L’expectació sobre els resultats de les proves d’accés a la universitat ( PAU) aquest mes de juny era alta perquè els estudiants s’hi presentaven amb temor a un canvi de model que reduïa l’opcionalitat en les preguntes i oferia enunciats més competencials. A més, com que Catalunya és l’última comunitat que celebra les proves (11, 12 i 13 de juny), els estudiants han vist com a la resta d’autonomies tant els aprovats com les notes obtingudes pels participants baixaven.
Els temors s’han vist confirmats, si bé les diferències són gairebé irrellevants estadísticament. Es podria parlar d’estabilitat amb tendència a la baixa. El 94,97% ha estat apte, dos punts menys que en l’edició anterior. La nota de l’anomenada fase d’accés (abans general), corresponent a les cinc matèries obligatòries, ha estat de 6,440 (una baixada de 0,31) i la nota d’accés a la universitat ( comptant el 60% que correspon a l’expedient de batxillerat) és de 7,181 (el 2024 va ser de 7,279). Els expedients de batxillerat han pujat 4 dècimes i situen la mitjana de batxillerat en un 7,67. Això és un punt per sobre de les notes mitjanes PAU.
On hi ha el canvi substancial, però, és en les mitjanes d’excel·lents, que han caigut dràsticament respecte a l’any passat. Hi ha molts menys estudiants que han tret una nota superior a 9, que el Govern premia amb una distinció especial. El curs passat van obtenir matrícula unes 928 persones i en aquesta edició han estat 504. Una altra diferència a tenir en compte entre aquells que fan càbales per saber si entraran a la carrera escollida abans que se sàpiguen les notes de tall, l’11 de juliol, és la mitjana de les específiques. Biologia, física, matemàtiques i tecnologia han pujat lleugerament, mentre que química i matemàtiques aplicades a les ciències socials han baixat.
