La formació professional dual intensiva va d’allò més bé en les empreses que l’han implantada. Es tracta dels cicles en què els estudiants dediquen gran part del seu temps lectiu en una empresa, cobrant un sou. El nivell de satisfacció tant d’empreses com d’alumnes és elevadíssim (més del 90%).
Actualment hi ha a Catalunya uns 17.661 alumnes, un 150% més que fa cinc anys. Tanmateix aquesta modalitat d’FP (tant en grau mitjà com en superior) és molt més baixa als cicles generals (85.000 alumnes) que fan pràctiques en empreses de menys hores i no remunerades.
Aquesta modalitat, que és l’aposta alemanya, permet a l’alumne formar-se a l’empresa i cobrar
El Govern vol que el nombre d’alumnes de duals intensius superin els generals a curt termini. En països com Alemanya està ben assentada i el teixit empresarial participa activament en la formació dels joves preparant-los perquè adquireixin tant coneixements teòrics com competències pràctiques. Ho fan amb visió estratègica, ja que després troben personal format en les seves necessitats. Els alumnes tenen una inserció laboral més elevada que els de la general.
A Espanya també és una aposta de futur que impulsa la llei d’FP, aprovada amb el
suport de patronals i sindi-
cats. L’estudiant de la dual
intensiva passa a l’empresa entre el 35% i el 50% del
temps de formació (entre
800 i 1200 hores). Malgrat l’acord dels agents socials, costa d’estendre-la.
En vista de la previsió de creixement de l’oferta educativa, el Govern estima que serà necessària la implicació de, pel cap baix, seixanta mil empreses durant els anys immediats per garantir l’ estada d’uns 123.896 alumnes. Aquesta xifra, objectiu d’Educació, suposa tan sols un 10% del teixit empresarial. La capacitat màxima d’atenció a aquests alumnes pujaria, en cas que s’hi involucressin totes les empreses catalanes, a 1,23 milions d’estudiants, una xifra molt distant respecte
als 17.661 matriculats en aquest curs.
En un estudi de prospecció de l’FP dual a què ha tingut accés La Vanguardia , s’indica que, actualment, hi participen un total de 43.258 empreses que acullen alumnes d’FP en modalitat dual, “prou per garantir una demanda semblant”, però “en vista d’una tendència creixent” cal “incrementar la participació de més empreses mitjanes i grans, i també del sector públic, per diversificar les opcions”, conclou l’informe.
Segons aquest informe, un dels objectius pròxims és consolidar el contracte laboral com a fórmula de vinculació entre els alumnes i l’empresa.
El teixit empresarial català està compost, bàsicament, per microempreses, empreses individuals i de mida petita. Actualment les microempreses ofereixen el 30% de places per a la dual intensiva, i les de mida petita, un 27%. En canvi, les mitjanes acullen un 18% dels alumnes, i les grans, un 6%. En el cas d’organismes públics, la xifra baixa fins al 2,7%. Aquestes dades, suggereixen, segons l’estudi, una àmplia potencialitat per impulsar la dual.
De la informació de l’estudi es desprèn que la dual està més incorporada en la indústria que no pas en la resta de sectors. Així mateix, els estudiants duals intensius són majoria en la indústria extractiva i en la d’energia i aigua (més del 70%). Més de la meitat d’alumnes són duals en àmbits com ara electricitat, instal·lació i manteniment, química o fabricació mecànica. En edificació està a punt de superar la meitat. En canvi, en el sector agrari i de serveis la participació d’alumnes duals és inferior al 30%, i són un de cada quatre alumnes en hostaleria, arts gràfiques, moble, comerç, administració i d’altres.
Amb tot, les activitats amb més capacitat de creixement són sanitat i imatge i so (només el 2% d’alumnes), activitats físiques (4%), tèxtil (9%) i imatge personal (8%).
Les diferències per territori també són notables. Van del voltant del 25% al Vallès Occidental, Tarragona, la Catalunya Central i Girona, a l’11% del Barcelonès, 7% de Lleida i 6% de l’ Alt Pirineu i Aran, que son les que menys alumnes tenen a la dual.
