Els estudis de l’ecòloga Camille Parmesan van demostrar que un modest lepidòpter, la papallona donzella d’ Edith ( Euphydryas editha ) revelava moltíssima informació sobre l’impacte que té el canvi climàtic en les espècies silvestres. Nascuda a Houston ( EUA), Parmesan va començar els seus estudis a la Universitat de Texas i ara treballa al Centre Nacional per a la Investigació Científica de França. “Les espècies que tenen més problemes per adaptar-se a l’escalfament són les que no es poden moure, o les que ja estan en les latituds més altes”, explica. Els seus descobriments sobre la relació entre l’escalfament del planeta i el desplaçament d’espècies l’han fet mereixedora del premi Fronteres del Coneixement en la categoria de canvi climàtic i ciències del medi ambient de la Fundació BBVA
Solucions
Cal deixar espais naturals perquè les espècies es puguin desplaçar”
Les espècies continuen modificant la seva distribució en resposta al canvi climàtic?
Sí, sí.
Es continuen fent nous estudis en aquesta línia?
Sí. Quan vaig començar teníem estudiades unes 1.500 espècies; ara tenim unes 16.000 espècies. Tenim una visió àmplia del que està passant, de com els seus moviments migratoris es van avançant i com estan canviant els comportaments. La primavera és més primerenca en general, s’avança de dues a tres setmanes. Les espècies es van movent cap als pols, cap a dalt. El canvi climàtic està afectant el comportament individual en l’època de cria i la interacció en les espècies. La nostra comprensió és cada vegada més detallada.
Vostè va centrar els seus estudis en la papallona donzella Edith. Com va sorgir aquesta idea?
Sabent que era una espècie sensible al canvi climàtic, vaig decidir estudiar més de prop l’impacte que tenia sobre ella. Vaig comprovar que moltes poblacions s’extingien al sud, a Mèxic, i augmentaven al Canadà. Es desplaçava cap al nord a mesura que el clima s’escalfava a l’oest dels E UA. De manera que fa 30 anys ens va oferir una explicació molt simple. Això va aplanar el camí a altres estudis semblants.
Quines característiques més importants destacaria?
A Catalunya hi ha una espècie molt semblant i és al Pirineu ( brocat variable, ondas rojas en castellà, una espècie relativament comuna que està en clara regressió). En anglès l’ anomenem marsh fritillary (papallona dels aiguamolls ). Presenta una àmplia variació als hàbitats.
Com afecta el canvi climàtic a aquesta papallona?
De moltes maneres, però cap no és una causa directa. La sequera fa que ni tan sols germinin les plantes de les que s’alimenta; si hi ha una sequera, les plantes es poden assecar massa i llavors les erugues es moren de fam.
Algú pot pensar que no hi ha motiu d’alarma, que simplement hi ha una adaptació.
( Rialles). No. S’extingiran. Si el canvi climàtic és molt ràpid, les espècies s’extingeixen. És el que vam veure en el passat, i ara veiem molt poca adaptació. Si l’espècie es pot desplaçar, es desplaça; però si no pot, s’extingirà. L’ós polar no es pot desplaçar; està en regressió i s’extingirà a escala local. Veiem moltes extincions locals, també veiem un declivi massiu en les espècies a causa del canvi climàtic.
A Catalunya també s’ha documentat aquesta regressió.
Vaig voler replicar aquest estudi a Europa i vaig col·laborar amb Constantí Stefanescu. Va fer moltíssim treball de camp per recollir aquesta informació d’espècies que volia conèixer a Catalunya. I una de les espècies més interessants va ser la Lycaena tityrus (coure fosc, manto oscuro en castellà). Va anar desapareixent i va quedar reclosa al Pirineu. Va ser un dels exemples clars de com influïa l’impacte del canvi climàtic. I és una espècie que precisament és a Catalunya. Les dades a Catalunya són vitals per veure què està passant amb les papallones.
Quina resposta proposa per posar remei a la situació?
Estic intentant animar que s’elaborin plans de conservació, a crear corredors entre els espais naturals perquè les espècies es puguin moure i desplaçar-se. Animo els agricultors a deixar una part de les terres sense llaurar, sense conrear, perquè puguin ser aptes per al desplaçament de les espècies. Hem d’intentar evitar la contaminació i passar d’una agricultura industrialitzada a explotacions familiars que tinguin menys pesticides i fertilitzants, o que siguin ecològiques, i disposar d’espais perquè es desplacin les espècies salvatges.
Els insectes es desplacen cap al nord i són vectors que transmeten malalties, el dengue, la malària...
Ja no és un risc; és una cosa que ha passat. A l’informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU ( IPCC) s’han detectat canvis al món natural que ja han causat malalties entre els humans. Al Nepal hi ha quatre malalties tropicals diferents que no havien existit mai en el passat i que han estat transmeses pels mosquits. I a l’ Àrtic tenim ara malalties com l’àntrax, perquè els rens, que havien estat allà durant mil anys congelats, s’estan descongelant. I hi ha bacteris d’àntraxs que estan afectant la població.
Donald Trump ha frenat els fons per investigar el canvi climàtic. L’ha afectat?
Per això estic treballant a França. El president Macron va convidar tots els científics nord-americans, els va obrir els braços. Fa cinc anys que soc a França; vaig venir després de la primera elecció de Trump.
Com descriuria l’estat d’ànim dels científics del clima, als Estats Units?
És terrible. Molts dels meus companys han perdut les beques, han hagut d’acomiadar els seus postdoctorands; no saben si poden continuar les investigacions que estan fent. L’Administració ha retirat els fons del programa ded recerca sobre el canvi global que pagava a tots els científics. Ha estat desmantellat. Ja no hi ha fons. És un desastre.