A Mariano Rajoy el van matar la corrupció i el que va passar a Catalunya el 2017. Les hienes, tingudes només per carronyaires, però en veritat grans depredadores, van complir eficaçment amb la seva feina. Es van aplegar al voltant del gallec i en un atac coordinat en forma de moció de censura van posar fi a la seva vida política. Massa feble per defensar-se, l’aleshores pre-
sident del PP va acceptar la seva sort
fumant-se amb calma un cigar al reservat d’un restaurant fins que va arribar l’hora de servir-se al Congrés com a aliment de la bandada.
L’ocàs de Pedro Sánchez serà diferent, encara que des del PP s’intenti
provar sort amb la mateixa fórmula. S’assemblarà més a la de l’animal que
camina esgotat anticipant el seu defalliment definitiu. En la seva agonia l’acompanyarà sobrevolant-lo una bandada
de voltors. Però no posaran les grapes a terra fins que la seva expiració sigui un fet cert.
Si hi ha nous capítols de corrupció, serà el ramat mateix el que s’apartarà del líder
Arribats aquí convé aclarir una cosa, ja que voltors i hienes són víctimes d’una injusta mala fama per culpa de les pel·lícules de Disney i els reportatges de La 2. En realitat són animals tan dignes com els altres, al capdavall només compleixen escrupolosament amb la marca genètica que els impel·leix a assegurar-se la supervivència.
Feijóo ha dit que s’estimaria més resoldre el tema Sánchez a la manera de les hienes. Normal. El líder del PP té la pressa pròpia de qui té fam. Però ni ERC, ni Junts, ni el PNB, ni Podem ni els altres estan disposats a afegir-se a un tiberi de què intueixen que no menjaran res i en què els ullals més competitius, amb els del PP, serien els de Vox. Quan passi, si passa, menjarem de la seva carn; no abans. Aquest és el mantra de la majoria d’investidura encara avui, encara que Santos Cerdán ja sigui a la garjola.
Cerdándilluns arribant alSuprem
Tot i això, el moviment del president popular sondejant els socis de Sánchez, incloent-hi encàrrecs d’anada i tornada amb Carles Puigdemont, per armar una bandada de hienes és intel·ligent. Vol forçar-los a retratar-se. Que arreli el missatge, una vegada instal·lat entre l’opinió pública la sensació que l’edifici governamental està seriosament amenaçat per la corrupció que niava al
cor del PSOE, que els seus socis són indulgents, fins i tot còmplices, amb la podridura. Feijóo pretén furgar en les contradiccions d’aquests partits, despullar-los davant els seus electors.
Però el cant de sirena de la moció de censura és una actuació narrativa. Perquè la caiguda que es vol clonar amb Pedro Sánchez no és la de Mariano Rajoy, sinó, salvant les distàncies, la de Felipe González el 1996. Llavors l’extinta
CiU no va poder mirar cap a una altra banda amb els escàndols del felipisme acumulant-se un rere l’altre. Fins que Jordi Pujol va formalitzar la retirada del seu suport al govern espanyol. Sense moció de censura, el fins aleshores totpoderós Felipe González es va acabar rendint, va fer una crida al vot anticipat i, tot i que es va tornar a presentar, va cedir el govern als populars.
L’esquema està prefixat, només falta concretar-lo. I això no passarà sense afegir una mica més llenya a la caldera de la corrupció. Mentrestant li toca moure fitxa a Pedro Sánchez, amb noves cares al PSOE aquest cap de setmana. I si segueix el manual més ortodox en aquestes situacions, potser també amb una crisi de govern que permeti comunicar la idea que el comptador es posa a zero. Afegiu-hi un codi ètic més exigent, qui sap si alguna proposta legislativa de regeneració que assenyali les empreses com a corruptores dels pobres polítics i també vehements discursos d’assenyalament i allunyament de les pomes podrides que són Koldo, Ábalos i Cerdán.
Aquestes són les cartes d’un sol ús que Pedro Sánchez pot jugar. I que ja no tindrà a la mà si l’escàndol de corrupció ens sorprèn amb nous capítols, noms, el NIF i CIF, tal com ha assenyalat per escrit i sense més detalls el jutge Leopoldo Puente a la interlocutòria amb què ha empresonat Santos Cerdán. Si això passa, el marge de maniobra de Sánchez i els seus socis de govern i investidura ja serà inexistent. Llavors també serà el ramat socialista mateix –ja està començant a passar– el que s’apartarà del líder. I en aquest moment sí, sense la protecció que ofereix l’espècie, l’animal quedarà definitivament sol i a la intempèrie, encara que no ho sembli. Serà llavors quan els voltors iniciaran el seu vol descendent. El cicle de la vida. Hakuna matata .