Formiguetes sense parar
Liling va arribar a Andalusia el 1989 amb un diccionari sino-espanyol a la butxaca i classes de kungfu al cos: “Em va ensenyar perseverança”. Li va costar d’adaptar-se al pernil (“carn crua, no!”) i al formatge... i avui no pot viure sense. És espanyola de cultura i passaport. Va canviar Andalusia per Catalunya i trampeja el català. Aconsella a polítics catalans com aproximar-se al món xinès amb profit. Diu que les relacions empresarials i polítiques Espanya- Xina creixeran i ella hi col·laborarà des de la seva consultora “amb compromís, eficàcia i excel·lència”. La Xina és un gegant de 1.400 milions d’habitants que viuen en moltes ciutats tan avançades com aquí no les veurem fins al 2050. “ Treballem com formiguetes, discretament i sense parar”, m’acomiada la Liling.
Liling: què significa?
Li : ‘família’; ling : ‘llesta’.
Bon començament.
Qi : ‘cognom’, i Zhou és una dinastia xinesa.
Com era la seva vida a la Xina?
El pare era cap de jutges, en aquella època la Xina era molt sòbria. La mare va venir a Espanya, a Andalusia, a treballar de valent.
Què somiava vostè?
Estar junts, amb la família reunida. Poc després va venir el pare també.
I què van fer aquí?
Importar, amb avió, encenedors. La diferència de preu donava benefici. Rellotges, després. Monopatins i bicis elèctriques, més endavant, i plaques fotovoltaiques...
Bon comerciant, el seu pare.
Analitzava què necessitàveu aquí i ell ho garantia amb qualitat i en la data de lliurament pactada: això és bàsic!
Em parlen de Shenzhen, zona puixant.
Vaig viure-hi cinc anys i soc presidenta de l’ Associació d’ Indústria i Comerç de Shenzhen a Espanya. Fa 40 anys hi vivien 300.000 pescadors pobres: i avui hi resideixen vint milions de persones!
Què ha passat, com s’ha enlairat tant?
Planificació política per promoure el Silicon Valley d’ Àsia. Avui es fabrica allà el cotxe elèctric ByD, els mòbils Huawei, hi ha el banc Ping An, hi ha fotovoltaiques, aerogeneradors, biomedicina...
Un bon exemple.
Un model de desenvolupament exitós que ja s’està replicant per tot la Xina.
Però... la Xina no és una democràcia.
Els xinesos apreciem un gran líder. Ens funciona: milions de xinesos surten de la pobresa! Cada ciutat aplica un full de ruta quinquennal de desenvolupament.
I qui dissenya aquest full de ruta?
L’ Assemblea Popular Nacional i una conferència consultiva d’empresaris: els alcaldes l’apliquen complint, any rere any, els objectius prefixats. Si no ho fan, votem perquè siguin rellevats.
I al cim... sempre Xi Jinping.
Pare i líder, l’ anomenem “enginyer general”. S’envolta de savis i tracen plans a llarg termini. I es compleixen. Confuci és en la nostra base: sacrifici i disciplina!
Què més ha propiciat vostè entre Espanya i la Xina?
Vaig promoure que entre Barcelona i Shenzhen hi hagi un vol directe, tres dies a la setmana. Connectar-se és important.
Quins consells dona a polítics d’aquí?
Que agrupin els empresaris, que planegin una idea i que volin a la Xina a proposar-la. Allà els estan esperant!
Pedro Sánchez ja ha fet dos viatges seguits a la Xina...
Molt bé! El segon viatge ha estat important, ell s’ha avançat a tots els líders europeus. A les autoritats xineses les ha afalagat molt aquest interès d’Espanya: bona feina! Ens afavorirà a tots.
I què els aconsellaria vostè als catalans, al president Salvador Illa?
Que hi vagi també, amb una delegació empresarial catalana i un pla. Anirà bé: Salvador Illa és com un polític xinès.
Illa sembla xinès, diu?
No et mareja, és pròxim i molt resolutiu. Pregunta, t’escolta i respon el que pensa. Sembla xinès, sí. És un bon president perquè transmet seguretat i estabilitat: això
és el que demanen els diners! Els diners són espantadissos i Illa els tranquil·litza.
I com a dona xinesa, i empresària, què li sembla viure a Espanya?
Un privilegi: aquí no valoreu el que heu aconseguit culturalment i socialment, la vostra sanitat i educació público-privada!
Què aconsella a la Xina als inversors i empresaris xinesos que venen aquí?
Que els espanyols són acollidors i de ment molt oberta... i que solen donar-te dos petons: prepareu-vos! Ah, i que no hi ha al món cap ciutat millor que Barcelona! Amb un mar de color blau... i no groc.
I els xinesos, com em diria que són?
Colossals treballadors. El pa no cau del cel, cal guanyar-se’l! I ens ho treballem. I som molt agraïts: si em dones una gota d’aigua, et tornaré una font!
És veritat que els xinesos aquí es presten diners entre ells?
Els xinesos són reservats, però si te’n fas amic, el teu problema serà el seu també! Necessites diners? En tindràs!
Què més els defineix?
Som fidels al compromís i respectem la gent gran.
En quins negocis veu millors opcions?
Gastronomia, biomedicina i renovables. I cal sortir a fora: no sortir a l’estranger és quedar-se fora de joc.
Digui-l’hi a Trump, això!
Els Estats Units eren la meca del talent del planeta... i avui el talent en fuig. I els diners igualment, davant tanta incertesa. Europa ha d’aprofitar aquest moment. Qui té el talent... guanya! Això és tot.
