considerant que l’excepció negociada per Sánchez amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, és “injusta”.
“No sé quin és el problema. És una pena. Així doncs, ho compensarem. Negociarem un acord comercial amb Espanya. Farem que paguin el doble. I ho dic de debò. Obligarem Espanya”, va amenaçar Trump.
“M’agrada Espanya. Tinc molts amics espanyols, són gent formidable. Però Espanya és l’únic país, d’entre tots els altres, que es nega a pagar”, va reiterar. Però el xoc entre Trump i Sánchez no es va escenificar cara a cara.
El mandatari espanyol, de fet, va abandonar la Haia –amb rumb a Brussel·les, on avui participa en el Consell Europeu– sense haver creuat ni tan sols una salutació amb el president dels EUA. “ No he tingut ocasió de poder saludar-lo ni d’intercanviar unes paraules amb ell”, va admetre Sánchez.
“Hem salvaguardat l’interès d’Espanya i la unitat de tots els aliats”, celebra el mandatari espanyol
El cap de l’ Executiu va evitar tot contacte directe amb l’ inquilí de la Casa Blanca, tant la nit de dimarts, durant el sopar ofert pels reis dels Països Baixos, com ahir a la cimera de l’OTAN. A la foto de família, Sánchez era en un extrem. I a la reunió a porta tancada, estava separat de Trump per tres líders més a la gran taula rodona de la reunió.
Sánchez, no obstant això, va
negar intencionalitat: “Ha estat casualitat que no hagi pogut
saludar-lo”. I va assegurar que
ja “hi haurà altres oportunitats”. Però tampoc no es va voler pronunciar sobre el to adulador que Rutte va mantenir amb Trump: “Cadascú que tregui les seves
pròpies conclusions”, va al·legar.
L’“ambigüitat constructiva” de la declaració firmada per tots els aliats –també per Espanya– permet que Sánchez defensi que el 2,1% de la despesa en defensa és “una inversió suficient, realista i compatible amb el nostre Estat de benestar”.
El president va advertir que si hagués acceptat l’exigència de Trump, Espanya hauria de destinar més de 300.000 milions d’euros en defensa fins al 2035. Uns recursos que va avisar que només podrien sortir d’un increment d’impostos als ciutadans o de retallades en la sanitat, l’educació i les pensions públiques.
Sánchez va defensar que el rellevant no és establir un percentatge “arbitrari” de la despesa en defensa, com suposa al seu judici la demanda de Trump del 5%, sinó fixar les “capacitats tècniques i humanes” de cada país per reforçar l’OTAN i garantir la dissuasió i la defensa. “ Espanya és un país seriós que compleix amb els seus compromisos –va insistir– i continua sent una peça clau en l’arquitectura de la seguretat europea i atlàntica”.
També va replicar les crítiques d’Alberto Núñez Feijóo i va advertir que, si el líder del PP hagués estat president, “aquí hauria firmat el 5%”. “I això hauria estat un absolut error per a Espanya”, va concloure.
El PP va insistir, no obstant això, en les crítiques i va acusar Sánchez de “mentir” per calmar els seus socis parlamentaris perquè, al seu parer, va firmar com la resta d’aliats el 5%. Però va dir que “tampoc no consent les amenaces a Espanya” de Trump, “i menys si pretén utilitzar els productors del nostre país per venjar-se de la insolidaritat del president del Govern espanyol”. Per tant, el PP va fixar una posició equidistant: “Ni amb el president que menteix ni amb el president que amenaça”.
Però les amenaces de Trump a Espanya són difícils de materialitzar, perquè la competència de comerç recau en la Comissió Europea i, si imposen més aranzels, haurien de ser sobre tota la UE i abans del 9 de juliol, quan expira la treva comercial que van acordar Washington i Brussel·les.
Cuerpo recorda que la Comissió Europea és l’encarregada de negociar en nom de tots els estats membres
Així ho va dir ahir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, des de París: “La relació comercial entre la UE i els EUA és la més important i és un tresor que volem protegir”. Però va recordar que la Comissió Europea és l’encarregada de negociar en nom dels estats membres: “Aquest és el marc en què s’han de definir o redefinir les relacions comercials entre els EUA i els països de la UE”.
