Fa deu anys el canal de televisió neerlandès RTL va causar alarma als Països Baixos publicant el contingut d’un correu electrònic confidencial. La situació a les forces armades d’aquest país era tan dramàtica que, a causa de la falta de munició, els soldats havien de fer pràcti-ques de tir sense bales. “Bang, bang!”, cridaven quan premien el gallet, imitant el so dels trets en els entrenaments.
Era el 2015 i llavors els Països Baixos estaven governats per un primer ministre liberal que havia dut a terme dures retallades en la despesa en defensa. Es tracta de Mark Rutte, ara secretari general de l’OTAN, que ha aparcat el seu passat frugal per convertir-se en el més obedient còmplice dels Estats Units per aconseguir el nou objectiu del 5% del producte interior brut (PIB) en defensa que han assumit els aliats a la cimera de líders de la Haia.
“El papa [Trump] de vegades ha de fer servir un llenguatge fort”
“Rutte? Quan era primer ministre, on més va retallar va ser en defensa. Els soldats havien de disparar sense bales en els entrenaments”, explicava un revisor espanyol al tramvia de la capital neerlandesa, una ciutat blindada davant l’arribada de totes les delegacions, començant per l’Air Force One del president dels Estats Units, Donald Trump.
Aquest ímpetu pel desemborsament militar contrasta molt amb la imatge que donava a Brussel·les com a campió dels països que defensaven l’austeritat per tots els mitjans. Durant els anys com a primer ministre, es va convertir en el pitjor malson dels governs del sud d’Europa amb la seva ortodòxia pressupostària, tant en la crisi de l’euro, quan es negociaven els rescats, com en les negociacions dels plans de recuperació després de la pandèmia. Després feia servir el seu immens somriure per guanyar-se les seves simpaties. Al restaurant Imperi Romà de la Haia –on era un habitual quan anava a treballar en bicicleta a la seu governamental–, encara recorden les taules on va asseure els ex primers ministres italians Giuseppe Conte i Matteo Renzi.
“Europa pagarà EN GRAN, com ha de ser, i serà la teva victòria”
Per aquesta habilitat per vendre la seva cara amable, al seu país l’anomenaven camaleó. Ho va tornar a demostrar en l’estrena en una cimera com a secretari general de l’OTAN, que va considerar “històrica” per haver aconseguit que tots els aliats –tret d’Espanya– pugessin al vaixell del rearmament.
L’ex primer ministre holandès ja havia estat qüestionat pel seu silenci durant una visita a la Casa Blanca. Quan Trump es desfogava a gust prometent que prendria el control de Grenlàndia –territori autònom de Dinamarca, que forma part de l’OTAN–, Rutte no va obrir la boca. Només es va limitar a tornar a dir en públic que el magnat tenia raó a l’hora de fixar-se en la importància estratègica de l’Àrtic. Però en aquesta ocasió va anar molt més enllà.
“Aconseguiràs una cosa que CAP president dels Estats Units no ha pogut aconseguir en dècades”
Començant pel missatge per desitjar-li bon viatge –que Trump va fer públic a la seva xarxa social sense cap mirament–, en què el servilisme de Rutte és tan gran que es dedica a imitar la seva manera d’escriure, amb majúscules i hipèrboles. “Aconseguiràs una cosa que CAP president dels Estats Units no ha pogut aconseguir en dècades”, li deia. “Europa pagarà EN GRAN, com ha de ser, i serà la teva victòria”, va continuar. El xat era tan comprometedor que fins que l’OTAN no va confirmar que era cert entre la premsa hi havia dubtes sobre la seva veracitat.
Per rematar l’afer, i entre discursos dedicats completament a daurar la píndola al magnat per haver aconseguit que Europa hagi elevat radicalment la inversió en defensa, Rutte es va referir a Trump com a “papa” (daddy ) pel seu paper a l’Orient Mitjà entre l’Iran i Israel. “ El papa de vegades ha de fer servir un llenguatge fort”, va opinar.
La primera pregunta dirigida a Rutte en la roda de premsa final de la Haia va ser demolidora: “Aquesta és la manera en què sent que ha d’actuar quan fa negocis amb el president dels EUA, mitjançant l’adulació i les lloances? No és humiliant i no el fa semblar feble?”. “Qüestió de gustos”, va respondre Rutte.
