La victòria de Zohran Mamdani a les eleccions primàries per a l’alcaldia de la ciutat de Nova York no li garanteix el triomf final en un procés electoral que encara es dilatarà mesos, però és una sorpresa gegantina que sens dubte estimularà el debat sobre el futur del Partit Demòcrata en un país creixentment polaritzat. El jove Zohran, de
33 anys, encara no havia nascut quan el rival a les primàries de dimarts, l’exgovernador Andrew Cuomo, va participar en la primera campanya electoral, el 1982 (aquesta campanya va ser la que portaria el seu pare, Mario Cuomo, a governar l’estat de Nova York).
Al que la cultura política dels Estats Units qualifica històricament del segon càrrec més difícil del país, només precedit per la presidència, Mamdani aporta un perfil certament poc convencional, ja que el seu origen ètnic és indi, va néixer a Uganda, es defineix com a socialista democràtic i professa la religió musulmana. Les seves propostes són les convencionals de l’esquerra a mig món, incrementar la pressió fiscal a les rendes més altes, autobusos de franc i congelar els lloguers, juntament amb una de mesura certament insòlita, establir una sèrie de supermercats municipals d’alimentació a les zones de la Gran Poma on escassegen.
El jove socialista musulmà Zohran Mamdani guanya les primàries demòcrates a l’alcaldia de la ciutat
La ciutat de Nova York estava habitada el juliol de l’any passat per uns 8,5 milions d’habitants
–l’àrea metropolitana, la més gran del país, arriba als 23,5 milions– i disposa d’uns 36.000 policies i 10.000 treballadors sanitaris. El pressupost anual ascendeix a 116.000 milions de dòlars i té, és obvi recordar-ho, el centre financer més important del món, conegut genèricament com a Wall Street, que ha acollit amb inquietud, valgui l’eufemisme, la inesperada ascensió de Mamdani.
El càrrec atorga una evident projecció pública, n’hi ha prou a recordar dos titulars del càrrec relativament recents, Rudy Giuliani (1994-2001) i Michael Bloomberg (2002-2013). Giuliani passarà a la història per la inspirada gestió del trauma ocasionat pels atemptats de l’11-S i per millorar significativament els nivells de seguretat i neteja de la ciutat, si bé va entelar irremeiablement la trajectòria quan es va transformar en advocat bufonesc de Donald Trump i es va dedicar a arriscades operacions financeres que el van portar finalment a la insolvència.
Perfil molt diferent és el del que va ser el seu successor en el càrrec, el multimilionari Michael Bloomberg, fundador i principal accionista del grup de comunicació i serveis financers que porta el seu nom, que va desenvolupar una gestió al capdavant de la ciutat dels gratacels generalment considerada prudent i solvent, malgrat que li va tocar lluitar amb la crisi financera que es va desencadenar arran de la fallida de Lehman Brothers el setembre del 2008. Els dos personatges van intentar al seu dia arribar a la presidència del país, però les campanyes no van aconseguir prou suports a les eleccions primàries.
Tot i això, al marge de si el jove Mamdani arriba finalment a l’alcaldia de Nova York o no, el toc d’alerta del 24 de juny constitueix un capítol més en la recerca de l’ànima del Partit Demòcrata. Ànima que actualment es dirimeix, expressat d’una manera prou simple, entre el corrent centrista tradicional
representat pels expresidents Clinton, Obama i Biden i el corrent més radicalment socialista inspirat pel senador Bernie
Sanders (83 anys) i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez (35 anys). El desenllaç més probable és una síntesi de les dues tendències, amb diversos governadors disposats a enfrontar-se al candidat republicà que doni suport a Trump a les eleccions presidencials del 2028. Així i tot, abans se celebraran les eleccions de mig mandat de novembre del 2026, prova del nou de l’acceptació o rebuig de la revolució trumpista.